Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

ATENCIÓ:

26 de setembre: TANCAT

HORARI D’HIVERN AL SANTUARI

DES DEL 27-9-2015 FINS EL DILLUNS DE PASQUA

diumenge, 28 de desembre de 2014

Lectures i homilia de la festivitat de la Sagrada Família

Que aquestes festes de Nadal, tan marcades a casa nostra per l’ambient familiar, siguin una bona ocasió per a la reflexió, per la renovació de vincles d’amor entre tots els que formem una família.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)
En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.
Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tinguis pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.
Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,22-40)
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, [complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.» El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.»
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.]
I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.
Homilia:
Som dins de l’octava de Nadal i encara ressona el cant dels àngels que anuncien els naixement de Jesús. I si en el misteri de Nadal ens extasiem davant l’Infant, avui fem un pas més i contemplem tota la família de Natzaret. Una bona ocasió per projectar la llum de l’Evangeli sobre les nostres pròpies famílies. I amb tot, la de Natzaret és una família irrepetible: Josep és anomenat el Just; Maria, la mare, és immaculada; i el fill... el mateix fill de Déu fet home.

Fins ara l’evangeli de Lluc ens ha proposat motius d’alegria i comença a agafar un altre to una mica diferent. Tampoc a la família de Natzaret tot són flors i violes, no lligaven els gossos amb llonganisses. Però sí que hi havia una cosa que els feia superar tots els entrebancs: la confiança en Déu.

Més enllà de tots els interrogants que avui s’obren a la institució familiar, també s’obren escletxes de llum que ajuden a aquest misteri de comunió, que tot i ser molt diferent de la penúria de Natzaret, són també un misteri d’amor, de comprensió, d’acceptació, de perdó.

Com Jesús és d’aquest món baixà amb ells a Natzaret i els era obedient; i com que és d’aquest món el nen creixia, era entenimentat i obedient. Davant de la família de Natzaret gosem adreçar al Pare una pregària insistent per a que les nostres famílies acullin amb joia el gran misteri de la tendresa, de l’amor i de la compressió que cantaren els àngels la nit de Betlem.

En el centre d’aquestes festes nosaltres cultivem el caliu familiar. Gosem dir que creiem en la família com un espai privilegiat per viure l’amor. I si ve en la societat actual emergeixen noves visions sobre el nucli familiar, no és menys cert que els llaços afectius entre els seus membres sempre consistiran una base ferma sobre la qual es pot construir el present i el futur, a nivell personal i a nivell social.

Cal que els cristians del nostre món occidental sentim en claredat que Déu no es desdirà mai del seu amor. Déu mai no abandonarà a aquells en qui ha arrelat sòlidament el seu amor. I és present sempre quan les situacions són favorables i quan les situacions són adverses.

Avui, doncs, davant de la família de Natzaret, gosem adreçar a Déu, el que tenim com a Pare, una súplica per a que les nostres famílies acullin joioses el misteri de tendresa que veiem en la família de Natzaret.

Que aquestes festes de Nadal, tan marcades a casa nostra per l’ambient familiar, siguin una bona ocasió per a la reflexió, per la renovació de vincles d’amor entre tots els que formem una família.


La família de Natzaret és un exemple. Es pot estimar més enllà dels entrebancs i les dificultat. I per això ens son un exemple.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada