Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

ATENCIÓ:

26 de setembre: TANCAT

HORARI D’HIVERN AL SANTUARI

DES DEL 27-9-2015 FINS EL DILLUNS DE PASQUA

diumenge, 2 de novembre de 2014

Lectures i homilia de la festivitat dels Fidels Difunts

L’experiència de la fe en la resurrecció de Jesús ens mou a viure d’una altra manera totes les realitats de la vida, per tant també la mort!
Mn. A. Roquer

Lectura de llibre de Job (Jb 19,1.23-27a)
Job respongué als seus amics: “Tant de bo que les meves paraules quedessin inscrites, gravades amb u cisell d’acer i resseguides amb plom, entallades a la roca perquè em fessin de testimoni. Però jo sé que el meu defensor viu i que a la fi testificarà a favor meu: veuré que el meu testimoni em fa costat, contemplaré Déu que em portarà una bona nova. Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls, i no els d’un altre”.
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Filip (Fl 3,20-21)
Germans, nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l’univers.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,1-6)
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa el meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.»
Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. ¿Com podem saber quin camí hi porta?»
Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi.»
Homilia:
En un dia com avui ens podem preguntar Què puc fer jo pels meus difunts? Ens motiva la festa, el record i fem allò que nosaltres creiem que és un senyal evident de l’amor que els tenim. Netejar les tombes, portar flors, visitar els cementiris... El culte als difunts és comú a totes les cultures, i de molt antic. I continuo preguntat Què puc fer pels meus difunts? Jesús ens diria, com va fer a la multitud després de la multiplicació dels pans: “Allò que Déu vol que feu és que cregueu en aquell que Ell ha enviat”. L’obra principal, per tant, és la fe.

La festa d’avui té certament uns destinataris preferents, els nostres difunts, tot i que també s’adreça a nosaltres, els que encara quedem aquí en aquest món. Avui és una bona ocasió per refermar la nostra fe en Jesús ressuscitat. Com feia Job: “Sé que el meu redemptor viu”. Com diem cada diumenge en Crec-en-un-Déu (“crec en la resurrecció dels morts”). Les pràctiques de pietat en record dels nostres difunts són recomanables, certament; però la fe en Jesucrist ressuscitat és necessària. Ell és el camí, la veritat i la vida; potser l’únic camí, l’única veritat, la vida veritable. Com ens recorda el prefaci de Difunts: “Crist ens obre l’esperança d’una resurrecció gloriosa. La certesa que hem de morir ens dóna l’esperança d’una resurrecció. La mort no destrueix la vida dels que creuen en Vós, la transforma. Tant si morim com si vivim som del Senyor”.

La mort és una realitat que ens toca mol de prop. Tots tenim per qui pregar. Tots tenim qui prega per nosaltres. Sant Pau ens recorda allò que mai no hauríem de perdre de vista: sempre som del Senyor, en la vida i en la mort. I des de la fe mirem de manera diferent la vida i la mort; no només podem mirar diferent, ho podem viure diferent, perquè per Jesús és diferent la vida i també la mort.

La fe en Jesús fa néixer en nosaltres una nova esperança. Només qui creu pot esperar... i perquè creu fins més enllà de tota mort. És la convicció de la nostra fe.

Fem totes les coses sentint-nos sempre en la vida i en la mort pertanyents al Senyor de la vida. Només aquest amor de Déu va més enllà del temps i de l’espai. I aquesta evidència es fon deliberadament i no pot ser mai una excusa. Jesús ens ensenya com i cap a on hem d’enfocar la nostra vida, cap on Ell l’enfocà. I així ha esdevingut Senyor de la vida i de la mort; i no perdem de vista que ho fou morint en una creu.


L’experiència de la fe en la resurrecció de Jesús ens mou a viure d’una altra manera totes les realitats de la vida, per tant també la mort!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada