diumenge, 27 d’abril del 2014

Lectures i Homilia del diumenge 2n de Pasqua



Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,42-47)
Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles.
Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú.
Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.
Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 1,3-9)
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. L’esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves. Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Homilia:
“Vuit dies més tard (avui) Jesús es posà al mig i els digué: pau a vosaltres”. Doncs, acaba de néixer el diumenge. Per això en diem el dia del Senyor. Com el dilluns és el dia de la Lluna, el dimarts el de Mart o el dimecres el de Mercuri. El diumenge és el dia d’Ell, i des d’aquell dia el diumenge ens reunim aquí tots aquells que som els seus, i el Senyor es fa present aquí, ens parla i en dóna com aliment el seu cos; i ens dóna també, com als apòstols, la seva pau. Quan dic la seva pau, vull dir no la pau que dóna el món. Així cada diumenge és Pasqua. I aquesta comunitat reunida aquí només té sentit si el Senyor hi és.

“Els deixebles tenien tancades les portes per por dels jueus”, i ho entenc. La por només pot venir d’algú que creu que s’ha de protegir, algú que busca seguretat, i espera que les portes siguin una protecció. La por neix de creure només en les pròpies forces, la por no és mai una força, és una debilitat. Tomàs té por, té por de creure, perquè sap que creure li farà perdre la seva pròpia seguretat, que creu que el protegeix. Això fa que Jesús proclami una nova benaurança: “Feliços els que creuran sense haver vist”: aquests som nosaltres! Ai! Tomàs, Tomàs. Però sempre hi haurà algun tomàs. I la seva incredulitat en el fons ens beneficiarà a tots nosaltres.

Com aquella petita comunitat reunida en diumenge, nosaltres també hem estat convocats aquí en diumenge per assistir a l’ensenyament dels Apòstols, reunir-nos per compartir el pa de l’Eucaristia i la pregària.

Ja ho veieu. Vivim arrelats en una llarga tradició. Que no és una tradició, no una costum, és una seguretat; el Senyor hi és!

Als pobles de pagès, temps enrere al menys, durant el dia les portes eren obertes; no tenien por de res. Ara, en senyal de confiança... o de desconfiança, ja no se’n fien tant. Ara vivim amb les portes tancades per por, per por que ens entrin, o per por que hi hagi un veïns inoportuns que ens amoïnin.

Sense Tomàs i amb Tomàs, Jesús entrà, es posà al mig, és el lloc que li correspon, i ens torna a dir “Pau a vosaltres”. En mig dels tràfecs de la vida ens torna a dir “Pau a vosaltres”. Tomàs i tots els tomassos encara continuen tenint por; tenen por de creure, perquè creure els farà perdre totes aquelles seguretats que s’han anat fabricant en la seva vida: “portes tancades” pel que pugui ser. Perquè no creure també dóna, o al menys ho sembla, una certa seguretat. Tenim por! Quan aquesta és la salutació del Ressuscitat: “No tingueu por”.

Aquest diumenge de la vuitada de Pasqua cada any ens recorda que Jesús, només Ell, és el centre i el motiu de la nostra trobada aquí i de la nostra vida. I ara, després d’haver escoltat la seva paraula, serem convidats a partir el pa i a reconèixer en el pa partit el Senyor de la nostra fe.

Que més enllà de les nostres febleses, de les nostres dubtes, de les nostres pors, de les nostres pobres seguretats... tant pròpies de la condició humana, Ell i només Ell continuï sent el Senyor i el nostre Déu.


I com Tomàs també direm: “Senyor meu i Déu meu”. I Ell ens tornarà a dir: “No tinguis por, sigues creient”.

divendres, 25 d’abril del 2014

Homilia de la missa de l’aparició.

“Déu és amor” dirà sant Joan. Un amor, el de Déu, que va més enllà, fins i tot, de la nostra manera d’entendre i d’estimar.
Mn. A. Roquer
Homilia:
Un dels evangelis de les aparicions del Ressuscitat més ple de detalls, i m’atreviria a dir més bonic de tots, és aquest d’avui, justament pel contrast que hi ha entre allò que és tan quotidià, els hi va preparar l’esmorzar (la feina dels apòstols de pescadors, el gest senzill de menjar amb el Ressuscitat) i, a l’hora, l’aparició de Jesús després de la seva resurrecció. Gestos familiars per un cantó, pa i peix a les brases. Per l’altre la solemnitat d’un Crist ressuscitat que té el detall de preparar l’esmorzar. El Jesús ressuscitat esdevé el Jesús de cada dia.

“Déu no ha donat als homes cap altre nom que els pugui salvar” ens ha dit la primera lectura. Els apòstols fan el camí al revés. Havien deixat la barca amb les xarxes per seguir Jesús, i ara deixen Jesús per tornar a les xarxes. Però ara serà per fer una altra pesca (“Sereu pescadors d’homes”). I per a aquesta feina només cal la fe en el Ressuscitat.

Tota la joia de Pasqua no es pot dir amb paraules. El llenguatge humà allò que és més important no ho sap dir. És Pere que diu “És el Senyor”. Els apòstols, després de la mort de Jesús, estan desanimats, els falta fe! Tornen a la rutina d’abans: pescar.

L’expressió dels dos deixebles d’Emmaús és ben clara (“Nosaltres esperàvem...”). I, potser, això també ens passa una mica a nosaltres. És que nosaltres ens creiem que... ens pensàvem... esperàvem. I no sabíeu, no sabem que Déu, d’entrada, perquè és Déu ha de ser sorprenent, desconcertant? Sempre ens surt de trascantó.

Que difícil predicar la Pasqua! La realitat supera totes les paraules. Déu sempre ens supera, sempre ens sorprèn. Per poder creure voldríem entendre, voldríem tocar com Tomàs. I tocar i entendre és fruit de la incredulitat, no de la fe.

La novetat de Déu sempre ens serà difícil d’entendre,  perquè la seva novetat és l’amor. Un amor que va més enllà de la mateixa mort. Un amor que és més fort que la mort. L’amor no és un atribut de Déu, no és una característica de la seva existència. És la seva mateixa naturalesa. “Déu és amor” dirà sant Joan. Un amor, el de Déu, que va més enllà, fins i tot, de la nostra manera d’entendre i d’estimar.

La salvació, diu sant Pere, no es troba en ningú més perquè sota el cel Déu no ha donat cap altre nom que ens pugui salvar.


Fem que sigui veritat les paraules que avui hem dit a l’oració del començament: “Feu que les nostres obres acreditin la fe que professem”. El missatge de Pasqua no és altre que aquest: “Aneu i digueu-ho a tothom”. I podria afegir: Jo estaré amb vosaltres com avui, aquest matí, cada dia, fins a la fi del món.

diumenge, 20 d’abril del 2014

Lectures i homilia del diumenge de Pasqua

Un procés de canvi en el nostre interior, un canvi que ens porti a afirmar, des de la fe, una fe recolzada en uns fets concrets, que Jesús és viu, que serà sempre viu a la nostra vida. 
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols:
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint- lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant- lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses:
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan:
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Homilia:
“Ja sabeu què ha passat aquests darrers dies...” diu sant Pere. Però avui és un altre dia, avui ha actuat la força de Déu, i tot allò que el Senyor va dir s’ha acomplert i cal que ho celebrem. Alegrem-nos, doncs, i celebrem amb el goig a l’ànima.

I no és només un fet passat el que celebrem (“Perdura eternament el seu amor”): l’amor de Déu és més fort que la mort. Per això sant Pau dirà als cristians de la ciutat grega de Colosses: “Ja que heu ressuscitat amb el Crist, busqueu allò que és de dalt; estimeu allò que és de dalt”.

L’Evangeli ens fa present el testimoni de Maria Magdalena, de Pere i de Joan. Maria plora en veure el sepulcre buit... s’ha quedat a mig camí! “Joan ho veié i cregué”... aquest ha arribat al final.

I avui també nosaltres som convidats, no pas a plorar com Maria Magdalena, sinó, com Joan, a veure i a creure.

I ens podem preguntar què ha passat en el cor d’aquests deixebles que de l’abandó a la mort de creu, ara els trobem reunits, esporuguits, però que no gosen confessar res. L’Evangeli no respon totes les preguntes... però dóna pistes: la tomba buida i, sobretot, l’aparició del Ressuscitat als seus.

I avui nosaltres som convidats a fer el mateix pas, a viure la mateixa experiència. Un procés de canvi en el nostre interior, un canvi que ens porti a afirmar, des de la fe, una fe recolzada en uns fets concrets, que Jesús és viu, que serà sempre viu a la nostra vida. Si no podem apagar la llum del sol, menys encara podem apagar la llum del Ressuscitat.

Tot allò que Jesús va dir i va fer és l’obra de Déu en el món. I allò que és obra de Déu no es pot apagar, no es pot matar, no es pot enterrar en un sepulcre. Déu Pare, ressuscitant Jesús, ens ha dit que Jesús té raó; Ell és la veritat. Ahir, avui i sempre!

És el deixeble Joan que en sentir el que diu la Magdalena, i veient el mateix que veu ella, fa un pas més, el pas a la fe pasqual: “Ho veié (veié el sepulcre buit) i cregué”. La seva mirada ja no s’adreça al cos mort a la creu, s’enlaira més amunt.

No han robat el cos, Maria, és Déu que l’ha fet reviure i ha destituït la mort d’una vegada per sempre. Per Jesús i per nosaltres. La vida és obra de Déu, la mort és obra nostra! Fins aquell moment encara no ho havien entès. On és Jesús? A la dreta del Pare. I es fa present en mig dels seus, que som avui nosaltres, i s’hi fa present aquí, cada diumenge que és el dia de la seva resurrecció.

Jesús no és una memòria, no és un record que celebrem, és una presència. No és un record en el passat, és una presència viva i activa avui, aquí. I així la vida humana ha canviat, ha pres un nou sentit; s’ha obert un nou horitzó de vida per a sempre. Tot ha canviat. L’alegria de la vida no ens la pot prendre ningú, ni ens la pot prendre res. I aquesta vida nova l’hem rebuda amb l’aigua del Baptisme.

Creure en la resurrecció no és cosa que es mogui en el terreny d’unes idees. És un fet. Déu que ha ressuscitat Jesús, ens ressuscitarà a tots nosaltres. Pasqua és un canvi de vida, no només un canvi de vestit.


Pasqua és el nostre dia. Així com el sol s’eclipsà el Divendres Sant, avui el sol no s’hauria de pondre. Si el sol no ho pot fer, sí que ho pot fer la nostra fe. La nostra fe en Jesús ressuscitat és la llum, la llum d’un nou dia, d’una nova vida; una llum que arriba fins a la vida eterna perquè és la llum de Déu. Ara sabem que vol dir Jesús quan afirma: “Jo sóc la llum”.

diumenge, 13 d’abril del 2014

Lectures i homilia del diumenge de Rams

Amb la mort i la passió del Senyor hi ha, si sabem llegir, tota la profunditat de l’amor de Déu.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,4-7)
El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l’orella perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2,6-11)
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu (Mt 26,14-27,66)
Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?
C. En aquell temps, [un dels dotze, 1’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué:
S. «Estic disposat a entregar-vos Jesús. Que em voleu donar?»
C. Ells li pagaren trenta monedes de plata, i des d’aleshores buscava una ocasió per entregar-lo.
On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?
C. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús:
S. «On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pascual?»
C. Ell respongué:
+ «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu: El mestre diu: El meu moment s’acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.»
C. Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.
Un de vosaltres em trairà
C. Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant:
+ «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà.»
C. Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits:
S. «No sóc pas jo, Senyor?»
C. Jesús contestà:
+ «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però ai de l’home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut.»
C. Judes, el qui el traïa, li preguntà:
S. «No sóc pas jo, rabí?»
C. Jesús li contestà:
+ «Sí que ho ets.»
Això és el meu cos. Això és la meva sang
C. Mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i digué tot donant-lo als deixebles:
+ «Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos.»
C. Després prengué un calze, digué l’acció de gràcies i els el donà tot dient:
+ «Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes en remissió dels pecats. Us asseguro que des d’ara no beuré d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu pare.»
C. Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.
Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran
C. Llavors Jesús els digué:
+ «Aquesta nit tots tindreu de mi un desengany, perquè l’Escriptura diu: “Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran.” Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea.»
C. Pere li digué:
S. «Ni que tots es desenganyin de vós, jo, mai.»
C. Jesús li respon:
+ «T’ho dic amb tota veritat: Aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.»
C. Li diu Pere:
S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré.»
C. I tots els deixebles digueren el mateix.
Es posà trist i abatut
C. Llavors Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada Guet-Semaní, i els diu:
+ «Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.»
C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els digué:
+ «Sento una tristor a l’ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi.»
C. Ell s’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava:
+ «Pare meu, si és possible, que aquest calze s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu.»
C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:
+ «¿Així no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L’esperit està decidit a tot, però l’home és feble.»
C. Se n’anà per segona vegada i pregà:
+ «Pare meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat.»
C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, doncs, i se n’anà a pregar per tercera vegada, tot repetint la mateixa súplica. Se’n va després cap als deixebles i els diu:
+ «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l’hora. El Fill de l’home és entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí.»
Llavors agafaren Jesús i el detingueren
C. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta gent, armada amb espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal:
S. «Es aquell que jo besaré: deteniu-lo.»
C. Immediatament s’acostà a Jesús i li digué:
S. «Déu vos guard, rabí.»
C. I el besà. Però Jesús li contestà:
+ «Company, estigues pel que has vingut a fer.»
C. Llavors detingueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué:
+ «Torna a embeinar l’espasa: tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, ¿com es compliria el que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?»
C. Llavors Jesús s’adreçà a la gent i els digué:
+ «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em detinguéreu. Però tot ha passat així perquè es complís el que havien escrit els profetes.»
C. Llavors tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.
Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós
C. Els qui havien detingut Jesús se l’endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s’assegué entre els guardes, esperant el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que s’havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment se’n presentaren dos amb aquesta acusació:
S. «Aquest ha dit: “Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies”.»
C. El gran sacerdot s’aixecà i preguntà a Jesús:
S. «No et vols defensar de res? Què en dius, de les acusacions que et fan aquests testimonis?»
C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:
S. «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu.»
C. Jesús li respon:
+ «Sí, teniu raó. Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel.»
C. Llavors el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot cridant:
S. «Ha blasfemat! Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?»
C. Ells respongueren:
S. «Mereix pena de mort.»
C. Llavors li escopien a la cara i li pegaven; altres el bufetejaven i li deien:
S. «Profetitza, Messies; endevina qui t’ha pegat.»
Abans no canti el gall em negaràs tres vegades
C. Mentrestant Pere s’estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li:
S. «Tu també hi anaves amb Jesús, el Galileu.»
C. Però ell ho negà davant de tothom i li digué:
S. «No sé de què em parles.»
C. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada s’hi fixà i digué als qui eren allí:
S. «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè.»
C. Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui eren allà s’acostaren i digueren a Pere:
S. «És veritat que hi anaves, amb ells; se’t nota fins i tot en el parlar.»
C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, em negaràs tres vegades», i així que va ser fora, va plorar amargament.
L’entregaren a Pilat, el governador
C. Quan s’hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per decretar la seva mort. Se l’endugueren encadenat i 1’entregaren a Pilat, el governador romà.
No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida
C. Quan Judes, el qui l’havia traït, veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Retornà les trenta monedes als gran sacerdots i als notables i els digué:
S. «He pecat entregant a la mort un home innocent.»
C. Ells, per tota resposta, li digueren:
S. «A nosaltres ens véns amb això? Tu t’arreglaràs.»
C. Ell llençà els diners al santuari, sortí a fora, se’n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els diners, però es deien:
S. «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida.»
C. Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar els forasters. Per això encara avui s’anomena camp de Sang. Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d’un esclau, tal com l’avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m’havia indicat.»]
Ets tu el rei dels jueus?
C. Jesús comparegué davant el governador. El governador l’interrogà:
S. «Ets tu el rei dels jueus?»
C. Jesús li digué:
+ «Sí, teniu raó.»
C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu:
S. «¿No sents quantes acusacions presenten contra tu?»
C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n’estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d’indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Bar-Abàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué:
S. «Qui voleu que indulti, Bar-Abàs o Jesús, tingut per Messies?»
C. Perquè s’adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva esposa li féu arribar aquest encàrrec:
S. «No vulguis saber res d’aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell.»
C. Mentrestant els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanessin l’indult de Bar-Abàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultés, ells li respongueren:
S. «Bar-Abàs.»
C. Pilat els diu:
S. «I de Jesús, tingut per Messies, què n’he de fer?»
C. Tots li respongueren:
S. «Que el crucifiquin.»
C. Digué Pilat:
S. «Per què? Quin mal ha fet?»
C. Ells cridaven més fort encara:
S. «Que el crucifiquin.»
C. Quan Pilat s’adonà que era inútil el seu intent i que més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué:
S. «Jo no sóc responsable de la sang d’aquest home; arregleu-vos vosaltres.»
C. Tot el poble respongué:
S. «Que la responsabilitat d’aquesta sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills.»
C. Llavors els deixà lliure Bar-Abàs i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.
Salve, rei dels jueus
C. Els soldats del governador s’endugueren Jesús a l’interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d’espines que havien teixit, i a la mà dreta li posaren una canya. Després, per burlar-se’n, s’agenollaven davant d’ell i li deien:
S. «Salve, rei dels jueus.»
C. També l’escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li tragueren el mantell, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.
Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell
C. Quan sortien, trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i l’obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat Gòlgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. I s’assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu
C. Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien:
S. «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix; si ets el Fill de Déu, baixa de la creu.»
C. També se’n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien:
S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d’Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l’alliberi, doncs, si tant se l’estima, ell que deia: Sóc Fill de Déu.»
C. Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.
Eli, Eli, lema sabactani?
C. Des del migdia fins a mitja tarda s’estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força:
+ «Eli, Eli, lema sabactani?»
C. Que vol dir:
+ «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?»
C. Alguns dels qui eren allí deien:
S. «Ara crida Elies.»
C. Un d’ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d’una canya perquè begués. Però els altres li deien:
S. «Deixa’l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo.»
C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.
(Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa)
C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s’esveraren molt i deien:
S. «És veritat: Aquest home era Fill de Déu.»
[C. També moltes dones eren allà mirant-s’ho de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
Josep posà el cos de Jesús en el seu sepulcre nou
C. Cap al tard vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donessin el cos. Josep el prengué, l’amortallà amb un llençol i el posà en el sepulcre nou que ell s’havia fet tallar a la roca. Després féu rodolar una gran pedra, per tancar l’entrada del sepulcre, i se n’anà. Maria Magdalena i l’altra Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.
Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu
C. L’endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li:
S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor quan encara vivia va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” Doneu ordre de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.»
C. Pilat els digué:
S. «Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu.»
C. Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne l’entrada i posant hi guàrdia.]
Homilia:
Avui acabem d’encetar la Setmana Santa que és el centre de tot any litúrgic i, a l’hora també, és el nucli central de la nostra fe de cristians. Acompanyem Jesús no només avui, és fàcil, amb la seva entrada a Jerusalem sinó també acompanyem-lo en la seva mort i, sobretot, acompanyem-lo en la seva Pasqua. Perquè així serà també un dia la nostra pasqua.

Amb la mort i la passió del Senyor hi ha, si sabem llegir, tota la profunditat de l’amor de Déu. Déu és capaç d’arribar fins aquí, el més avall que es pot anar; i és Déu! I l’amor de Déu ens interpel·la a tots.

La narració de la passió de sant Mateu és la fe d’aquelles primeres comunitats cristianes, i ha arribat fins avui. És expressió d’una fe que no té res d’evasiva; és una fe que compromet.

Si escoltar la Passió només ens commou i ens fa sentir una compassió i prou som els més desgraciats de tots els homes; plorem inútilment!

Pere el veiem decidit, valent; però a l’hora de la veritat... no cal que ho diguem, ja ho sabem: Pere és com nosaltres. Pere, però, estima i per això demana perdó, perquè se sent també estimat. Avui som nosaltres els que anem amb Jesús, i ens hi han vist que anàvem amb Ell; se’ns coneix que som dels seus. Tan de bo que se’ns conegui també quan la nostra manera de viure sigui una altra.

Tinguem l’atreviment d’elevar la nostra mirada a Jesús crucificat. Perquè és un atreviment. Mirar-lo no ens pot deixar impassibles. Mirar-lo a la creu i veurem com Ell ha anat molt més enllà de les paraules; les paraules sense uns fets que les certifiquin no tenen garantia, se les emporta el vent. Mirar-lo a la creu i trobarem el sentit de totes les coses, fins i tot el sentit del dolor i de la mort. Trobarem, doncs, el sentit més profund de la nostra vida. Superarem els nostres interessos, sempre tant arran de terra, tan egoistes. Atrevim-nos a mirar el crucificat. El crucificat no se’l pot mirar tranquil·lament.

Cada celebració de l’Eucaristia anuncia la mort del Senyor, proclama la seva resurrecció i espera el seu retorn gloriós. Gran misteri de la nostra fe, gran misteri de la nostra vida. Que la celebració dels grans misteris que farem aquesta Setmana Santa faci més conscient, més fervorosa, més profitosa la nostra participació en l’Eucaristia de cada diumenge. Així esdevindrem el nou poble de Déu, el cor del qual sempre hi ha la creu de Jesús, sempre la contradicció.


Ell mor allà on neix la font de la vida!