Ell és, com ningú, qui perdona, compren i no condemna mai. I perquè som conscients d’això, podíem pagar nosaltres amb una moneda diferent?
Mn. A. Roquer
Homilia:
Avui, enlloc de fer un comentari
sobre l’evangeli que hem escoltat, he estat temptat, simplement, de tornar-lo a
llegir i prou. Que no és pas poc. A vegades fa por que el comentari que es fa
sobre un fragment de l’Evangeli quedi, potser, menys clar que el mateix
Evangeli, que per altra part és Paraula de Déu, i la meva no! És que aquest
evangeli de sant Lluc que ara hem escoltat és més clar que l’aigua i toca molt de
peus a terra; és terriblement, lamentablement de vegades, realista.
No hem de ser compassius, ni hem de
judicar, ni hem de condemnar, ni hem de perdonar... simplement perquè som bones
persones, perquè som educats, perquè som correctes. És, ni més ni menys, si hem de fer tot això, perquè
ho hem aprés de Déu; i Ell és, com ningú, qui perdona, compren i no condemna
mai. I perquè som conscients d’això, podíem pagar nosaltres amb una moneda
diferent? Altrament fórem com aquell de l’Evangeli que, tot i que el seu
amo li perdona una gran quantitat del seu deute, quan troba un amic que li deu
uns quants diners l’agafa i l’escanya fins que
no ho paguis tot.
En una paraula: el nostre Déu, si el
coneixem bé, és generós (més dels que ens imaginem), és perdonador (més el que
podríem esperar), més enllà fins i tot diria del que és raonable. És clar,
perquè Ell és Déu! I no hi ha pitjor pecat que fer el contrari d’això, fer que
Déu sigui com nosaltres, fer un déu a la nostra imatge i semblança; fora un
ídol, però fora el nostre ídol, el que ens hem fabricat nosaltres, el que ens
convé, el que ens agrada.
“Sigueu bons del tot (ens diu Jesús)
com ho és el vostre Pare del cel”. A vegades penso: pobres de nosaltres si Déu ha de fer la mateixa mesura que nosaltres
fem! Qui pensa que Déu és mesquí, és avar, és ranci, és raquític... deu
ser, potser, que ho és ell i no ho sap. Llavors invertim els termes: enlloc de
fer nosaltres com Déu, voldríem que Déu fes com nosaltres. Jo ho he sentit
això, vosaltres també: Això no es pot
perdonar, això no té perdó de Déu! Que vol dir, ras i curt: Això, jo no ho perdono!
La Quaresma és un temps ideal per
apropar-nos a la realitat de Déu, no a la nostra imatge; i per intentar
comprendre que Ell és amor i a vegades nosaltres, no! La prova irrefutable no
és altra que Jesús clavat a la creu, i a més a més clavat a la creu dient al
Pare: “Pare, perdona’ls, no saben el què fan”.
“Déu us farà la mesura que vosaltres
haureu fet”. No en tenim prou, sabem com som, volem la seva mesura que sempre
“és més generosa i esplèndida, atapeïda, curulla fins a vessar”. Més que la
nostra!