dimarts, 25 de març del 2014

Homilia de la missa de l’aparició. Festivitat de l’Encarnació de Jesús.

A Déu no cal entendre’l, només cal creure-hi
Mn. A. Roquer
Homilia:
La festa d’avui podria portar ben bé com a títol el Déu que sempre ens sorprèn. Per això a vegades és el Déu que no entenem. “Maria se sorprengué en sentir les paraules de l’àngel”.

Deixem que avui ens faci l’homilia, doncs, el mateix papa Francesc en motiu de la festa d’avui. Ell ens diu:

Deixar-se sorprendre per Déu. L’home o dona que té esperança, l’esperança que mou la fe, sap que Déu actua; i en aquest actuar Déu ens sorprèn. Déu no deixa mai de sorprendre’m. Com a Canaan convertint l’aigua en vi. Ell sempre guarda el millor per a tots nosaltres, i demana que ens deixem sorprendre pel seu amor, que acollim les seves paraules, que esperem les seves promeses.

Déu ens sorprèn. Diu a Akas: “Demana un senyal prodigiós”. L’experiència de Maria davant la salutació de l’àngel no amaga una sorpresa. “Com pot ser això?”. És la sorpresa de veure que Déu l’ha triat a ella, una noia senzilla de Natzaret, que no viu en cap palau, que no ha fet coses extraordinàries, però que està oberta plenament a allò que Déu vol. Déu se’n refia. Maria accepta... encara que no ho compren. És la seva sorpresa i és la seva resposta.

A Déu no cal entendre’l, només cal creure-hi. Ell sempre trenca els nostres esquemes. Posa en crisi els nostres projectes i ens diu confia en  mi, no tinguis por, deixa’t sorprendre.

Preguntem-nos avui nosaltres, ens diu el Papa, si tenim por del Senyor, del que ens pugui demanar. Em deixo sorprendre per Déu o bé em tanco en les meves seguretats; seguretats materials, intel·lectuals, ideològiques, seguretats dels meus projectes.

Deixem entrar Déu a la nostra vida, li correspon!

Déu, potser, és un problema justament perquè ens sorprèn; i el que ens sorprèn, a vegades, és la seva pobresa de Betlem, la seva debilitat a la creu. Ens dóna el seu amor i així ens salva. Només demana que, com Maria, seguim la seva paraula i ens en fiem.


Això ens ho diu el papa Francesc. Un home que s’ha fiat de Déu, un home que sap de què parla i justament per això ens ho pot demanar a nosaltres.