Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

ATENCIÓ:

26 de setembre: TANCAT

HORARI D’HIVERN AL SANTUARI

DES DEL 27-9-2015 FINS EL DILLUNS DE PASQUA

diumenge, 27 d’abril de 2014

Lectures i Homilia del diumenge 2n de Pasqua



Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,42-47)
Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles.
Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú.
Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.
Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 1,3-9)
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. L’esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves. Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Homilia:
“Vuit dies més tard (avui) Jesús es posà al mig i els digué: pau a vosaltres”. Doncs, acaba de néixer el diumenge. Per això en diem el dia del Senyor. Com el dilluns és el dia de la Lluna, el dimarts el de Mart o el dimecres el de Mercuri. El diumenge és el dia d’Ell, i des d’aquell dia el diumenge ens reunim aquí tots aquells que som els seus, i el Senyor es fa present aquí, ens parla i en dóna com aliment el seu cos; i ens dóna també, com als apòstols, la seva pau. Quan dic la seva pau, vull dir no la pau que dóna el món. Així cada diumenge és Pasqua. I aquesta comunitat reunida aquí només té sentit si el Senyor hi és.

“Els deixebles tenien tancades les portes per por dels jueus”, i ho entenc. La por només pot venir d’algú que creu que s’ha de protegir, algú que busca seguretat, i espera que les portes siguin una protecció. La por neix de creure només en les pròpies forces, la por no és mai una força, és una debilitat. Tomàs té por, té por de creure, perquè sap que creure li farà perdre la seva pròpia seguretat, que creu que el protegeix. Això fa que Jesús proclami una nova benaurança: “Feliços els que creuran sense haver vist”: aquests som nosaltres! Ai! Tomàs, Tomàs. Però sempre hi haurà algun tomàs. I la seva incredulitat en el fons ens beneficiarà a tots nosaltres.

Com aquella petita comunitat reunida en diumenge, nosaltres també hem estat convocats aquí en diumenge per assistir a l’ensenyament dels Apòstols, reunir-nos per compartir el pa de l’Eucaristia i la pregària.

Ja ho veieu. Vivim arrelats en una llarga tradició. Que no és una tradició, no una costum, és una seguretat; el Senyor hi és!

Als pobles de pagès, temps enrere al menys, durant el dia les portes eren obertes; no tenien por de res. Ara, en senyal de confiança... o de desconfiança, ja no se’n fien tant. Ara vivim amb les portes tancades per por, per por que ens entrin, o per por que hi hagi un veïns inoportuns que ens amoïnin.

Sense Tomàs i amb Tomàs, Jesús entrà, es posà al mig, és el lloc que li correspon, i ens torna a dir “Pau a vosaltres”. En mig dels tràfecs de la vida ens torna a dir “Pau a vosaltres”. Tomàs i tots els tomassos encara continuen tenint por; tenen por de creure, perquè creure els farà perdre totes aquelles seguretats que s’han anat fabricant en la seva vida: “portes tancades” pel que pugui ser. Perquè no creure també dóna, o al menys ho sembla, una certa seguretat. Tenim por! Quan aquesta és la salutació del Ressuscitat: “No tingueu por”.

Aquest diumenge de la vuitada de Pasqua cada any ens recorda que Jesús, només Ell, és el centre i el motiu de la nostra trobada aquí i de la nostra vida. I ara, després d’haver escoltat la seva paraula, serem convidats a partir el pa i a reconèixer en el pa partit el Senyor de la nostra fe.

Que més enllà de les nostres febleses, de les nostres dubtes, de les nostres pors, de les nostres pobres seguretats... tant pròpies de la condició humana, Ell i només Ell continuï sent el Senyor i el nostre Déu.


I com Tomàs també direm: “Senyor meu i Déu meu”. I Ell ens tornarà a dir: “No tinguis por, sigues creient”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada