diumenge, 21 de desembre del 2014

Lectures i homilia del diumenge 4t d’Advent

Maria confia en Déu; per tant va més enllà de la capacitat d’entendre. Déu sempre podrà fer meravelles si troba docilitat, si troba prou fe per fer possible allò que ens sembla impossible.
Mn. A. Roquer
Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 7,1-5.8b-11.16)
Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un envelat.» Natan digué al rei: «Vés, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor.»
Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra.
»He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill.
»El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 16,25-27)
Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l’abast de tots els pobles perquè siguin obedients a la fe. Déu és l’únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
Homilia:
Tots aquest diumenges, la paraula de Déu ens ha parlat d’una espera. Això és l’Advent. Però sembla que avui hem perdut la capacitat de saber esperar. Volem les coses ja! Amb la il·lusió que feia l’espera! És allò d’aquell xiquet: Doncs jo ho vull ara!

A vegades l’espera crea més il·lusió que el tenir. El tenir cansa, i cansa molt aviat. Potser perquè és menys del què esperàvem. I la vida és més esperança que possessió. Deu ser que l’Advent és un camí... i els camins cansen. El tenir cansa, i també l’esperar. Avui, potser, hem perdut la capacitat de la il·lusió de l’espera, i així hem perdut una oportunitat d’il·lusionar-nos en la vida.

Avui, l’Evangeli ens presenta el model de l’esperança, Maria. En ella podem veure-hi el que Déu espera de nosaltres. Que Déu també espera. Avui hem trobat dos missatges. Natan que ha de dir a David que la seva iniciativa no està d’acord amb allò que Déu vol. I Maria que, sense entendreu, diu “Que es faci en mi allò que Déu vol”. Maria confia en Déu; per tant va més enllà de la capacitat d’entendre. Maria és el millor model senzillesa, de docilitat a allò que Déu vol i espera de nosaltres. Posa la confiança en aquell per al que no hi ha res impossible.

És que la virginitat no és mai absència d’amor. La virginitat de Maria no és sols una incapacitat, és la capacitat del compliment ple d’allò que Déu vol. Per preparar el Nadal no hi ha millor model que Maria. Maria confia en Déu i Déu confia en Maria. Maria confia més enllà de totes les dificultats, de tots els obstacles, perquè en qui confia és en Déu; i per a Déu tot és possible. Déu confia en Maria, una noia jove de poble. I Maria confia en Déu. Maria és el millor model de senzillesa, d’acolliment i de docilitat al pla de Déu. Malgrat tantes raons humanes per renunciar a la proposta de l’àngel, finalment acaba accedint i posa tota la seva confiança en aquell per a qui res no és impossible. “No tinguis por, el Senyor és amb tu”.

Quantes vegades se’ns podria dir a nosaltres aquest “No tingui por” que ens diu aquest evangeli d’avui, ara que estem a punt de celebrar el Nadal? Si la nostra fe es recolza en allò que el Senyor ens ha dit podem ben dir: Per a Déu no hi ha res impossible. En el fer de Déu, Déu no demana impossibles, demana fe. I la fe pot fer que tot sigui possible.

Avui sentim i veiem en els mitjans d’informació el testimoni de dones que amb gran coratge s’han fet un lloc en la societat, en professions, en responsabilitats que abans eren impensables, només eren reservades als homes. Maria també expressa a la societat del seu temps i de tots els temps allò que semblava impossible.


Déu s’ha fet carn de la nostra carn en Maria. Déu sempre podrà fer meravelles si troba docilitat, si troba prou fe per fer possible allò que ens sembla impossible.