diumenge, 16 de febrer del 2014

Lectures i homilia del diumenge 6 de durant l’any

No és només qüestió de complir una llei, és qüestió d’estimar i es compleixen totes.
Aquell que estima compleix tota la Llei de Déu.

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre de Jesús Fill de Sira (Sir 15,15-20)
Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 2,6-10)
Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots es temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,17-37)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: [«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.] Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
»Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. [El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et portar al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.]
»Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. [Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.
»També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.” Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.]
»També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»
Homilia:
Quan l’Evangeli és llarg, com avui, els entesos en Litúrgia recomanen que es faci més abreujat. Doncs jo us dic... més aviat jo crec, que els tècnics em perdonin, que sempre serà preferible escurçar en tot cas l’homilia, el sermó, que no pas la Paraula de Jesús.

Avui hem vist com Jesús es presenta com un nou Moisès, fa una nova Llei, i promulga una manera nova de relacionar-nos amb Déu. Si Moisés deia “Així parla el Senyor”, Jesús diu “Jo us dic...”. Ell és el Senyor. Ell no canvia els manaments de l’antiga Llei; fa un salt, això, sí, qualitatiu: “Doncs jo us dic...”.

La Llei de Déu no és un codi de circulació. No s’ha d’actuar per por de la multa que em pot caure o del càstig. Davant d’un mestre que dóna la vida per tots nosaltres, la llei del mínim esforç sempre serà grotesca. No és només qüestió de complir una llei, és qüestió d’estimar i es compleixen totes. L’amor és l’únic que no posa límits; i això ja ho sabem. El deixeble no es pot limitar a ser un bon complidor de la Llei de Déu. Això es dóna per suposat. Aquell que estima compleix tota la Llei de Déu. Per això sant Pau ens diu: “Prediquem una saviesa que no és present en el nostre món ni en els seus dirigents”. Vet aquí la clau i el resum de tot el que diu l’Evangeli, no cal anar més enllà! El qui estima no es queda mai a mig camí, va fins el final. Aquell que estima no es guarda mai una poma per a la set.

El “No cometis adulteri” no és només cosa d’un cor net, és d’un cor sense reserves. El “No mataràs” no és només evitar un crim, vol dir no covar odi ni venjança. No n’hi ha prou en conservar la fe, ni tampoc (perdoneu-me tots els que sou aquí) només en anar a missa el diumenge. Cal ser “sal i llum” com ens deia Jesús diumenge passat; sal i llum sempre! Aquí, a casa, en el treball, en la diversió, allà on sigui.

El cristià no confon mai l’Evangeli com si fos un escrit qualsevol. Llegir l’Evangeli no és només llegir un llibre que és molt bonic. És Jesús que parla a l’Evangeli, i Jesús parla al cor. Les seves paraules no han quedat silenciades amb el pas del temps.


Qui sap llegir l’Evangeli amb fe escolta en el fons del cor, i el cor no enganya.