Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 22 de desembre de 2013

Lectures i homilia del diumenge 4t. d’Advent

Per Nadal podem ben dir
s’ha manifestat plenament l’amor de Déu. 
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 7,10-14)
En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les profunditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel.» Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor.» Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 1,1-7)
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures santes. Aquesta bona nova es refereix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David, però per l’esperit que santifica va ser constituït Fill poderós de Déu des que va ressuscitar d’entre els morts.
Per ell he rebut el do de ser apòstol, missioner del seu nom a gent de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat. Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 1,18-24)
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.» Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.
Homilia:
Després de la figura del Baptista que cada any se’ns fa present en el Temps d’Advent, sobre tot el segon i tercer diumenge d’Advent, vet aquí que avui, el quart diumenge, ja ben a prop de Nadal, la figura que sobresurt és Maria, la mare, la que portà al món l’Emmanuel, el Deu-amb-nosaltres; i també la figura de Josep, l’home just, l’home injustament oblidat, de totes maneres a Misericòrdia el tenim a dalt de tot, el que no posarà mai en dubte allò que el Senyor li diu: “Li posaràs per nom Jesús, que vol dir Deu salva”.

Avui, pocs dies abans de Nadal, les paraules cediran el lloc al silenci, perquè Nadal, més que paraules, és silenci. I el silenci parla.

L’evangeli de Mateu comença amb la lletania de noms que, des dels avantpassats de Jesús, ens parlen de David, Abraham... Només Mateu ens revela el dubte de Josep. Josep és posat a prova davant d’una situació complicada. Jo penso: Des de quan, si Déu entra a la nostra vida, no ens la complica una mica?

El missatge comporta una missió. Déu té necessitat de Josep, de la seva docilitat, per a la seva obra salvadora. Déu salva! Però no sense nosaltres. Déu salva, però per portar a terme la seva salvació necessita de tots nosaltres. Josep accepta i permet que es puguin dur a terme les promeses de Déu fetes pels profetes.

És a la llum del ressuscitat que entendrem el misteri de Nadal. Que és més, molt més, evidentment, que la molsa del pessebre, el bou i la mula, la dona que renta, l’àngel de l’Anunciata, els pastors i els pastorets.

Els textos de la missa d’avui ens preparen per acollir la gran revelació de Déu. És a la segona lectura quan sant Pau, escrivint en aquell temps als cristians de Roma, avui ens ho ha dit a nosaltres, als cristians que ens reunim aquí cada diumenge a Reus, que com ell som cridats, també nosaltres, a seguir Jesús i a fer possible la realitat del seu Evangeli, per a que arribi a tothom la Bona Nova.

El temps d’Advent és un temps propici per assumir com Maria, com Josep, com Pau, com tants d’altres, el projecte de Déu, amb confiança i, a l’hora, amb humilitat. Un temps propici per obrir el Senyor, que truca, la porta del cor, la porta de la nostra llar o de la nostra vida. Per a que siguem capaços de mantenir l’esperança. L’esperança més gran és que el nostre Déu ve a nosaltres, es fa home com nosaltres, perquè així podrà redimir tota la humanitat.

Així els cristians de Roma en el temps de sant Pau i nosaltres avui som els estimats de Déu. I no pels nostres mèrits, prou que ho sabem, o per les nostres bones obres, sinó perquè Déu ho ha volgut així. Déu estima més enllà de la nostra manera de ser. I Nadal, també enguany, continuarà sent el clam de sempre: “Pau a la terra”.

L’Evangeli no és la narració d’uns fets que van passar i prou. L’evangelista no és un periodista, ni és un cronista que ha de deixar constància del que passa. L’evangelista és una revelació que ens vol fer saber fins on Déu, avui també, ens estima. Per Nadal podem ben dir s’ha manifestat plenament l’amor de Déu.

No cal pas, com el rei Acaz, que demanem un senyal prodigiós. Aquest senyal prodigiós ja el tenim, només cal saber-lo entendre. I l’amor no és fàcil d’entendre. I el missatge de Nadal és amor. I un cop entès, saber-lo respondre amb la nostra fe.


Déu, des del primer Nadal, té dret a esperar de nosaltres una resposta. I per Nadal, de resposta només n’hi una!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada