Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 11 de gener de 2015

Lesctures i homilia de la festa del Baptisme de Jesús

La festa del Baptisme del Senyor, pròpiament, tanca el cicle nadalenc. Les tres manifestacions: als pastors, o sigui al poble d’Israel; als Mags, o sigui a tot el món; i al Jordà, es revela com fill del Pare, ple de l’Esperit Sant. 
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 42,1-4.6-7)
Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions. »Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»
Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-9)
En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.» Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.»
Evangeli segons sant Marc (Mc 1,7-11)
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l’Esperit, l’aigua i la sang, i tots tres concorden. El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l’acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill.
Homilia:
La festa del Baptisme del Senyor, pròpiament, tanca el cicle nadalenc. Les tres manifestacions: als pastors, o sigui al poble d’Israel; als Mags, o sigui a tot el món; i al Jordà, es revela com fill del Pare, ple de l’Esperit Sant. No és una successió de fets cronològics, de fulls de calendari que es van arrencant, sinó el misteri de la seva persona.

Jesucrist no dubte de posar-se a la cua de les rebaixes... ah! No, no, de les rebaixes no, a la cua dels pecadors. I a la creu l’acompanyaran dos lladres, perquè no ha vingut a condemnar, ha vingut a salvar. I és reconegut com el fill únic del Pare, per aquella veu que diu: “Aquest és el meu fill, el meu estimat”, l’autèntica manifestació de qui és el nen de Betlem: el fill estimat de Déu Pare.

L’Evangeli no ens explica només un fet, sinó que des del principi respon a la pregunta fonamental: Qui és aquest Jesús? Aquesta és la pregunta que ens ha d’acompanyar sempre a tots. Potser tampoc podem passar per alt el que ens diu el prefaci de la festa d’avui; diu: “Perquè vós en el Jordà anunciàreu amb signes admirables el nou Baptisme". Aquest nou Baptisme és el primer dels sagraments de l’Església.

En cada eucaristia ressonen aquelles paraules que diu el celebrant després del Parenostre: “Mentre esperem la manifestació de Jesucrist, el nostre salvador”. Aquesta manifestació a l’Eucaristia ens demana que no apaguem el foc de l’Esperit que viu en nosaltres i ens fa dir a Déu: Pare.

Avui no és una àngel que anuncia. És el Pare que diu: “Aquest és el meu fill”. I així queda ben clara quina és l’actitud que hem de prendre davant d’aquesta proclamació de l’amor de Déu.

No podem ser ni espectadors ni admiradors només davant de la manifestació de Déu. No encaixa una actitud d’espectadors, o potser, si voleu, d’entesos en la matèria, que ja saben per endavant com es van desenvolupant els esdeveniments. No som acompanyants dels actes de Jesús, ni en som aplaudidors. A Jesús no se l’acompanya només amb el cap, sinó també amb el cor. Una actitud que comporta la fe.

Els fets de la vida de Jesús han de tenir una resposta en nosaltres. Sant Joan, avui, a la Segona Lectura ens escriu l’actitud interior que hem de tenir per comprendre qui és Jesús.

Estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. Els qui creuen que Jesús és el fill de Déu vencen el mal. Aquesta és la actitud que comporta la fe... i l’amor.

La vida de Jesús, la seva paraula, no són una vida més, una paraula més. Per a nosaltres, la veu del Pare al Jordà és la millor garantia que la vida del cristià no te altre punt de mira que aquest Jesús que s’identifica amb nosaltres. “Aquest és el fill estimat del Pare”.

No diguem mai aquest evangeli ja el sé! Que l’Evangeli no és quelcom a aprendre, sinó una vida a viure, a practicar. I aquesta és al vida de Déu. Nosaltres, pel Baptisme, hem nascut a la vida de Déu.

Si fem retallades a l’amor de Déu la fe es torna fosca. La fe ens la fabriquem a la nostra mida, a la nostra escassa mida; o segons les nostres conveniències i aspiracions, les nostres pobres aspiracions i conveniències.


No apaguem el foc de l’Esperit que habita en nosaltres des del nostre Baptisme. “La nostra fe és la victòria que ja ha vençut al món” com diu l’apòstol Joan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada