Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

dissabte, 1 de novembre de 2014

Lectures i homilia de la festivitat de Tots els Sants

Predicar i practicar les Benaurances són el món cap per avall. La festa d’avui és la festa de la gran esperança. “On sóc jo, diu Jesús, també hi sereu tots vosaltres”
Mn. A. Roquer
Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)
Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel.
Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»
Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»
Homilia:
L’Església celebra una festa, i festa grossa, en honor d’aquells que ja han arribat plenament a la santedat. Per tant, ells són els nostres models, i un model és per ser imitat.

Predicar i practicar les Benaurances són el món cap per avall. L’oració del dia ja ens ho ha marcat com a sentit d’aquesta festa, que té dos objectius. Per una banda celebrem els mèrits de tots els sants i per l’altra implorem la misericòrdia de Déu per mitjà d’aquells que són els nostres intercessors davant de Déu. Ells ens posen de manifest la santedat de Déu... perquè Déu és sant! Només Déu és sant. La santedat no és un do de Déu, és Déu mateix.

Quan proclamem l’Evangeli ho hauríem d’entendre no només de paraula sinó amb fets. Feliços aquells que ho han entès i que tot vivint en situacions adverses ells són benaurats.

Si ho mirem bé veurem que tots els enunciats que venen després de la paraula “feliços” no són situacions d’èxit, sinó de lluita, de limitació... però que van més enllà, hi ha una esperança. Els pobres posseeixen el Regne, els que estan de dol seran consolats, el que tenen fam de ser bones persones ho podran ser; tot i que ara el seu desig no sigui aquest, no s’hagi acomplert. La fe ens fa mirà sempre una mica més enllà, encara que ara visquin “en la gran tribulació”.

Tots Sants és, doncs, la festa de l’esperança. El testimoni dels sants ens encoratja a tots, dóna seguretat a la nostra esperança. Els sants són la imatge del fill de Déu pel qual fórem creats. El Pare veu en ells la imatge del seu fill. Ja s’ha acabat per a ells l’etapa de la fe, i també l’etapa de l’esperança; per a ells ha començat, i per sempre, l’etapa de l’amor!

Déu és font de benaurança. Ells ara diuen aquell amén, que moltes vegades no és fàcil de dir, tot i que el diem molt fàcilment, mentre són encara a la gran tribulació. Per a ells ni s’ha acabat la fe ni s’ha acabat l’esperança.

Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, força... Sembla talment que algú de l’Apocalipsi se li acaben els adjectius referint-se a la felicitat dels sants.

Però avui és també la nostra festa, la de tots aquells que som cridats a la santedat. La santedat no és una utopia, és real, és possible, i ells en són testimonis. Sant Joan ens ha dit avui a la seva carta que ara ja som fills de Déu, tot i que encara no s’ha manifestat com serem; tot i que ara hem de viure, encara, en la gran tribulació.

El benestar no és la benaurança. El benestar a vegades porta a la intranquil·litat, que de vegades és egoisme. La benaurança és l’empremta de Déu a la nostra vida, que ens porta a caminar, amb esforç certament, però també a l’hora amb seguretat. Els sants han hagut de passar la gran tribulació. Ja ens ho va dir Jesús: “En el món passareu tribulació, però tingueu confiança, jo he vençut el món”.


La festa d’avui és la festa de la gran esperança. “On sóc jo, diu Jesús, també hi sereu tots vosaltres”. Podem caminar, i caminar, ja ho sabem, cansa, i més si el camí és molt llarg, però com que sabem esperar, com que sabem on anem, caminem amb confiança. O sigui, podríem dir caminem amb una altra victòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada