Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 8 de febrer de 2015

Lectures i homilia del diumenge 5 de durant l’any

És en la quotidianitat de cada dia, si som seguidors de Jesús, on s’ha de veure allò que diem que creiem, allò que aquí hem escoltat, allò que aquí hem viscut, allò que aquí hem celebrat, allò que aquí hem menjat
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Job (Jb 7,1-4.6-7)
Job digué als seus amics: «L’home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador. Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 9,16-19.22-23)
Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m’ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,29-39)
En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

Homilia:
Ara, a l’Evangeli, acabem d’escoltar el que era una jornada de Jesús. Ell és la resposta per a tots els temps, la resposta viva de Déu, per a tots nosaltres; la resposta a tots els jobs. Ell sempre està a prop dels que sofreixen; els toca, els escolta, els dóna la ma; és a dir: s’interessa per les persones, sosté als desvalguts. Malalts a causa de les malalties, o malalts a causa de l’egoisme, o malalts a causa de l’orgull, que són malalties. Ell ens pot ajudar a aixecar-nos. Aquesta manera de fer de Jesús és imatge de tantes persones que es dediquen i treballen per a l’Església, a les parròquies, a la catequesi, a Caritas, o a les celebracions de la missa, lectors i monitors...

Avui hauríem de fer ben nostres aquelles paraules de Pau a la segona lectura: “Que l’Evangeli no es converteixi en una cosa costosa”. Hi ha moltes maneres de fer costós l’Evangeli: ideologies, actituds intransigents, incomprensió, radicalismes... i, fins i tot, algunes aparences de pietat. L’Evangeli és un projecte, un estímul, que és possible viure’l. L’Evangeli és molt escoltat, és molt admirat, però potser és poc seguit. I el seguiment de Jesús no porta a la vellesa de la resignació davant del mal, va molt més enllà! Va més enllà d’una comprensió, traspassa el llindar de l’esperança, arriba fins a la heroïcitat de la caritat. Només així es poden capgirar com un mitjó tantes situacions de la vida que comporten una actitud de servei per amor, no només per llàstima; com Jesús, a casa de Pere, com Pau i tants cristians al llarg de la història. I per això fem nostra la pregària del final de la celebració d’avui: “Feu que siguem de tal manera conseqüents amb la nostra fe que contribuïm a la salvació del món”.

A l’evangeli hem escoltat una curació de Jesús. Certament, l’únic que ens pot ajudar a tornar a començar, a alçar-nos, a ressuscitar és Jesús i el seu Evangeli. La febre del desànim la podem tenir tots, en un moment o altre, per un motiu o per un altre. És tan evangèlic allò de: “Senyor, aquell que estimeu està malalt”. L’Evangeli no és només costós. Que tot allò que ens importa a la societat de consum resulta totalment angoixós, traumàtic; i tots l’obeïm fidelment per por de fer el ridícul, per por de no estar al dia; per por, en una paraula, del què poden pensar de nosaltres. L’Evangeli sempre és una crida a la conversió. És algú que ens dóna la ma i ens diu “Aixeca’t”.


Potser sí que la celebració de l’Eucaristia no comença amb “El Senyor sigui en vosaltres”, sinó amb aquell “Aneu-vos-en en pau”. És en la quotidianitat de cada dia, si som seguidors de Jesús, on s’ha de veure allò que diem que creiem, allò que aquí hem escoltat, allò que aquí hem viscut, allò que aquí hem celebrat, allò que aquí hem menjat. Aquí és on ens alimentem per viure la vida, aquí i fora d’aquí. I és aquí on podem experimentar el què creiem. I els altres podran veure que allò que diem que creiem és veritat. Aquí podem curar les ferides de la vida, podem experimentar la força de la fe, podem viure d’una altra manera la vida. Avui aquí, i tots els dies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada