Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

dimecres, 1 de gener de 2014

Lectures i homilia de la festivitat de Santa Maria, Mare de Déu

Tota trobada amb Jesús és sempre una Bona Nova,
un Evangeli!
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre dels Nombres (Nm 6,22-27)
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 4,4-7)
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,16-21)
En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
Homilia:
En ple ambient nadalenc, avui és la vuitada en la qual celebrem la solemnitat de Maria, Mare de Déu. I ho fem aquí, nosaltres, al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia.

L’Evangeli ens ha dit que després que els pastors anessin a Betlem “van contar el que havien vist, i tot tal com ho havien trobat”. Això vol dir evangeli; i la paraula evangeli vol dir Bona Nova. La primera Bona Nova és la que reben els pastors. Tota trobada amb Jesús és sempre una Bona Nova, un Evangeli!

Però avui convé fer alçaprem en aquestes paraules: “Maria conservava tots aquests records en el seu cor”. L’actitud de Maria ens fa pensar en la necessitat que tenim tots d’interioritzar aquestes celebracions nadalenques.

Avui, dels records que tenim en el nostre cor, podríem també escriure la història de la nostra pròpia salvació tot descobrim allò que el Senyor ens ha fet saber. En primer lloc, el do de ser fills de Déu, que vol dir deixar-nos guiar pel seu esperit, perquè Déu és el nostre pare. “Abbà, Pare!” ha dit l’apòstol Pau.

Entre les relacions de tots els que van a Betlem, l’evangelista ens remarca sobretot la de la Mare de Déu. “Maria conservava aquests records en el seu cor”. No podia ser d’altra manera. Però què vol dir que conservava aquest records? Tots el personatges que intervenen a Betlem desapareixen; sols Maria fa de pont entre Nadal i el misteri de la mort i resurrecció del seu fill, Jesús. Ella porta en el seu cor el record del naixement i tota la vida del seu fill; i els llegeix tots des de la fe. Una fe que a vegades serà heroica; que sempre serà el goig, el dolor... però sempre amb una confiança amorosa; és la mare.

Els pastors no fan gaires preguntes; hi ha coses que no tenen resposta. Maria tampoc fa grans preguntes. La fe no cal que faci grans preguntes. Es confia o no es confia; es creu o no es creu. “Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà”. I no hi ha volta de full. En els casos que coneixem, allò que el Senyor va dir s’ha acomplert.

Avui comencem també un any nou. I és ben segur que això és el que marca el dia d’avui, la vuitada de Nadal. També per començar l’any amb bon peu celebrem el dia de la pau. “Pau a la terra” és el missatge dels àngels a Betlem. Una pau que hem de portar primer en el cor; ens ho ha dit l’Apòstol. També a la primera lectura se’ns ha parlat com un do de Déu: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i et doni la seva pau”. La vinguda de Déu al nostre món és garantia, doncs, de pau.

I avui comencem un any nou, un any més a la nostra vida. Aquesta nit tothom es felicitava desitjant un bon any (Feliç any nou!). Què vol dir feliç any nou? En bona part que sigui un bon any depèn de nosaltres, si som o no som nosaltres portadors de la pau que volem; a casa, a la feina i en les relacions personals amb la família i els coneguts. Com que ja ens coneixem i sabem tots de quin peu calcem, sabem que la pau ens pot durar de Nadal a Sant Esteve.

Quan l’home deixa de banda... s’oblida massa sovint del misteri de Nadal cau en un simple i caduc desig de pau. En un desig i prou. I la pau no n’hi ha prou que sigui només unes ganes. Podem caure en el racionalisme dels científics, i llavors qui ocupa, si és així, el lloc de Déu? Qui ocupa el lloc de la pau? La por?

Si algú vol ocupar el lloc de Déu, si algú vol ser portador de la pau que comenci per creure en un Déu que neix pobre en un estable entre un bou i una mula. Vés per on, aquest és el senyal d’un Déu que justament per això es fa creïble.


Desestimeu, creieu-me, els déus bonics, els déus que ens agraden. A vegades poden ser déus de plàstic, bonics i prou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada