Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

dijous, 25 de desembre de 2014

Lectures i homilia del dia de Nadal

Nadal és “Deu amb nosaltres”. És Déu fet un de nosaltres. 
Obrim-li la porta. No tinguem por d’un Déu que s’ha fet un infant de bolquers. Aquesta debilitat és la nostra força.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 52,7-10)
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei.» Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 1,1-6)
En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
[Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.]
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
[Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]
Homilia:
Aquesta nit ens ha nascut un Salvador. Cap altre missatge no ha tingut ni tindrà mai paraules més encertades que les d’aquell que és la paraula de Déu. En Fill se’ns ofereix un germà. No som esclaus, no som titelles. És un goig sentir els passos del missatger que porta la pau, veure la imatge del nen del pessebre que ens porta una vegada més la seva pau. Ha arribat el moment que esperàvem i ho celebrem aquest dia tan entranyable del naixement de Jesús. Déu ha parlat en el seu Fill, home com nosaltres. I l’hem entès.

Aquell Jesús que neix de la senzillesa més absoluta. La riquesa de Déu és una altra. La vida de Jesús és una altra. La llum de Déu és una altra llum. Amb Ell la nostra feblesa esdevé fortalesa; la nostra foscor, llum; la nostra pobresa, riquesa; la nostra mort, vida. Neix en un estable per a que ningú se senti exclòs del seu amor.

Dia joiós perquè ens dóna el regal més insospitat i més inesperat. El Fill de Déu que plora per a que nosaltres puguem eixugar les nostres llàgrimes. Cap altre missatge que aquest serà més eloqüent. En el Fill de Déu, nat en un estable, Déu ha parlat. Aquest infant, aquest nen que neix en la pobresa d’un estable... mai cap llum serà més clara. En plena nit, una llum ha envoltat els pastors. Per això el missatge de Nadal comença amb aquestes paraules: “No tingueu por”. I també se’ns diu avui a nosaltres “No tingueu por”.

L’alegria de Nadal no és una més entre altres alegries. No la podem confondre amb un benestar, amb treure de la rifa...; és més. Nadal és molt més. Però no ens hem d’estranyar. Preferim viure en les tenebres. No sé per què. Ens fa por la llum de Déu, ens costa viure en la veritat de Déu. Qui no posi avui més llum i més veritat en la seva vida, per a ell no serà Nadal.

El missatger diu als pastors. “Us porto una gran alegria. I ho serà per a tot el poble”. L’alegria de Nadal no és una alegria més entre d’altres. No la podem confondre amb un benestar material... quan en el primer Nadal, de ben estar material, res de res, quan l’alegria del Nadal fou una pobresa extrema. És una alegria que ens ve de nou, que no l’esperàvem, que ni hi somiàvem.

Si Jesús ja no és una Bona Nova, si el seu Evangeli ja no ens diu res, si reduïm Nadal a un benestar material o a una rifa, ens quedarem sense el Nadal. L’única raó de celebrar-ho és aquesta: “Déu és amb nosaltres”; Déu és un dels nostres. Aquell nen no ha nascut per a Maria, per a Josep; no és d’ells, és de tots. Sense això no hi ha Nadal. Despertarem milers de sentiments, seurem tots a taula, menjarem neules i torrons, i això és bo, molt bo, però encara no és Nadal. Nadal és “Deu amb nosaltres”. És Déu fet un de nosaltres. Que us sembla poc?

Obrim-li la porta. No tinguem por d’un Déu que s’ha fet un infant de bolquers. Aquesta debilitat és la nostra força.


Només el rabadà tossut i descregut pot dir “No serà tant”. No rabadà, és més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada