diumenge, 29 de setembre del 2013

Homilia del diiumenge 26 de durant l’any.

El que ens cal és saber si nosaltres estem disposats a escoltar i a fer cas de la paraula de Moisés i dels profetes.
Mn. A. Roquer. 
Lectura de la profecia d’Amós (Am 6,1a.4-7)
Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria! S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats a les estables, improvisen al so de l’arpa, creen com David les seves melodies, beuen el vi en grans copes, i s’ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep. Per això ara seran els primers en les files dels deportats; així s’acabarà l’orgia dels vividors.»
Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu (1Tm 6,11-16)
Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna. És per a obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de molts testimonis. Davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor.
Quan serà l’hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l’únic Sobirà, el Reis dels reis i el Senyor dels senyors, l’únic que té com a pròpia la immortalitat i habita en una llum inaccessible: Cap home no l’ha vist mai, ni és capaç de veure’l. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 16,19-31)
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
»Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames.” Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre.”
»El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments.” Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.” El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran.” Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”.»
Homilia:
Diumenge passat acabàvem la lectura de l’Evangeli amb aquestes paraules: “No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses”; i l’evangelista s’afanya a concretar: “els fariseus, que eren amics dels diners, ens sentir això, es reien de Jesús”. Nosaltres no ens riem de Jesús, però en el fons potser sí que pensem: Jesús exagerava o que potser Jesús era molt ingenu.

La paràbola d’avui és un retrat irònic del ric inútil i del pobre acollit al sí d’Abraham. El contrast és de colors ben vius: vestits de porpra, banquets... per un cantó; i per l’altre, nafres i pobresa.

I el missatge no és tant que alguns, els pobres, viuen en una vall de llàgrimes, i els altres, els rics, en una terra de xauxa. Els primers s’han de resignar dient paciència, la mort ens igualarà a tots. Però la paràbola diu que no és així, que més enllà de la mort tampoc hi ha igualtat, però a l’inrevés. El pobre morí i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. Difícilment es pot concretar més en menys paraules.

La paràbola de l’home ric i el pobre Llàtzer és una invitació a tocar de peus a terra, a no esperar demà per ser bons. “Si no fan cas de Moisés i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts, no es deixarien convèncer”. Doncs aquest “algú” que torna d’entre els morts és Jesús per a nosaltres. I no sé si encara ens hem deixat convèncer!

Doncs aquest “algú” és el que ens convoca aquí cada diumenge. El que ens cal és saber si nosaltres estem disposats a escoltar i a fer cas de la paraula de Moisés i dels profetes.

La paràbola deriva cap el tema de la conversió, fruit justament d’escoltar i fer cas de la Paraula de Déu. La primera part de la paràbola és sobre la caducitat del temps. I el ric no és condemnat pel fet de ser ric, no!, sinó pel fet de no compartir amb els pobres la seva riquesa. I si no vol ser solidari, un cop mort, el seu lloc no és el lloc dels que són solidaris: “la falda d’Abraham”. Si l’insolidari ha de conviure en el sí d’Abraham i ser solidari, li serà com una condemna! Ha desaprofitat l’ocasió: “Ja tenen Moisés i els profetes; que els escoltin”. El camí de la conversió passa per escoltar la Paraula de Déu, no esperem creure per veure miracles. Els homes, però, no en tenen prou; reclamen miracles, fets extraordinaris.

El que condemna és el pecat d’omissió del ric davant del pobre Llàtzer. Un pobre que ell tenia cada dia al seu portal i només els gossos li llepaven les ferides, però no tenia ni les engrunes que queien de la taula del ric.

El profeta Amós, a la primera lectura, ja ho denunciava aquesta actitud apàtica: “S’estiren en llits de marfil... mengen els anyells més tendres...” però no els fa ni fred ni calor la pena dels pobres. La pobresa no existeix, existeixen els pobres, amb noms i cognoms; en aquest cas Llàtzer.

La paràbola Jesús la diu a uns que estaven molt segurs d’ells mateixos. Hi ha seguretats ben insegures. El diner no ho assegura tot. Si algú és sensible a les necessitats dels altres, no serà mai aquell que té de tot, sinó aquell que li falta alguna cosa i per solidaritat s’adherirà a l’altre. Sembla contradictori però no ho és.


Aquesta setmana recordarem sant Francesc d’Assis, un sant que pot ajudar a entendre l’evangeli d’avui. Un sant que, justament en la pobresa, va trobar la perfecta alegria.