Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 16 de març de 2014

Lectures i homilia del diumenge 2n de Quaresma

Jesús ens pot demanar que siguem capaços de reconèixer la seva presència transfigurada al veure justament el mal que encara hi ha en el món.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 12,1-4a)
En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per beneir-se.»
Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit.
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2Tm 1,8b-10
Estimat: Tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna. Ell ens ha salvat i ens ha cridat a una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada amb l’aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la bona nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 17,1-9)
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.» En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.
Homilia:
En aquest segon diumenge de Quaresma, com cada any, ens trobem amb l’evangeli anomenat de la Transfiguració. I com cada any és el mateix evangeli, podem pensar ja el sabem; pobres de nosaltres! No hi pot haver res que ens acostumi mai ni a escoltar l’Evangeli ni a celebrar la Quaresma.

Si pensem que cada any es va repetint vol dir que encara no hem avançat gaire, encara estem al mateix lloc. Quaresma és un camí. La Quaresma és un camí que no mira enrere sinó endavant. Un camí que porta a la Pasqua. I el que no arriba a la Pasqua... de què ha celebrat una Quaresma? I Pasqua cada any és una vida nova, que és el que en realitat necessitem.

Ara penso: quan Jesús ha estat transfigurat al Tabor o al Calvari? Si mirem en detall i analitzem cada un dels aspectes que es descriuen en el relat d’avui i en el de la Passió veurem que coincideixen, o divergeixen, moltes coses. Adoneu-vos dels paral·lelismes. El relat de la Transfiguració ens diu que el “rostre de Jesús era resplendent com el sol”, a la Passió ens dirà que de tan desfigurat repugnava de mirar la seva imatge. A la Transfiguració ens diu que “els seus vestits eren blancs com la llum”, a la Passió que Jesús fou despullat. A la Transfiguració que a banda i banda hi havia Moisès i Elias, la Llei i els profetes, tot l’Antic Testament, i a la creu diu que a banda i banda hi ha dos lladres i Ell és al mig, comptat també com un malfactor. A la Transfiguració Pere manifesta el desig d’estar sempre allà (“Que n’estem de bé aquí dalt”), a la Passió Pere no hi era i el va negar tres vegades, deia que no el coneixia. A la Transfiguració una veu del cel va dir “Aquest és el meu fill”, a la Passió es posa de manifest el silenci de Déu (“Pare, per què m’heu abandonat?”).

Com podeu veure el paral·lelisme existeix, però el sentit de cada relat és el contrari. Això ens pot ajudar a entendre que el misteri de la redempció està fet de passió, mort i resurrecció. Dit d’una altra manera: no hi ha glòria sense passió. La passió i la mort no tenen sentit. Sant Pau ens dirà: “Si som seguidors d’un crucificat som els més desgraciats de tots els homes”. Quan Jesús porta els tres deixebles a la muntanya els vol preparar per la cruesa de la creu; com si volgués dir: en una altra muntanya, a Jerusalem, em veureu, allà sí, transfigurat! Però no oblidem que en el seu rostre, a la creu, hi ha la llum de la glòria.

El Tabor, obra de Déu. El Calvari, obra nostra! Em veureu despullat... però no oblideu que jo us revestiré amb el Baptisme de la dignitat de fills de Déu. Em veureu posat entre malfactors... però no oblideu que jo sóc l’únic que mai ha pecat i que us allibera a vosaltres de tot pecat. Em negareu... però jo sempre us reconeixeré davant del Pare del cel. Em veure abandonat... però jo no us abandonaré mai. No oblideu que sóc el fill de Déu al Tabor i al Calvari, i el Pare s’ha complagut en mi al Tabor... i al Calvari.

Jesús ens pot demanar que siguem capaços de reconèixer la seva presència transfigurada al veure justament el mal que encara hi ha en el món. Tant de bo que avui ens fem capaços de tenir una mirada que va més enllà del que veuen els nostres ulls: la mirada de la fe. Una mirada que fa del nostre món alguna cosa més que un món de dolor, un món de pecat. Hi ha l’esperança d’una total transfiguració. Ell no ha vingut a enlluernar a ningú al Tabor, ha vingut per a que “tinguem vida i en tinguem a desdir”.


“Aquest és el meu fill”, ha dit el Pare i ha afegit, i ens ho repeteix avui: “Escolteu-lo”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada