Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

ATENCIÓ:

26 de setembre: TANCAT

HORARI D’HIVERN AL SANTUARI

DES DEL 27-9-2015 FINS EL DILLUNS DE PASQUA

diumenge, 22 de juny de 2014

Lectures i homilia de la festivitat de Corpus Christi

Cada vegada que celebrem l’Eucaristia actualitzem,
fixeu-vos bé, la mort del Senyor en espera
del seu retorn gloriós...i això no es pot fer mai per costum. 
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 8,2-3.14b-16a)
Moisès digué al poble: «Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien.»
aLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,16-17)
Germans, el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,51-58)
En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»
Homilia:
La festa d’avui és, com sabeu d’alguna manera, el complement del Dijous Sant, ni que ara Corpus el celebrem en diumenge.

El llibre del Deuteronomi ens ha recordat les paraules que repetí Jesús a les Temptacions al desert: “L’home no viu només de pa”. Sant pau referma la identitat de l’Eucaristia al participar tots, justament, “d’un mateix pa”. “El calze no és comunió amb la sang de Crist? El pa no és comunió amb el cos de Crist?”. L’Evangeli remarca tres afirmacions que cal subratllar: “Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna”. O sigui: l’Eucaristia com a font de vida! Com a penyora i garantia de vida... i eterna.

L’Eucaristia és l’eix central de la nostra fe i l’objectiu de l’esperança. I potser no sempre ha ocupat el lloc que cal. L’Eucaristia és més que una obligació de cada diumenge, és més que una devoció particular, és més que el sagrament que tenim obligació, al menys, de rebre una vegada a l’any. El concili Vaticà II la definí com la font d’evangelització. I així ocupa el lloc que li correspon en la vida de tot cristià. “Un sopar que enamora” el va definir sant Joan de la Creu.

Per a que l’Eucaristia sigui valorada com cal convé tenir cura de com la celebrem i amb quin esperit anem a la celebració. Que no quedi relegada simplement a un costum: tenim el costum d’anar a missa el diumenge. Tenim el perill, com en tot, de l’acostumament com diu el papa Francesc, i afegeix: “L’acostumament porta a la indiferència, i la indiferència a la passivitat”. L’Eucaristia de cada diumenge pot ser un costum. I quan menjar el cos de Crist és el costum... ja no té gust de res! Com la sal, que si no sala ja la podem llençar.

Cada vegada que celebrem l’Eucaristia actualitzem, fixeu-vos bé, la mort del Senyor en espera del seu retorn gloriós... i això no es pot fer mai per costum. Cada vegada que celebrem l’Eucaristia reconeixem la seva presència sagramental en el pa i el vi consagrats, però pot ser que aquesta quotidianitat ens passi una mica per alt, ho donem per sabut, i ens passi per alt tot el gran misteri que inclou, i és per això que l’Església instituí la festa de l’Eucaristia, avui, coneguda popularment com la festa de Corpus, del cos.

I així exalcem, lloem, agraïm i adorem el Crist que volgué quedar present entre nosaltres en el pa i el vi. El pa eucarístic, pa baixat del cel, no és com el pa dels hebreus, ells van morir, sinó que “qui menja aquest pa viurà per sempre”. Ho ha dit Jesús. Qui menja el cos de Crist viu de la seva vida immortal: “Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre”.

I l’Eucaristia és comunió, unió comú. “Tots el qui mengem el mateix (dirà sant Pau) formem un sol cos”. El pa es llesca i es reparteix però és un sol pa.

La bona comunió no es pot qualificar com a bona per la força emocional i emotiva que jo em sento a la celebració, ni per la quantitat d’assistents a la celebració; com una bona celebració no es mesura pels participants, sinó sobretot per quin profit pràctic en traiem. Només es pot valorar amb el gran compromís que això comporta. Això sí que és participar en l’Eucaristia.


Doncs que el Senyor ens ajudi a valorar, com cal, tota celebració de l’Eucaristia, avui i cada diumenge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada