Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 14 de setembre de 2014

Lectures i homilia de la festa de l'Exaltació de la Santa Creu

Aquella creu que fou instrument de mort, per Jesús ha esdevingut font de vida. Per això ho celebrem no com si fos Divendres Sant, sinó com una festa.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre dels Nombres (Nm 21,4b-9)
En aquells dies, tot fent camí, el poble acabà la paciència i malparlava contra Déu i contra Moisès. Deia: «Per què ens vau fer sortir d’Egipte, si hem de morir en aquest desert? No hi ha pa ni aigua, i ja estem fastiguejats d’aquest menjar tan miserable.» Llavors el Senyor envià serps verinoses que els picaven, i molta gent moria. El poble anà a trobar Moisès i li digué: «Hem pecat malparlant contra el Senyor i contra tu. Prega el Senyor que ens tregui aquestes serps.»
Moisès pregà pel poble, i el Senyor li digué: «Forja una imatge d’aquestes serps i posa-la en forma d’estendard. Els qui hauran estat picats, si la miren, salvaran la vida.» Moisès va fer una serp de coure, la va posar en forma d’estendard, i tothom qui havia estat picat, si mirava la serp de coure, salvava la vida.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2,6-11)
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 3,13-17)
En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell que n’ha baixat, el Fill de l’home. I així com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creguin en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.»
Homilia:
L’origen de la festa d’avui, l’Exaltació de la Santa Creu, és antiga a l’Església. Prové de quan es va dedicar a Jerusalem la basílica del Calvari i també la del Sant Sepulcre. Parlo de l’any 335.

La creu del Senyor exalçada és el centre de tota vida cristiana i em diem el símbol del cristià. Ens porta sempre el record d’un Divendres Sant quan Jesús, a la creu, manifesta el triomf de l’amor. L’amor de Déu ha arribat fins aquí. “No hi ha amor més gran que donar la pròpia vida per a aquells que s’estimen”.

Aquella creu que fou instrument de mort, per Jesús ha esdevingut font de vida. Per això ho celebrem no com si fos Divendres Sant, sinó com una festa.

El llibre dels Nombres, a la primera lectura, ens ha narrat aquella escena de la imatge de la serp penjada dalt d’un pal; i Moisés, que fent-ne un estendard, prefigura la imatge de Jesús penjat a la creu. Aquesta imatge és represa per Jesús en el seu diàleg amb Nicodem. Per sant Joan, la creu i la Pasqua són un mateix misteri. L’evangelista fa servir la mateixa paraula per parlar de la mort en creu i de la resurrecció quan diu en un lloc i a l’altre: “Crist fou enlairat”.

La Pasqua, doncs, no esborra la creu, la transforma. I la transforma en generadora de vida. A la missa, quan el sacerdot enlaire i mostra als fidels el pa consagrat, l’acompanya amb aquestes paraules: “Mireu l’anyell de Déu, mireu el que lleva el pecat del món”. I tots som convidats a fixar la mirada en Jesucrist que se’ns dóna com aliment de vida eterna per la seva mort.

La imatge de la serp és ben expressiva. També nosaltres recordem que Déu no ens ha abandonat, com no va abandonar el poble d’Israel al desert... encara que s’ho creien. També avui continua fent-nos costat i compadint-nos de nosaltres, el nou poble de Déu. Malgrat que, com aquell poble d’Israel, molt sovint, massa sovint, ens queixem de les nostres desgràcies i a Déu el fem responsable dels nostres mals. La resposta als mal del món, molta gent, dissortadament, distorsiona la imatge de Déu. No ens salva Déu traient-nos els perills del camí, sinó ajudant-nos a superar-los, com ho feu amb Jesús en la seva mort en creu. Déu no ens clava a la creu... però tampoc ens en desclava. Com al seu fill malgrat els retrets dels jueus: “Si ets fill de Déu, baixa de la creu”. La creu és vençuda per Jesús justament perquè no en baixa, l’accepta; és l’obra dels homes. Només així serà vençuda la mort. La mort amb la mort ha estat vençuda.

És amb la seva resurrecció que ha desposseït la creu del seu poder. I ara, la creu ha esdevingut causa de la nostra salvació, si la sabem mirar i endevinar des dels ulls de la fe.

La creu, la de Jesús i la nostra, té una doble mirada. És el que escoltarem en el prefaci de la festa d’avui; diu: “Heu fet que ens vingués la vida d’allà on mateix en vingué la mort. I aquell que vencia en un arbre, també en un arbre fos vençut”.

La creu és instrument de mort per a Jesús i és instrument de vida per a tots nosaltres. Diu Jesús: “Qui perdi la vida per mi la recuperarà. I una vida per a sempre”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada