diumenge, 23 de febrer del 2014

Lectures i homilia del diumenge 7 de durant l’any

La força de Déu és el perdó, l’amor, la misericòrdia. L’odi, la venjança o vèncer el mal amb un altre mal
no ve de Déu.
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre del Levític (Lv 19,1-2.17-18)
El Senyor digué a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.
»No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 3,16-23)
Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. Que ningú no s’enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d’aquest món és ignorància. L’Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys.» I també: «El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s’aguanten més que el fum.» Per tant, que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,38-48)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent.” Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.
»Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
»Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.»
Homilia:
L’evangeli d’avui continua amb allò que s’ha anomenat El sermó de la muntanya, enguany en la versió de l’evangelista Mateu, que és el que llegim. Se’ns diu quin ha de ser el comportament d’aquells que diuen que volen ser seguidors de Jesús, ahir i avui. I reprèn la temàtica del diumenge passat. I si Jesús, diumenge passat, ens parlava de l’insult al germà, de la fidelitat matrimonial, dels juraments, avui ens ha parlat de l’estimació als germans, amics i enemics.

A l’evangeli d’avui hi ressona la primera lectura amb aquell principi que tots ja coneixem (“Estima els altres com a tu mateix”). Jesús no vol que els seus seguidors es limitin a fer el que fa tothom (“Això també ho fan els pagans”). El cristià sempre ha de donar un pas més, ha d’anar més enllà del que simplement és justícia perquè el que regeix en el cristià és l’amor. El seu principi no és ull per ull i dent per dent, no és qüestió d’estimar els amics sinó d’estimar tothom, ni que siguin enemics. Això ho diu l’Evangeli!

El camí cap el Regne de Déu ha de progressar, ha d’anar sempre més enllà. Ull per ull i dent per dent de principi ja és un progrés perquè tanca la porta a la venjança, però ara convé donar un pas més i passar de ser justos a ser generosos. Allò de “parar l’altra galta” o “de donar mantell i tot” no cal prendre’s-ho al peu de la lletra. Vol dir, això sí, que no siguem ressentits, que no siguem venjatius.

Quan Jesús, a la Passió, rep una bufetada no para l’altra galta, pregunta “per què em pegues?”. Una conclusió simplista, si voleu, d’aquest missatge evangèlic: un callar davant d’un fet condemnable pot ser que d’alguna manera sigui col·laborar o aprovar aquell mal. Jesús al rebre la bufetada no s’hi torna, però no calla. Callar pot ser que no sigui amor a l’enemic, preguntar per què és amor a aquell que em pega, per a què ell es pregunti perquè ho fa; només així pot reaccionar, només així pot deixar de fer el mal. La força de Déu és el perdó, l’amor, la misericòrdia. L’odi, la venjança o vèncer el mal amb un altre mal no ve de Déu.

Doncs a mi no m’agrada tot això, què voleu que us digui? Oh, és que la qüestió no és si m’agrada, no m’ho diu ningú, o si no m’agrada. La qüestió és si això és cosa de Déu o no, que “fa ploure sobre bons i dolents i fa sortir el sol sobre justos i injustos”. Creieu-me, si no ho fes així em penso que molts dies no podria sortir el sol o no plouria mai. Quan el mal es vol vèncer amb un altre mal, no es venç, el mal augmenta; és mal amb més mal.

Això d’estimar els enemics és molt difícil, certament. Però allò que convé saber no és si és fàcil o difícil, sinó si és el que convé, si és el que ens ensenya l’Evangeli, si és el que va viure Ell, Jesús. Quan al mal s’hi respon estimant es posen de manifest dues coses; per un cantó la capacitat, incomprensible a vegades, d’estimar d’aquells que estimen al màxim, i per l’altra es posa de manifest la dolenteria d’aquells que fan el mal. El que Jesús ens ha deixat ben clar és que no es lluita contra el mal fent un altre mal. Fer el mal no és moltes vegades patrimoni, ni que no ho sembli, dels més forts, sinó dels més dèbils. Estimar, en canvi, sempre serà patrimoni dels més forts. Odiar i fer el mal és fàcil, espontani, ens surt de dintre; estimar no ho és gens.

Per a nosaltres sempre serà un exemple i un estímul aquell que, clavat a la creu, és capaç de dir: “Pare, perdoneu-los; no saben el que fan”.


Aquell que estima sempre serà un descol·locat, un fora de lloc, un fora de joc del nostre món, però és algú que ha entès l’Evangeli, que d’això es tracta. La cançó diu nosaltres no som d’eixe món i l’Evangeli també ho diu!