Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 6 d’abril de 2014

Lectures i homilia del diumenge 5 de Quaresma



Mn. A. Roquer
Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 37,12-14)
Això diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert.» Diu el Senyor Déu.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,8-11)
Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 11,1-45)
En aquell temps, [caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Bet-Hània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.]
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt.» Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat.» Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea.»
[Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, i ara hi torneu?» Jesús contestà: «La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la claror.» Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo.» Els deixebles li digueren: «Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.» Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M’alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi.» Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell.»] Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.
[Bet-Hània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.]
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu.» Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà.» Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia.» Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?» Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.»
[Havent dit això se n’anà a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El mestre és aquí i et crida.» Quan ella sentí això s’aixecà tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s’aixecava així i se n’anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on era Jesús i, en veure’l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort.» Quan] Jesús [veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l’havien acompanyada,] es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà:
«On l’heu posat?» Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l’estimava.» Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»
Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa.» Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort.» Li respon Jesús: «No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?» Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat.» Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora.» I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.»
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.
Homilia:
En dies com avui, quan l’evangeli és una mica més llarg, sempre he tingut la teoria que val més llegir l’Evangeli, ni que sigui llarg, i en tot cas escurçarem l’homilia que l’Evangeli és Paraula de Déu i l’homilia és paraula meva.

L’evangeli d’avui ens ha fet entrar en el tercer dels temes de la catequesi baptismal d’aquells que es preparen o es preparaven per rebre el Baptisme la nit de Pasqua. L’aigua amb la samaritana, la llum diumenge passat amb el cec de naixement i avui la vida nova amb la resurrecció de Llàtzer.

Jesús afronta el límit de la feblesa humana: la mort. És bonic, i és entendridor, veure que Jesús plora pel seu amic. Com també plorarà per Jerusalem.

Les seves expressions centrals no són de lamentacions, sinó “Jo sóc la vida”, o també “Llàtzer, surt a fora”. Aquí hi ha la gran obra de l’amor de Déu, realitzat de manera plena en Jesús. Perquè ressuscita Llàtzer són creïbles les seves paraules: “Els qui creuen amb mi (avui som nosaltres) encara que morin viuran, i tots els que viuen i creuen en mi no moren per sempre. Si creus veuràs la glòria de Déu”.

No ens limitem només a admirar al glòria de Jesús perquè ressuscita un mort. No és admiració el que Ell vol provocar, és fe. “Llavors, poble meu, quan veuràs que obro els sepulcres, creuràs”. Aquesta afirmació del profeta es compleix a l’Evangeli. Jesús vol donar un ensenyament als seus contemporanis... i a nosaltres.

Joan vincula, intencionadament, el fet que Jesús vagi a Jerusalem a morir i el fet que allà pràcticament ressusciti a Llàtzer.


La vida, nosaltres, la portem molt endins, però també hi portem la mort. Però un cop batejats, la mort no és l’última paraula. Per als creient la mort física, la que és pròpia de la naturalesa humana, ha deixat de ser per a nosaltres el punt final de la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada