Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 20 d’abril de 2014

Lectures i homilia del diumenge de Pasqua

Un procés de canvi en el nostre interior, un canvi que ens porti a afirmar, des de la fe, una fe recolzada en uns fets concrets, que Jesús és viu, que serà sempre viu a la nostra vida. 
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols:
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint- lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant- lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses:
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan:
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Homilia:
“Ja sabeu què ha passat aquests darrers dies...” diu sant Pere. Però avui és un altre dia, avui ha actuat la força de Déu, i tot allò que el Senyor va dir s’ha acomplert i cal que ho celebrem. Alegrem-nos, doncs, i celebrem amb el goig a l’ànima.

I no és només un fet passat el que celebrem (“Perdura eternament el seu amor”): l’amor de Déu és més fort que la mort. Per això sant Pau dirà als cristians de la ciutat grega de Colosses: “Ja que heu ressuscitat amb el Crist, busqueu allò que és de dalt; estimeu allò que és de dalt”.

L’Evangeli ens fa present el testimoni de Maria Magdalena, de Pere i de Joan. Maria plora en veure el sepulcre buit... s’ha quedat a mig camí! “Joan ho veié i cregué”... aquest ha arribat al final.

I avui també nosaltres som convidats, no pas a plorar com Maria Magdalena, sinó, com Joan, a veure i a creure.

I ens podem preguntar què ha passat en el cor d’aquests deixebles que de l’abandó a la mort de creu, ara els trobem reunits, esporuguits, però que no gosen confessar res. L’Evangeli no respon totes les preguntes... però dóna pistes: la tomba buida i, sobretot, l’aparició del Ressuscitat als seus.

I avui nosaltres som convidats a fer el mateix pas, a viure la mateixa experiència. Un procés de canvi en el nostre interior, un canvi que ens porti a afirmar, des de la fe, una fe recolzada en uns fets concrets, que Jesús és viu, que serà sempre viu a la nostra vida. Si no podem apagar la llum del sol, menys encara podem apagar la llum del Ressuscitat.

Tot allò que Jesús va dir i va fer és l’obra de Déu en el món. I allò que és obra de Déu no es pot apagar, no es pot matar, no es pot enterrar en un sepulcre. Déu Pare, ressuscitant Jesús, ens ha dit que Jesús té raó; Ell és la veritat. Ahir, avui i sempre!

És el deixeble Joan que en sentir el que diu la Magdalena, i veient el mateix que veu ella, fa un pas més, el pas a la fe pasqual: “Ho veié (veié el sepulcre buit) i cregué”. La seva mirada ja no s’adreça al cos mort a la creu, s’enlaira més amunt.

No han robat el cos, Maria, és Déu que l’ha fet reviure i ha destituït la mort d’una vegada per sempre. Per Jesús i per nosaltres. La vida és obra de Déu, la mort és obra nostra! Fins aquell moment encara no ho havien entès. On és Jesús? A la dreta del Pare. I es fa present en mig dels seus, que som avui nosaltres, i s’hi fa present aquí, cada diumenge que és el dia de la seva resurrecció.

Jesús no és una memòria, no és un record que celebrem, és una presència. No és un record en el passat, és una presència viva i activa avui, aquí. I així la vida humana ha canviat, ha pres un nou sentit; s’ha obert un nou horitzó de vida per a sempre. Tot ha canviat. L’alegria de la vida no ens la pot prendre ningú, ni ens la pot prendre res. I aquesta vida nova l’hem rebuda amb l’aigua del Baptisme.

Creure en la resurrecció no és cosa que es mogui en el terreny d’unes idees. És un fet. Déu que ha ressuscitat Jesús, ens ressuscitarà a tots nosaltres. Pasqua és un canvi de vida, no només un canvi de vestit.


Pasqua és el nostre dia. Així com el sol s’eclipsà el Divendres Sant, avui el sol no s’hauria de pondre. Si el sol no ho pot fer, sí que ho pot fer la nostra fe. La nostra fe en Jesús ressuscitat és la llum, la llum d’un nou dia, d’una nova vida; una llum que arriba fins a la vida eterna perquè és la llum de Déu. Ara sabem que vol dir Jesús quan afirma: “Jo sóc la llum”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada