dimarts, 25 de novembre del 2014

Homilia de la Missa de l’aparició. Missa votiva de “Santa Maria, mare de l’Esperança”

I aquesta esperança és l’alè que ens fa caminar sempre sense defallir en el nostre camí, no sempre fàcil,
de la vida.
Mn. A. Roquer
Homilia:
Avui, en vigílies ja del temps d’Advent que començarem diumenge, és ben adient, em sembla, celebrar la missa votiva, perquè no hi ha cap sant especial, de “Santa Maria, mare de l’Esperança”, donat que l’Advent és el temps de l’esperança.

El concili Vaticà II l’anomena “Torxa radiant d’esperança certa i consol del poble que camina”. Per això en el cant de la “Salve” li diem “Vida, dolcesa i esperança nostra”. I a la festa de la seva nativitat, el 8 de setembre, diem “Esperança de salvació”. Ella és aquella esperança que en Eva se’ns havia perdut. I el 15 d’agost, festa de l’Assumpció, diem a la Mare de Déu “En vós reviu la nostra esperança”. I en alguns llocs, el dia 9 de juliol, celebren la memòria de Maria mare de la Santa Esperança. El motiu no és altre que aquest: Ella mantingué sempre la virtut de l’esperança perquè sempre confià en les promeses de Déu per estranyes que fossin (“Tindràs un fill”). En el prefaci d’avui direm: “Va posar en el Senyor tota esperança i esperant va concebre per la fe el fill de l’home que els pobres esperàvem”.

I ara, assumpta al cel, és esperança de tots nosaltres. “Tot allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” li diu la seva cosina Elisabet en la Visitació. I així ho podem dir també nosaltres: tot allò que el Senyor ens ha fet saber amb la seva paraula es complirà. I aquesta esperança és l’alè que ens fa caminar sempre sense defallir en el nostre camí, no sempre fàcil, de la vida. Allò que el Senyor ens ha dit, allò que el Senyor ens ha promès, el Senyor ho complirà.

I ella, Maria, és la garantia de la nostra esperança. Ella mira per tots els fills d’Adam com un senyal d’esperança certa fins que arribi el dia del Senyor.

Que Maria sigui la mestra que ens ensenya allò que ella sap com ningú pot saber, allò que en ella s’ha realitzat, que és també allò que es realitzarà en tots nosaltres. I per això en la pregària inicial d’aquesta missa li hem demanat: “Concediu a aquells que sofreixen per la duresa de la vida, que refugiant-se en ella, trobin consol. I aquells que es desanimin aixequin el cor”.

Per a aquest temps d’Advent que estem a punt de començar ella ens serà la mestra que ens ensenyarà com es viu l’esperança fins que arribi el dia del Senyor.


Per a nosaltres dir misericòrdia és reconèixer que allò que el Senyor ha promès ho ha fet. Ho ha fet i ho farà sempre.