Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 31 d’agost de 2014

Lectures i homilia del diumenge 22 de durant l’any

Només en Déu té sentit l’absurd de la Passió;
només en Déu el dolor pot ser font de vida;
només en Déu hi ha lloc per l’esperança més enllà de tot, fins i tot de la mort.
L’amor ho pot tot. Només l’amor pot capgirar-ho tot.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Jeremies (Jr 20,7-9)
M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir; us heu apoderat de mi i m’heu dominat, però ara passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi. Sempre que parlo, dono el crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. A la fi pensava: No en vull parlar més, no diré res més en nom d’ell, però llavors sentia en el meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos. Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 12,1-2)
Germans, per l’amor entranyable que Déu ens té, us demano que li oferiu tot el que sou, com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu: reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 16,21-27)
En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes.»
Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres.»
Homilia:
L’evangeli d’avui segueix, com sempre acostuma a ser així, el mateix evangeli que vam llegir el diumenge passat, però han canviat els trumfos.

Si ho recordeu Jesús, diumenge passat, donava a Pere el poder de les claus perquè l’havia reconegut com el fill del Déu viu; i amb aquella lògica: “Sortós de tu, Simó”. I avui fa Pere la relliscada més sonada i rep de Jesús el retret més dur: “Fuig d’aquí Satanàs”. Què ha passat per a què les coses canviïn tan radicalment? Doncs una cosa ben simple: l’anunci de la Passió, el Messies ha de patir, ha de ser rebutjat i mort. Pere ja... és així Pere, ja no escolta res més, ni tan sols el final de les paraules de Jesús quan parla de resurrecció: “No pot ser. Això no us pot passar”. Que potser volia dir: això no ens pot passar! El retret de Jesús és encertat: “Pere, no penses com Déu, penses com els homes”. És que la inclinació dels homes és la comoditat, el camí fàcil, el triomf; mai el fracàs ni la derrota.

Pere pot assumir aquest anunci perquè és humà, imatge de tots nosaltres. D’una humanitat que sovint s’ho juga tot a un sol nivell. Una aspiració purament material, superficial, sense comptar amb Déu. I només Déu pot capgirar les nostres aspiracions, perquè només són humanes. Només en Déu té sentit l’absurd de la Passió; només en Déu el dolor pot ser font de vida; només en Déu hi ha lloc per a l’esperança més enllà de tot, fins i tot de la mort. La posició de Pere és lògica des d’aquest punt de vista humà.

N’és tan de difícil entendre els camins de Déu... quan no són els nostres camins. Jesús està a un altre nivell, està en Déu, veu amb els ulls de Déu. En aquest pla més elevat tot agafa un color diferent. L’amor va per altres camins. Només l’amor pot anar pels altres camins perquè supera tots els camins humans.

Jesús respon sempre fent una referència al Pare. El seu amor salvador, la voluntat d’aquell que l’ha enviat... passen per damunt de tot; del reconeixement humà, de la fama, de l’èxit, fins i tot de la pròpia vida. Això només ho pot entendre aquell que estima tal com Déu estima. Només ho entén una mare o un pare que prefereixen patir ells enlloc dels seus fills. L’amor ho pot tot. Només l’amor pot capgirar-ho tot.

Paraules dures, certament, les afirmacions de Jesús. I fins i tot, certament, difícils d’entendre des d’un ambient on totes volem que ens ponguin. Difícils d’entendre sobretot des de l’escena del diumenge passat: si Jesús era el messies esperat, l’enviat de Déu, no podia fracassar; Déu no pot fracassar; ser eliminat justament pels dirigents d’Israel seria una altra cosa; però no pot ser perquè ells són els representants de Déu...

Les paraules de Jesús sonen a les oïdes dels seus com un escàndol. Pere ja no espera, ja no escolta el final quan Jesús diu que al tercer dia ressuscitarà. Quan, per haver obeït al Pare fins a la creu, esdevindrà aleshores amb la resurrecció l’únic que podrà jutjar la humanitat.


Allò que veuen els deixebles és el dolor en negatiu, no el dolor com un camí de salvació. Quants encara avui, com Pere pensen com els homes i no com Déu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada