Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 7 de setembre de 2014

Lectures i homilia del diumenge 23 de durant l’any

No ens reunim aquí cada diumenge perquè som perfectes, sinó perquè som creients.
És la fe en Jesucrist que ens permet entendre i ens mou a perdonar. Perdonem el germà perquè nosaltres també hem de demanar perdó i volem ser perdonats.
Mn. A. Roquer. 
Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 33,7-9)
El Senyor em digué: «Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel. Quan sentis dels meus llavis una paraula, els has d’advertir de part meva. Si jo amenaço el pecador amb la mort i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. Ara, si tu l’havies advertit que s’apartés del mal camí i es convertís, però no s’ha convertit, ell morirà per culpa seva, i tu hauràs salvat la teva vida.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 13,8-10)
Germans, no quedeu a deure res a ningú. L’únic deute vostre ha de ser el d’estimar-vos els uns als altres. Qui estima els altres, ha complert la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d’un altre, i qualsevol altre manament, es troba en aquestes paraules: Estima els altres com a tu mateix.
Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la Llei.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 18,15-20)
En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si el teu germà peca, vés a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà. Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel.
»Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells.»
Homilia:
Segons ens ha dit l’Evangeli hem d’arribar a aquesta conclusió: l’Església, la comunitat dels creients, no és una comunitat de sants! És una comunitat de pecadors perdonats. L’evangeli d’avui, clarament, ens ho ha dit: els cristians no som els millors. Què ens pensàvem? L’Església està formada per persones, homes i dones, que se saben pecadors... i el que no se sap pecador no sap què és! També, però, amb la capacitat d’entendre i de perdonar a aquells que demanen perdó.

Recordem que tota celebració, la d’avui també, comença demanant perdó: “Senyor, tingueu pietat”. No em digueu que diem una mentida si no som pecadors.

Jesús no somia una comunitat sense problemes ni sense defectes. “Si el teu germà peca...”. Reconèixer la nostra feblesa no és de perdedors, és de realistes. No ens jutgem, ens acollim des del perdó, ens acollim per la misericòrdia de Déu. El pecador no és un estrany, és un germà (“Si el teu germà peca...”).

No ens reunim aquí cada diumenge perquè som perfectes, sinó perquè som creients. És la fe en Jesucrist que ens permet entendre i ens mou a perdonar. Perdonem el germà perquè nosaltres també hem de demanar perdó i volem ser perdonats.

Allò que manifestem aquí amb la nostra presència és la nostra fe. És la fe que ens permet creure que allò que és impossible als ulls humans és possible als ulls de Déu. L’ambient de germanor ha de ser la nota que ens defineix: “Si el teu germà peca...”. Jesús ressuscitat és qui presideix la nostra reunió cada diumenge amb tota la força de vida i de perdó. L’evangeli ens ha revelat la realitat d’una comunitat de germans (“Si el teu germà peca...”). Una comunitat de creients, però de creients pecadors.

Però la nostra societat d’avui té una forta empremta d’individualisme, més que no pas de sentit comunitari. Em sembla que no cal que expliquem detalls. Avui acostumem molt a anar a la nostra. Pel que sembla, a les primeres comunitats cristianes no els preocupava massa el nombre; quants eren, que si són molts o que si són pocs. Allò que val és si som allò que Jesús volia que fóssim, pocs o molts!
“On hi ha dos o tres reunits en el meu nom...”. Això és el què val. Reunits en el seu nom! A l’Església no s’hi està per un costum, ni per una mania personal, ni per una inèrcia, ni per una por. Som aquí reunits en el seu nom. Tots, bons i no tan bons; alimentant-nos de la seva paraula; és un aliment que necessitem.

I aquí anem fent el nostre camí d’aquí caic i allà m’aixeco. Amb debilitats, amb por, però amb una fe en el seu Evangeli. Aquí fem experiència de Jesús, el que perdona. Aquí descobrim el nucli central de la nostra fe, reunits aquí cada diumenge fem experiència del Senyor ressuscitat. “Quan dos o tres es reuneixen en el meu nom -i aquí estem reunits en el seu nom- jo sóc en mig d’ells”.


Sempre ens ha preocupat més la quantitat que la qualitat, quan l’Evangeli ens diu que amb dos n’hi ha prou. No fem volar coloms, no somiem truites. La vida i tota renovació de l’Església sempre comença en el cor de dos o tres que es reuneixen, això sí, en el nom del Senyor ressuscitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada