divendres, 27 de desembre del 2013

Homilia de la festivitat de Sant Joan Evangelista. Missa de l’aparició.

La nostra fe no és la dels pastors, és la dels apòstols.
Mn. Roquer.
Homilia:
Si ahir celebràvem sant Esteve, com l’endemà de Nadal, avui s’escau molt bé celebrar, com a segon dia, el que hem dit al començament, el que la litúrgia anomena “els companys de Crist”, sant Esteve i sant Joan, apòstol i evangelista. Sant Esteve, el primer que el seguí en el martiri. Avui Joan, el primer que el seguí com apòstol vora el llac de Tiberíades.

Aquesta festa ja ens ve del segle IV. Sant Joan, com sabeu, és l’autor del 4t evangeli. Sant Joan és el primer en seguir Jesús quan ell crida apòstols, i és també, i aquí s’escau plenament de celebrar-ho, en un santuari de la Mare de Déu, que Joan acollí a Maria després de la mort de Jesús per allò de “aquí tens el teu fill; aquí tens la teva mare”. D’aquí ve que, cada any, jo reivindicaré sempre una imatge de l’apòstol sant Joan en tots els santuaris de la Mare de Déu; com hi tenim, per exemple, sant Josep, l’espòs, sant Joaquim i santa Anna, els pares.

Però sí que nosaltres cada any, aquí, venim i celebrem, aquí al Santuari, la festa de l’apòstol marià. És llàstima que sant Joan tingui menys protagonisme essent l’autor del 4t Evangeli i que està al peu de la creu, l’únic home que està al peu de la creu; i el primer en acceptar el fet de la resurrecció (“Veié el sepulcre buit i cregué”). Per la fe no cal res més! Per la fe, Jesús mateix ho diu, no cal tocar!

El que tingué un gran protagonisme en la formació de les primeres comunitats cristianes havia de ser, com Joan, un home molt de fe. Per això sant Pau l’anomenarà, en la seva carta als cristians de Galàcia, “La columna de l’Església”. Per això ell podrà dir com ningú en una de les seves cartes: “Nosaltres allò que us diem ho hem vist en els nostres propis ulls, ho hem tocat amb les nostres pròpies mans”. I afegeix: “Us diem tot això per a que vosaltres tingueu el goig de creure”.

No és estrany, doncs, que avui, en plenes festes de Nadal, hàgim llegit l’evangeli de la Resurrecció. Potser a algú li estranyi una mica. Nosaltres creiem en aquest infant nat a Betlem perquè és el Ressuscitat; no perquè ha nascut en un estable. La nostra fe no és la dels pastors, és la dels apòstols. Maria Magdalena diu a Pere que s’han endut el cos del seu Senyor del sepulcre i Maria diu “i no sabem on l’han posat”. Maria Magdalena: nosaltres sabem on el tenim; i és aquí! Cada vegada es fa present en la celebració de l’Eucaristia.


Nosaltres, com Joan, els que creiem per la fe, diem: No pas moguts pel que veiem amb els nostres ulls, ni pel que toquem amb les nostres mans, sinó pel que creiem amb la nostra fe, nosaltres ho hem vist i hem cregut!. I el Senyor ens torna a dir: “Doncs feliços els que creuran sense haver vist!”.