Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

ATENCIÓ:

26 de setembre: TANCAT

HORARI D’HIVERN AL SANTUARI

DES DEL 27-9-2015 FINS EL DILLUNS DE PASQUA

dilluns, 6 de gener de 2014

Lectures i homilia de la festivitat de l’Epifania del Senyor

Ara resulta que l’infant de Betlem és daltònic! No sap distingir els colors, ni blanc, ni negre, ni ros.
Només veu persones humanes, tots fills de Déu. Aquest és el regal que avui hem trobat en el nostre cor.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)
Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)
Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Germans, la Glòria del Senyor s’ha manifestat a Betlem i continuarà manifestant-se fins el dia del seu retorn gloriós. Per això us anuncio amb goig, germans i germanes, que així com ens hem aplegat en aquestes festes de Nadal, ens alegrarem també en la gran celebració de la Pasqua de la resurrecció del Senyor. Així, doncs, tingueu present que aquest any, la Quaresma que ens prepara per a les festes pasquals, començarà el dia 5 de març, Dimecres de Cendra; i del 18 al 20 d’abril celebrarem amb fe el Tridu Pasqual (mort, sepultura i resurrecció del Senyor). El dia 20 d’abril serà Pasqua, la festa més gran de l’any; i al cap de 50 dies, el diumenge 8 de juny, celebrarem la solemnitat de la Pentecosta, el do de Jesús a la seva Església. Cada diumenge ens anirem reunint per celebrar l’eucaristia, dia de la resurrecció del Senyor. Venerarem també la memòria de la Mare de Déu en les seves festes; i la dels germans nostres, sants i santes. Tots els dies són sants i bons pels qui estan en gràcia de Déu. I al final ja de l’any, el dia 30 de novembre, iniciarem un nou any litúrgic amb la celebració del primer diumenge de l’advent del Senyor Jesucrist. A Ell tot honor i tota la glòria pels segles dels segles.

Homilia:
Mateu, ho hem sentit a l’Evangeli, ha descrit lacònicament, breument, els detalls del naixement de Jesús. I per ell sabem el lloc i el temps. “Jesús (diu) va néixer a Betlem”. Quan?: “En temps del rei Herodes”. Primer parla del lloc per confirmar el que havien dit els profetes: “Tu, Betlem, terra de Judà”. I segon per anunciar que serà un signe de contradicció. Herodes s’havia guanyat ben bé el títol de sanguinari, i no solament per la matança dels innocents.

Tot un seguit de contrastos. Per un cantó, àngels i pastors; per l’altre, savis vinguts de qui sap on. El primers, gent senzilla del poble; per l’altre, uns savis interessats en la seva ciència i en la seva investigació: “On és el rei dels jueus?”.

L’apòstol Pau, en la segona lectura, conta la seva pròpia experiència del camí de Damasc. La promesa feta a Abraham, al món jueu, apuntava a totes les nacions, d’orient a occident. Per això la festa d’avui porta el nom d’Epifania (manifestació per tot arreu). I nosaltres avui, aquí, confirmen la intuïció de l’apòstol Pau. Si algú ens pregunta Per a qui ha vingut Crist, Jesús? La resposta és ben clara: no només per a Israel, sinó també per a tot el món pagà; no només, podríem dir avui, per als catòlics, per als cristians, també per a tots els pobles, per a totes les nacions, per a totes les religions.

Avui, de tantes vegades d’escoltar aquest evangeli, ja no ens ve de nou. Ja el sabíem! I creieu-me que és nou del tot. Quina llàstima que quan Déu entra a la nostra història, a la nostra vida, tot i ser sorprenent ja no ens sorprengui. És normal, és extraordinari. Jesús és adorat com el rei dels jueus que acaba de néixer, i acabarà clavat a la creu amb aquest títol de condemna: “El rei dels jueus”. Aquest rei dels jueus que acaba de néixer portarà uns savis de l’altra part de món, morirà a la creu per salvar homes i dones d’arreu del món, d’orient i d’occident. Aquesta gran revelació ens sembla força normal... perquè la sabem; però realment és extraordinari tot això que acaba de passar.

El papa Francesc, des dels primers dies del seu pontificat, no ha parat de dir que hem de sortir del clos de les esglésies per fer arribar l’Evangeli a tothom, per fer una epifania.

Els reis, com cada any, han portat coses, han portat regals per a grans i per a petits, per a tots. Però el regal, perquè és un regal, de saber qui és el nostre Déu, l’hem de descobrir tots. No oblidem mai que cada vegada que celebrem l’Eucaristia fem una professió d’universalitat. Diem “el que lleva els pecats de tot el món”. Aquí som gent diversa, però units tots per una sola fe.

Que avui, en acabar la nostra celebració, ens apropem a venerar la imatge del nen Jesús com ho feren aquells estrangers vinguts de qui sap on; oferint-li, com a millor homenatge, el nostre compromís de viure com a germans, perquè ho som; fills tots d’un mateix pare, perquè en som. Al cor del nostre Déu hi cap tothom, gent de totes les tribus, llengües, nacions i de tots els colors. Ara resulta que l’infant de Betlem és daltònic! No sap distingir els colors, ni blanc, ni negre, ni ros. Només veu persones humanes, tots fills de Déu. Aquest és el regal que avui hem trobat en el nostre cor.


Mirem, doncs, que no es converteixi en una joguina. No l’espatllem amb les nostres mans, a vegades tan maldestres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada