Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 8 de juny de 2014

Ens ho deia fa ben poc el papa Francesc:
“La humanitat ha de fer una veritable renovació moral”.
Nosaltres tenim aquest esperit renovador, no l’ofeguem. Fem-lo servir i viurem.”
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.
Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
Homilia:
Avui, amb la festa de la Pentecosta, culminem la cinquantena pasqual. Ens ho recorda el prefaci d’aquesta festa: “Per donar al misteri pasqual la seva plenitud enviàreu avui l’Esperit Sant”.

No només recordem que l’Esperit vingué sobre aquella primera església, els 11 apòstols, sinó que encara hi és avui. L’Esperit és present en tota la vida de Jesús. És aquest Esperit que omple de vida el ventre virginal de Maria: “L’Esperit Sant vindrà sobre teu”. I és l’Esperit que a les aigües del Jordà baixa cap a Jesús en forma de colom. És l’Esperit que condueix Jesús al desert. I Joan, al narrar la mort de Jesús en creu, dirà: “Inclinant el cap entregà l’Esperit”. I tal dia com avui, al cenacle, com ens ha dit la primera lectura, “tots quedaren plens de l’Esperit Sant”.

La pau, el goig, són els dons del Ressuscitat: “La meva pau us dono”. Tenim encara aquells dons del Senyor, nosaltres que creiem en el Ressuscitat. “Rep el signe del do de l’Esperit Sant” se’ns deia el dia de la Confirmació.

Així com Jesús és l’enviat del Pare, nosaltres ara som els enviats de Jesucrist: “Com el Pare m’ha enviat a mi, ara jo us envio a vosaltres. Als qui perdoneu els pecats els quedaran perdonats”. L’esperit de Jesús és un esperit de pau i de perdó. Nosaltres hem rebut el do de la pau, un do que el nostre món li costa tant de trobar! Només l’Esperit arriba on nosaltres no som capaços d’arribar; dóna la pau que nosaltres no som capaços de donar. I també dóna aquella plenitud de vida que nosaltres, per molt que fem, no podem donar.

Una ventada fins i tot violenta omple la casa on estaven reunits... o recluïts per por dels jueus, els apòstols. És  una imatge que es presenta al Llibre dels Fets dels Apòstols, unes llengües de foc que fan que la bona nova de l’Evangeli ara pugui ser entesa per tots els homes i dones de totes les llengües i de totes les èpoques. La versió inversa de Babel. Babel és confusió, Pentecosta és unió. “Quan envieu el vostre alè, renoveu la vida sobre la terra”.

El do de l’Esperit és en bé de tots com diu sant Pau. I en comptes de ser com abans dels uns o dels altres, jueus o grecs, esclaus o lliures, tots volem un sol cos perquè tots hem rebut un mateix esperit. Necessitem un nou alè de vida per humanitzar el nostre món, per humanitzar el que en diem progrés.

Hem aprés a allargar el temps de vida humana, hem elevat el nivell de benestar material; però si a la vegada no li donem un sentit a la vida, no li donem un esperit nou, serem robots.

Els cristians podem fer moltes coses. I ens sentirem una mica estranys davant un món que no ens entén, ben cert. Però sabem què creiem, què esperem i perquè estimem. I si no hi ha aquestes raons per viure, la vida ni que sigui plena de coses, si és buida de sentit no és vida, és un armari.


Ens ho deia fa ben poc el papa Francesc: “La humanitat ha de fer una veritable renovació moral”. Nosaltres tenim aquest esperit renovador, no l’ofeguem. Fem-lo servir i viurem.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada