Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 12 de gener de 2014

Lectures i homilia de la festa del Baptisme de Jesús

Ser cristià és creure que Déu m’estima
Mn. E. Mateu
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 42,1-4.6-7)
Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions.
»Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34-38)
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.
»Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 3,13-17)Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 3,13-17)
En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?» Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer.»
Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.»
Homilia:
Estimats germanes i germans en el Senyor:
Anem caminant a la llum. Recordeu que durant el temps d’Advent, el nostre lema al llarg d’aquest temps aquí a l’arxiprestat deia “Ve la llum”. I és així. Hem pogut viure al llarg d’aquest temps de Nadal la presència del Senyor en mig nostre. Fixeu-vos... tres moments, tres moments concrets, però a la vegada intensos; tres manifestacions de Déu a la humanitat. La primera: la nit de Nadal, la manifestació de Déu, de Jesús, en mig dels pobres, dels senzills, amb la imatge dels pastors. Segona manifestació de Déu, actua, anuncia enla nostra fe.n ncs  vostra,de la vostra hista que la nostra esgl: a tots els pobles del món, representats pels Savis d’Orient. I avui, tercera manifestació de Déu: a tots aquells que volen rebre la fe, a tots aquells que es volen apropar a Déu, la manifestació als pecadors. Fixeu-vos si és insistent Déu. Perquè ens vol donar a cadascun de nosaltres el seu amor. A cadascú de nosaltres el Senyor ve, i per tant és hora que l’acollim, és hora que no dubtem; tot i que a vegades la por, l’interrogant, les situacions de la vida, les experiències humanes ens fan tirar enrere.

Però no, germanes i germans, això que avui hem escoltat és veritat. Tots sabeu que en la nostra societat, en el nostre món, per a que una cosa sigui veritat necessitem aquell segell, aquella marca, aquella denominació d’origen, sinó dubtem una mica. Doncs, avui, amb la festa del Baptisme del Senyor, Déu ens dóna el segell d’autenticitat, ens dóna la marca divina, el que en diríem el copyrigt. I com ho fa? Doncs el Senyor, la seva paraula, la Paraula de Déu, avala el baptisme del seu fill, avala la missió del Senyor. I com comença la missió de Jesús? Comença amb el seu baptisme. I fixeu-vos... el Pare amb les seves paraules: “Aquest és el meu fill”. I l’Esperit Sant, davallant del cel ens dóna el certificat trinitari; la Trinitat es fa present en mig del món. Queda segellat per a tota la vida. I per tant aquesta presència trinitària en mig del riu Jordà, en mig de tota aquella gent, amb la manifestació del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant comença la missió de Jesús. Per tant, a partir d’aquell moment, el baptisme esdevindrà font de vida; el baptisme inici de la missió. Per tant això ens ha de plantejar una sèrie d’interrogants per créixer en la nostra fe. Si el baptisme marca l’inici de la missió, si el baptisme és la presència del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, a nosaltres... què ens passa a nosaltres? Nosaltres que hem rebut el baptisme, nosaltres que professem la nostra fe adulta. Què hem de fer llavors? Doncs justament avui les lectures ens recorden la missió que el Senyor ha dipositat en cadascú de nosaltres. Però una missió que, a vegades, com he dit al començament, ens fa com una mica de por. Per què? Perquè quan Déu actua, quan Déu entra en el cor de les persones, quan Déu diposita el seu amor dins nostre, Déu actua i Déu transforma; però a vegades no tots volem que Déu transformi el nostre cor; i a vegades ens quedem en la passivitat.

Fixeu-vos, les lectures d’avui ens recorden que Jesús ens fa col·laboradors del seu Regne. Ell, el servent de Déu, que porta l’esperit del Senyor, actua, anuncia en mig del seu poble; i quan les coses sembla que van com a malament, quan les coses sembla que trontollen, quan tot està com una mica dispers, el Senyor, amb el seu silenci, va treballant, anunciant la salvació a tot el món. Jesús ens ha donat a cadascun de nosaltres la salvació, una salvació que prové de Déu, ens ha donat l’alliberament de tot allò que ens oprimeix, de tot allò que a vegades ens té agafats. Doncs Déu, a través de l’acció del seu esperit, a través del nostre baptisme, ens allibera i en dóna nova vida. I és així que les paraules i accions de Jesús en tota la seva vida pública estaran caracteritzades per un respecte a les circumstàncies concretes de cada persona. Agafeu la Paraula de Déu, devoreu la Paraula de Déu, i llegiu la trobada, el contacte, la relació de Jesús amb els altres. Posa especial atenció en els més dèbils. Però a ells i a tothom ens ofereix el mateix missatge, la Bona Notícia de Déu, una bona nova de salvació, una bona nova d’alliberament.

Està clar, moltes vegades aquestes paraules en poden sonar molt llunyanes. Aquestes paraules ens poden sonar fins i tot estranyes. Doncs Déu fa l’espetec final de tot això: “Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo”. I aquestes paraules, estimats germans i germanes, en tots els baptismes que en la nostra Església es van realitzant al llarg dels segles, aquestes paraules que un dia va dir el Déu Nostre Senyor al seu fill, les pronuncia en cada baptisme de la nostra Església: Aquest és el meu fill, la meva filla, escolteu, aquest és el meu estimat, aquest és la meva estimada. A cadascú de nosaltres Déu, en el nostre baptisme, ens ha dit que ens estima. Que bonic! Que bonic quan una persona ens ha dit que ens estima; o quan nosaltres diem t’estimo en l’amistat, en la parella, en el matrimoni, pares i fills, fills i pares, avis i néts, néts i avis. Hi ha algú que rebutjaria l’estimació d’un altre? Hi ha algú que ho faria això? Ningú. Doncs Déu, estimada assemblea, Déu ens ha dit a cadascú de nosaltres que ens estima. Ara som nosaltres també que hem de donar resposta, i que ja la donem. Però ja sabeu que l’amor no passarà mai i l’amor és infinit, i l’amor omple el cor de les persones, i l’amor ho supera tot. I per tant quan ens trobem en aquelles situacions humanes... l’amor de Déu ho cura tot. Que nosaltres també sapiguem respondre al Senyor: Senyor, t’estimo. Fixeu-vos el papa Francesc, i els altres papes també, en tots els moments, amb llenguatge diferent, però ens han anat repetint les mateixes paraules... el nostre papa Francesc ens recorda una altra expressió: la tendresa de Déu.

Agafeu estimats pares i mares, avis i àvies, agafeu fotografies antigues dels inicis de la vida dels vostres fills, o agafeu fotografies de les vostres amistats, fixeu-vos en les fotografies de casa vostra, de la vostra història: abraçades, rialles, petons... Doncs és això el que el Senyor, amb el baptisme de cadascun de nosaltres, ha fet.


Acabo. El baptisme obre la fe a tothom. Però recordeu una cosa: ser cristià no és creure que Déu existeix. No! Ser cristià és creure que Déu m’estima. Que així sigui!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada