Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 23 de novembre de 2014

Lectures i homila de la festivitat de Crist Rei

Ell, Jesús, és el que obre i tanca el temps; és el primer i el darrer; l’alfa i l’omega; el principi i la fiAixí ho deia santa Teresa: “Al final serem examinats d’amor”.
Mn. A. Roquer
Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 34,11-12.15-17)
Això diu el Senyor Déu: «Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira. Jo mateix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor Déu. Buscaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia.» I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,20-26.28)
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon: Crist el primer; després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 25,31-46)
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.
»Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.
»Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?
»El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.
»Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.
»Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?
»Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.
»I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.»
Homilia:
D’entrada convé tenir ben present que el títol de la festa d’avui “Crist Rei del tot el món” no només és Crist com si es tractés d’un títol de rei o de noblesa; la celebrem com un acabament, com un colofó de tot el que anem celebrant en el transcurs de l’any cada diumenge. Avui, doncs, tanquem amb aquesta festa l’any litúrgic i el començarem diumenge que ve amb el Temps d’Advent. Ell, Jesús, és el que obre i tanca el temps; és el primer i el darrer; l’alfa i l’omega; el principi i la fi.

Potser se’ns fa una mica estrany celebrar la festa de Crist Rei i no escoltar aquelles conegudes paraules del diàleg de Pilat amb Jesús quan se li pregunta “Ets tu el rei dels jueus?”; i se’ns ofereix, en canvi, el fragment de l’evangeli de Mateu d’un Crist Rei que dirà als uns “Veniu” i dirà als altres “Lluny de mi”.

No em digueu que no sigui un bon avantatge saber per endavant quina serà la pregunta de l’examen final. De quina cosa es tracta? De fer un discerniment, de posar les coses al seu lloc, de saber on és la veritat i de saber on és la mentida; de conèixer quines són les regles del joc. I en aquest examen no es perdona ni es condemna des de fora. No! “A mi m’ho fèieu. A mi m’ho negàveu”. I no es pronuncien paraules grandiloqüents, no! Surt la paraula solidaritat, amor, però un amor en concret, no un amor només paraula bonica; la paraula amor pot ser molt abstracta. “Tot allò que fèieu a cadascú d’aquests (i això és molt concret) m’ho fèieu a  mi”. Vet aquí el camí que mena de debò a Déu; el camí que mena, doncs, a la vida. Així ho deia santa Teresa: “Al final serem examinats d’amor”. La vida ens la juguem a una sola carta, la de descobrir en cadascú dels germans, per petit que sigui, el rostre de Jesús. “A mi m’ho fèieu!”.

La predicació de Jesús no és una doctrina, és una vida. No és el rei que perdona o condemna. La seva voluntat és de salvació; la nostra tossuderia, a vegades, pot ser de perdició. Però no sé ben bé perquè hi ha més tendència a posar l’accent en allò que és negatiu que en allò que és positiu. Potser sí que hauríem de potenciar allò de “Veniu, beneits del meu Pare” que no pas aquella altra “Lluny de mi”.

Jo vull creure que Jesús, el Jesús que coneixem de l’Evangeli, més que infondre por, vol donar confiança. Altrament, com gosem demanar en cada celebració del diumenge “Veniu Senyor Jesús”? Si ens fa por, més aviat tindrem temor de que vingui. Potser més que una amenaça, ho hem de veure com una benedicció. Des de quan... o per què l’espera d’un premi ha de fer por? No! “Nosaltres esperem el vostre retorn”.

Per això Aquell que ve ve a fer un judici. “La vostra bondat i el vostre amor  m’acompanyen tota la vida. I viuré anys i més anys a la casa del Senyor”. Déu vol regnar sobre una humanitat reconciliada per la creu del seu fill, no sobre un camp de runes després d’una derrota humiliant.

A la primera lectura la salvació s’ofereix al poble amb la possibilitat de triar dos camins, el de la benedicció o el de la maledicció. Tot depèn de la tria. Potser no s’ha de veure tant com una amenaça, sinó com un oferiment a prendre un camí o un altre.


Nosaltres avui tornem a escoltar “Veniu, beneits del meu Pare. Preneu possessió del Regne que us tenia preparat des de la creació del món”. Doncs “Veniu, Senyor Jesús”!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada