Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 3 de novembre de 2013

Homilia del diumenge 31 de durant l’any

I és que Déu pot entrar per moltes escletxes de la nostra vida, fins per la simple curiositat.
L’home només se sentirà salvat quan se senti veritablement estimat.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 11,23-12,2)
Senyor, el món tot sencer davant vostre és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra al matí.
Justament perquè ho podeu tot us apiadeu de tothom i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se. És que vós estimeu tot allò que existeix i no abomineu res d’allò que heu creat, ja que no heu fet res sense estimar-ho.
Com persistiria res si vós no ho volguéssiu? Què continuaria existint si no rebés la vostra invitació? I vós, Senyor que estimeu la vida, tot ho planyeu, sabent que tot és vostre, ja que el vostre alè immortal és present en tots.
Per això repreneu una mica els qui es desencaminen i, servint-vos d’allò mateix amb què han pecat, els amonesteu i els recordeu les seves culpes, perquè s’allunyin del mal i creguin en vós, Senyor.
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (2Te 1,11-2,2)
Germans, sempre preguem per vosaltres, demanant que el nostre Déu us faci dignes de la vocació cristiana i amb el seu poder dugui a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira. Així el nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.
Pel que fa a l’adveniment de Jesucrist, el nostre Senyor, i a la nostra reunió amb ell, us preguem, germans, que no perdeu el seny ni us alarmeu, encara que una suposada revelació de l’Esperit o una dita o carta que passés com si fos nostra anunciessin que el dia del Senyor és imminent.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 19,1-10)
En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva.» Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més.» Jesús li digué: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.»
Homilia:
Zaqueu, un home ric, “curt d’estatura” com diu l’Evangeli, però jo diria llarg de recursos. Doncs aquest home ric, de l’opulent i rica Jericó, s’enfila dalt d’un arbre per veure passar Jesús. Ridícul. Però amb el gran càrrec que tenia no tenia por de fer el ridícul. Vol veure Jesús que passa, i Jesús vol veure a ell. I aquest home no passa desapercebut per a Jesús que no només l’invita a baixar de l’arbre sinó que s’autoconvida a dinar a casa seva.

La curiositat de Zaqueu obre una porta o, al menys, una escletxa. I és que Déu pot entrar per moltes escletxes de la nostra vida, fins per la simple curiositat. Aquell home, que sense prejudicis, s’enfila dalt d’un arbre per veure Jesús en baixarà com una fruita madura, caurà als peus de Jesús, i l’acull a casa seva.

I ara mirem l’altra cara de la moneda. “Zaqueu baixa de pressa que avui em quedaré a casa teva”. Jesús a casa d’un fariseu, d’un pecador, d’un home odiat per tothom. Zaqueu escandalitza els fariseus perquè acull Jesús; Jesús escandalitza els seus perquè va casa d’un fariseu pecador. Una escena per un cantó simpàtica, però per l’altre cantó trasbalsadora. Ho capgira tot! S’han canviat els papers. No passeu per alt la reacció dels que anaven amb Jesús cap a Jerusalem. “Tothom qui ho veié s’escandalitzava i criticava Jesús perquè anava a casa d’un pecador”. Home, és clar. Això no és fa!

Si només ho veiem com una escena simpàtica i prou no hem entès res. Jesús sap que pot escandalitzar anant a casa d’un cobrador d’impostos, enemic declarat del poble jueu, i tira pel dret. Més escàndol serà penjar d’una creu i no en baixarà per demostrar res, ni que sigui el fill de Déu.

Potser Jesús és tota una altra cosa del que nosaltres pensem. Jesús és l’enviat de Déu per obrir les ulls els cecs, dels cecs naturals i dels cecs de l’esperit. “És que el fill de l’Home ha vingut a salvar allò que s’havia perdut”.

No crec... no puc creure que l’obrar de Zaqueu respongui a aquell principi pel qual els rics s’ho poden permetre tot; ells no fan mai el ridícul; fan el ridícul els que no fan com ells. Zaqueu era un home ric, i justament per ser ric pot fer el que li doni la gana, ningú el criticarà; allò que fan els rics sempre està bé. Allò d’enfilar-se en un arbre si ho fa un pobre serà criticat, serà malvist, serà ridiculitzat; però si ho fa un home ric ens traiem el barret; ells poden fer el que vulguin que el ridícul no el fan mai. Jesús veu el que fa Zaqueu i posa a prova fins i tot, jo diria, el seu sentit de l’humor; tira la canya... i pesca, i pesca un peix gros.

Veient avui l’actitud de Zaqueu recordem el publicà de l’evangeli del diumenge passat que no gosava, deia, “ni aixecar els ulls al cel”. Avui Jesús aixeca els ulls per veure l’home que s’ha enfilat dalt d’un arbre.

Com hem dit al salm: “El Senyor és compassiu, el Senyor és benigne; lent per al càstig i gran en l’amor”. Gran en l’amor? I fins i tot més gran del que ens podem imaginar o potser del que a vegades voldríem. Només Déu és capaç d’estimar aquells que nosaltres no estimem. I l’home només se sentirà salvat quan se senti veritablement estimat.

Els benpensants no podien entendre que Jesús demanés ser acollit a casa d’un pecador. I potser nosaltres ens resulti difícil d’entendre que Jesús se’n vagi a casa d’un pecador. Jesús és com és, i no com nosaltres ens agradaria que fos. I sort que en tenim perquè pecadors també en som nosaltres. O no?

El Senyor estima entranyablement tot el que ell ha creat. Ho hem dit al salm: “Quin pare no estima tots els seus fills?”. Doncs Déu també, i més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada