dijous, 18 de desembre del 2014

Lectures i homilia del diumenge 3r d’Advent

Som en temps d’Advent. No hi ha espai per a la por, per al desànim, per al cansament, ni per a la indiferència.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 61,1-2a.10-11)
L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 5,16-24)
Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,6-8.19-28)
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.»
Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.
Homilia:
No podia ser d’una altra manera. L’anunci d’una cosa bona no pot generar sinó alegria i esperança. No podia ser d’altra manera! Les promeses de Déu refermen una vegada més allò que ja feien, allò que crèiem; tot i que ha estat posat a prova una i altra vegada per la incertesa o per la fragilitat de tantes coses negatives que ens envolten.

Aquest tercer diumenge d’Advent és una invitació a eixamplar el cor, perquè “Déu compleix allò que ha promès”. Sempre!

Aquella esperança de vinguda del Messies ja té uns contorns concrets, definits en el profeta Isaïes. En aquest tercer diumenge d’Advent es parla d’aquell que esborrarà el dolor dels afligits, que retornarà la llibertat als captius. I així fou! Que es complís allò que diu el profeta ens dóna seguretat a la nostra esperança d’avui; no esperem envà. No esperem perquè així ens agradaria; esperem perquè hi ha una paraula compromesa del Senyor.

I aquest anunci provoca un estat d’alegria en aquell que ha rebut la missió de proclamar la Bona Nova, Joan el Baptista. Jesucrist és la raó de la seva alegria cristiana. “Alegreu-vos, visqueu sempre contents” ens ha dit sant Pau. Creure en Jesucrist fa que siguem testimonis d’aquell que és la llum, la veritable llum. La pregunta feta al Baptista té una resposta; una resposta també per al nostre món d’avui quan experimentem tantes foscors. Qui de nosaltres és tan ingenu que pot afirmar que vivim un temps gloriós, de certeses, de vaques grasses? Olorem la fortor de la decepció motles vegades. No vivim en el millor dels mons possibles i ho sabem; no tot són flors i violes. Ho sabem i ho patim tots.

Quan Joan es trobà a Jesús, el seu cor saltà de goig. Aquell que com Joan ha trobat Jesús ha perdut tota por. No va tenir cap por de desemmascarar la impostura del rei Herodes, Joan, i de tots aquells que utilitzaven la fe d’Israel per al seu propi benefici. Ser testimoni del Senyor implicava la fidelitat a un projecte, a un regne no d’Herodes sinó a un regne de Déu; a un regne de pau, de justícia i d’amor. Un camí nou, un camí sense retorn.

“Qui ets?” li pregunten a Joan. Qui és avui per a nosaltres aquest Jesús que ell ensenyava? Ens ho hem de preguntar. Estem disposats a renunciar a tot allò que ens és una nosa, pel seu naixement, ara quan ve Nadal. Ser cristià és molt més que unes pràctiques, unes tradicions o uns actes fins i tot pietosos.

Sant Pau, un dia als cristians de Tessalònica i avui a nosaltres, ens ha dit que no podem viure en la tristor quan Déu ha parlat en el seu fill.

Som en temps d’Advent, temps, doncs d’esperança. Com Maria, que sentia com creixia l’infant en el seu ventre, som en temps d’espera. Les promeses de Déu es realitzaran i es tornaran a realitzar. L’espera sempre porta una alegria. La llum, la veritat, el perdó, la misericòrdia, la pau són possibles perquè Déu és una realitat en el nostre món... si volem. Només cal seguir el seu rastre i el seu rostre en les persones necessitades, víctimes del mal que encara hi ha.


Som en temps d’Advent. No hi ha espai per a la por, per al desànim, per al cansament, ni per a la indiferència. Malgrat tot, sempre hi ha de tot, hi ha una esperança.