Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 19 de gener de 2014

Lectures i homilia del diumenge 2 de durant l’any

Què significa vivencialment Jesús per a tu?
Mn. C. Saiz
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 49,3.5-6)
El Senyor em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu.» El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d’Israel; m’he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel; t’he fet llum de tots els pobles perquè la nova salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra.»
Lectura la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,1-3)
Pau, que per voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells.
Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,29-34)
En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel.» Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant.» Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu.»
Homilia:
Bé, germanes i germans, podríem subtitular o titular avui el comentari a la Paraula de Déu que hem proclamat dient Es tracta d’aventurar-nos; si voleu L’aventura de ser deixeble de Jesús; perquè és una bona aventura.

Què s’ha de fer si volem seguir aquesta aventura? Primer de tot: apropar-se a la persona de Jesús. M’explico. Apropar-se a la persona de Jesús. No apropar-se (ja és en segon terme, tercer...) al Papa, al nostre papa Francesc, apropar-nos a l’arquebisbe, apropar-nos... per dir a Mn Creu...No! Es tracta d’apropar-nos a Jesús, interessar-se per Ell; saber qui és, què diu, què fa i què demana. Clar, això dit en una comunitat que té ja l’hàbit de venir en el dia del Senyor a celebrar l’Eucaristia, que tantes vegades ha sentit parlar de Jesús... Home, això... mossèn? Doncs sempre, sempre hi hem d’estar oberts. Encara que hi intentem apropar-nos en blanc, no ho podem fer; sortosament perquè tenim ja un cert bagatge. Però sí que ens hem d’apropar sempre sense prejudicis. Sempre anem a Ell amb idees preconcebudes i a la llum d’experiències anteriors. Perquè, i tenim experiències de tots tipus, molt positives i unes altres no tan positives (perquè aquell que va obrir el camí... i em va il·luminar... a través el qual jo vaig aprendre, però després m’he trobat amb això i amb allò altre... aquella persona i aquell capdavanter, i aquell responsable de la comunitat... que per comtes de donar llum m’ha donar fum). Això ens marca també. Per tant, preguntem-nos: no què ha estat per a mi el meu bisbe o el meu papa, sinó qui és Jesús per a cadascun de nosaltres, per tant qui és Jesús per a tu! Qui ha estat des d’infant? I pot ser que en passi, en la vida, que ens quedem amb la imatge de l’infant Jesús; i per tant encara que ens hàgim fet grans ens quedi molt marcada la infància de Jesús (i la infància de Jesús als evangelis només n’hi ha dos que parlen de la infància de Jesús, Mateu i Lluc, i només hi dediquen dos capítols). No es tracta, per tant, d’agafar-nos a les idees apreses dels llibres o en l’educació rebuda, que ha estat molt bona, només faltaria! La pregunta no és de catequesi, és una pregunta vivencial; perquè si fos de catequesi diríem Qui és Jesús? El fill de Déu nascut de la Verge Maria. Punt, ja està, ben dita la resposta. Però això per dintre si no et commou i no en fas experiència, doncs, s’ha quedat a nivell només de cap. Per tant: Què significa vivencialment Jesús per a tu? Ha tingut quelcom a veure amb el teu creixement humà com a persona? Ha donat sentit a la vida? O ha estat un afegitó que de tant en tant ens el posem i ens el traiem? Has tingut alguna experiència d’Ell o del seu missatge que (en diríem ara) t’ha enganxat especialment? Bé, una mica de boirina, una mica de vernís, o una mica de música sí que el tinc... però enganxar-me, enganxar-me?

Bé, la Paraula de Déu, germanes i germans, segueix centrant-se en Jesús. Tenim com escenari avui, un altra vegada, diumenge passat també, el riu Jordà. La mirada del Baptista representa perfectament la mirada de fe cristiana: “Jo no el coneixia”. I així trobaríem milers, milers i milers de cristians que no coneixen l’Evangeli, no el coneixen! I són cristians perquè estan batejats. Però el Pare em digué com creure que aquest pelegrí de Natzaret (un de tants) és el fill de Déu que ve a batejar amb l’Esperit Sant. Recordeu diumenge passat, una veu: “Aquest és el meu fill, el meu estimat, el meu predilecte...” Doncs aquest, Jesús de Natzaret, un de tants, és Déu. El Pare que ens dona ulls nous de fe per veure en la humanitat de Jesús la presència del Déu viu. I això no ho van tenir fàcil... a vegades diem Oh, aquells que van estar amb Jesús això ho van tenir molt fàcil; no ho van tenir gens fàcil; recordeu a l’Evangeli com queda reflectit (el fill del fuster; el fill de Maria; els seus parents són aquests, aquests...; els seus parents que el volien tancar a casa seva perquè creien que havia perdut el seny). No és tan fàcil.

El profeta Isaïes, l’hem llegit aquest fragment a la primera lectura, ens ajuda a comprendre el camí escollit per Déu per portar a terme el seu Regne en Jesús de Natzaret, un fet igual que nosaltres menys en el pecat. I l’estil messiànic que va marcar Jesús per tot el temps d’estar entre nosaltres és aquest: el de ser servent! I què vol dir això? Que es fa solidari amb allò més humà de les persones, especialment amb els que sofreixen. Jesús no sembla allò que és. És fill de Déu i actuarà com a servidor de tots. I és així com Déu vol manifestar la seva sobirania i constituirà Jesús en llum de tots els pobles. El profeta Isaïes ens ho ha recordat.

Per què així? L’Evangeli, germanes i germans, no dona respostes teòriques. Invita a acompanyar; això també és l’aventura. On porta aquesta aventura? Doncs allà on em porti, però jo segueixo, vull arribar fins a la fi. Acompanyar Jesús. Tot depèn de l’actitud fonamental, i l’actitud fonamental és aquesta que hem dit el salm: la disponibilitat a allò que Déu vulgui. Aquí em teniu. Déu meu, vull fer la vostra voluntat. Fou l’actitud de Jesús davant Déu. I és, i ha de ser, la del cristià que vulgui ser deixeble, enganxar-se a l’aventura de Jesús de Natzaret.


Què provoca això en nosaltres? Si abans he fet unes preguntes, acabo també fent unes altres preguntes. Què provoca això? Ui! Això de l’aventura de Jesús fa por! Potser tenim por de seguir-lo fins a les últimes conseqüències. No serà, pregunto... i em pregunto a mi mateix també, no serà que no et fies de Déu? Desig d’entrega radical; de fer quelcom especial. Perquè si és d’entrega radical... Jesús també ens avisa: mira, escolta’m, hi ha això, eh! Tu mateix. Vine i segueix-me, si vols. O aquell altre que diu: Senyor, allà on tu vulguis et seguiré. Psst... para, pensa, reflexiona, madura; “les guineus tenen caus i els ocells, nius; el fill de l’home no té on recolzar el cap”. Et pots sentir desconcertat. Sí, a vegades ens sentim desconcertats perquè... aquell, aquella... No, no, la resposta és meva; deixa la de l’altre que doni resposta l’altre. No és així com entens el compromís cristià? Doncs tot això és l’aventura de Jesús a la qual ens invita. I això mogut per aquest Esperit. “No el coneixia (Joan Baptista), però el Pare m’ha dit aquest és l’anyell que pren damunt seu el pecat del món”. I mogut per aquest esperit va seguir la gran aventura. I sortosament donem-li gràcies perquè milers i milers de persones han seguit l’aventura de Jesús moguts pel seu Esperit Sant. Deixem, doncs, que l’Esperit ens mogui. Amén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada