divendres, 15 d’agost del 2014

Lectures i homilia de la festivitat de l’Assumpció de Maria

La festa d’avui ens parla, doncs, del nostre futur “quan gaudirem d’un cel nou i un terra nova”. La festa d’avui ens diu que Jesucrist, amb la seva resurrecció, ens salva i Maria és la nostra garantia.
Mn. A. Roquer
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 11,19a.12,1.3-6a.10ab)
El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,20-27a)
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-56)
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
Homilia:
En el cor del mes d’agost cada any l’Església ens demana que celebrem la festa de l’Assumpció de Maria. Una memòria que té arrels molt fondes des dels primers segles de l’Església. I és a l’Orient on té el seu origen i és allà on l’anomenen, a la festa d’avui, la Dormició de Maria.

Sant Teodor es pregunta davant de la festa d’avui: “Amb quines paraules explicaré el misteri? És un misteri insòlit, sublim, que sobrepassa tot el que podem entendre”.

Avui tot té un to eminentment pasqual. Si us hi heu fixat la primera lectura és de l’Apocalipsi, com en el Temps Pasqual, quan Durant l’any és de l’Antic Testament. Amb tot, és una festa que neix no de l’Escriptura, sinó de la tradició, del sentit del poble, del sentit de l’Església que aplica, amb lògica humana, les coses de Déu: si Maria ha compartit en tot el pla redemptor de Crist, és normal pensar que Maria resti unida en tot al seu fill, des de la seva concepció fins la seva mort. Aquesta lògica no és cega, ni és una devoció extralimitada a la Mare de Déu.

Sant Pau ens ha parlat del misteri de vida que Crist ha guanyat; i deixa entreveure un procés; cada un en el moment, diu, que li correspon; primer el Crist, després els que són de Crist. I qui és més de Crist que la seva mare? Maria té un lloc preferent. Maria, com a imatge de l’Església, és aquesta dona que l’autor de l’Apocalipsi ha anomenat “la vestida de sol, la vestida de llum”.

Per això Maria, gloriosa al cel, és imatge del que li espera a tota l’Església, el nou poble de Déu, a cadascú de nosaltres, units en tot al Crist pel Baptisme. Avui és, doncs, un anunci i una profecia de la nostra fi, que no és un sepulcre, sinó els braços del Pare que ens estima.

Maria, com és lògic, ens ha passat al davant. Ella, amb la seva assumpció, ha encetat el camí que porta al trobament definitiu amb Déu.

La festa d’avui ens parla, doncs, del nostre futur “quan gaudirem d’un cel nou i un terra nova”. La festa d’avui ens parla del triomf del bé sobre el mal, de la bellesa sobre la lletjor, de la veritat sobre la mentida. La festa d’avui ens diu que Jesucrist, amb la seva resurrecció, ens salva i Maria és la nostra garantia.

El càntic de Maria, el Magnificat, que hem escoltat, és la resposta agraïda i plena de joia de Maria; i ens deixa entreveure la nostra vida. Que sigui sempre el nostre cant d’acció de gràcies, sobretot avui.

Malgrat que som criatures mortals, com l’herba del camp que avui hi és i demà se seca, malgrat la nostra petitesa... som salvats per Déu. L’únic que té a les mans  la vida i la mort.

Com Maria podem ben dir “El Senyor ha fet en mi meravelles”. “Maria és model d’esperança certa per al poble que camina”. El pas de la mort a la vida assolit per Jesús ressuscitat, i anticipat en Maria, ens parla del nostre demà, quan gaudirem “d’un cel nou i una terra nova”.


Som, com Maria, també objecte de l’amor de Déu, i ho som sempre, en la vida i en la mort.