dilluns, 8 de desembre del 2014

Lectures i homilia de la festivitat de la Immaculada Concepció

Que Maria sigui per a tots nosaltres model de fidelitat a l’amor de Déu,
per a que Déu pugui fer en nosaltres la seva obra.
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 3,9-15.20)
Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.»
L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.11-12)
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
Homilia:
En aquesta festa de la Concepció Immaculada de la Mare de Déu és bo de recordar el consell de santa Teresa de Lisieux sobre els sermons marians. Ella afirma que li feien molt més efecte aquells sermons que presentaven la Mare de Déu imitable que no pas aquells altres que l’exalçaven tant que la feien distant. Que santa Teresa, doncs, em perdoni... però avui he de parlar de la Concepció Immaculada de la Mare de Déu.

Irrepetible, única, inimitable... quasi en tot. Però la figura de la mare suscita sempre una cosa: agraïment; i també afecte entranyable, mai tan ben dit, perquè en circumstàncies més quotidianes i adverses de la vida sempre hi ha aquella figura materna, aquella figura propera, fidel, amorosa. I Reus ho sap perquè n’ha fet experiència.

La Concepció Immaculada de Maria és, senzillament, un regal exquisit de Déu. Però no l’allunya pas de les realitats més immediates ni de la responsabilitat de viure una vida creient, com Maria en el sí del poble jueu; més encara, com a col·laboradora fidel en el projecte salvador de Déu (“Que es faci en mi les teves paraules”).

Ni en Maria ni en cap de nosaltres no hi ha rebaixa ni excepció dels entrebancs de la vida. En Maria hi podem trobar un bon exemple, el més fidel a una resposta serena i fidel a totes les coses que Déu li demana, i a vegades són difícils d’entendre. La seva vida no fou pas una bassa d’oli. Però a ella se li diu “No tinguis por, Maria. Allò que el Senyor t’ha dit es complirà”.

L’Advent ens proposa un camí que ens pot fer renéixer una nova esperança. Podem comptar amb algú que ens pot acompanyar en aquest camí. Ella va viure oberta a la voluntat de Déu. Maria es va obrir al misteri de Déu fet home, i acceptà els seus propis dubtes; posant-se sempre ens mans de Déu (“Que es compleixin en mi les teves paraules”).

L’espiritualitat de l’Advent troba en Maria aquella que ens porta a Jesús i ens predisposa a escoltar allò que Déu vol i espera, té dret a esperar, de nosaltres.

Per a que el projecte de Déu pugui arribar a bon port cal que una dona vulgui escoltar la paraula de Déu. El contrari: el que va passar al jardí del Paradís. Maria respon a allò que Déu vol amb un sí, amb un “Sóc l’esclava del Senyor”. Déu no sabia on eren Adam i Eva, però ara l’àngel fa una afirmació contundent: “El Senyor és amb tu, Maria”. Déu sempre vol comptar amb l’assentiment humà per fer la seva obra, ens necessita. La resposta afirmativa obrirà un camí per afavorir els seus plans, els seus plans! En Maria, i només en Maria, Déu ha pogut fer les coses a la seva manera, sense cap destorb, sense cap nosa, sense el fre de cap pecat.


Que Maria sigui per a tots nosaltres model de fidelitat a l’amor de Déu, per a que Déu pugui fer en nosaltres la seva obra.