“Aneu i convertiu tots els pobles”.
Així ens ho ha recordat fa poc el papa Francesc.
Diu: “El cristià és un enviat, aneu. El cristià és el que viu l’alegria de l’Evangeli i l’encomana”.
Mn. A. Roquer. Santuari de Misericòrdia. Festa
de l’Ascensió del Senyor. 1-6-2014
Lectura dels
Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)
|
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he
parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia
que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la
seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls
presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies
se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu.
Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.» |
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,17-23)
|
Germans, demano al Déu de nostre Senyor
Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una
comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és
ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè
conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té
reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la
grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir
l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan
ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el
cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o
senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i
en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i
l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en
totes les coses la seva plenitud.
|
Acaba
l’evangeli segons sant Mateu (Mt 28,16-20)
|
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren
cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es
prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha
donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles,
bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a
guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la
fi del món.»
|
Homilia:
Ens ho acaba
de dir sant Lluc al començar el seu llibre dels Fets dels Apòstols. Hi ha una
primera part, l’Evangeli, on diu tot el que Jesús va fer i ensenyar des del
principi fins el dia que fou endut al cel. Hi ha també una segona part: el que
fa l’Església després de l’Ascensió. Ens interessa la primera part, sense la
qual no hi ha la segona. D’aquesta segona part, el llibre del què fa l’Església
encara l’estem escrivint nosaltres en la mesura que som autèntics testimonis de
Jesucrist.
Calia que
Jesús puges novament al cel, calia tancar el primer cicle que havia començat a
Betlem. Ara ja pot retornar al cel; Ell ja ha complert l’obra de la redempció. Ara
el Senyor confia, millor dit: es fia de nosaltres. Els deu dies que van de
l’Ascensió a la Pentecosta fan de frontissa de les dues parts.
I avui ens
tornem a dir, com deien els àngels aquell dia: “Homes de Galilea, per què us
esteu mirant el cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà”.
Hem escoltat
la reflexió bonica que fa sant Pau a la comunitat de cristians de la ciutat d’Efes
que hem sentit a la segona lectura. Potser també ens la podria fer també avui a
nosaltres, cristians de la ciutat de Reus. Diu: “Demaneu-li a Jesús que us
concedeixi de poder comprendre i poder conèixer de veritat qui és Ell. Que
il·lumini la mirada interior del vostre cor. Que conegueu l’eficàcia de la seva
força que actua en vosaltres”. És bonic; més encara, és consolador repetir
avui, aquí, aquestes paraules. Tants anys de vida cristiana, des del Baptisme, tantes
misses cada diumenge, tantes reunions, tantes homilies, tantes catequesis... i
encara, potser, en el fons en el fons, covem alguns dubtes. Avui celebrem això:
“·S’apujà al cel i seu a la dreta del Pare”, i ho diem cada diumenge al Credo.
El Jesús de
la creu és el Jesús de la glòria. Sant Mateu tanca amb aquestes paraules el seu
evangeli: “Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. I podia haver dit: i per tot el món.
Amb aquesta promesa, nosaltres podem viure amb serenor i amb esperança, malgrat
els nostres dubtes, les nostres pors, més enllà de les nostres vacil·lacions.
“Jo estaré amb vosaltres sempre”. I és sobretot aquí, cada diumenge, quan en
prenem consciència i ho celebrem. I la seguretat de la seva presència ens
conforta; i ens urgeix, a l’hora, a ser testimonis d’allò que creiem, de tot
allò que el Senyor ens ha dit.
La missió de
Jesús continua ara en la seva Església, en nosaltres. La salvació es continua
fent present en el nostre món d’avui i aquí. “Aneu i convertiu tots els
pobles”. Així ens ho ha recordat fa poc el papa Francesc. Diu: “El cristià és
un enviat, aneu. El cristià és el que viu l’alegria de l’Evangeli i
l’encomana”.
La festa
d’avui, doncs, és una festa d’alegria si pensem en les paraules de Jesús en el
Darrer Sopar: “Perquè allà on jo vaig hi vingueu també vosaltres.” La porta és
oberta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada