Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

dijous, 15 d’agost de 2013

Homilia de la festivitat de l’Assumpció de Maria.

L’Assumpció és una festa que dóna garantia, que assegura i garanteix totalment la nostra esperança.
Hi ha salvació per a la humanitat.
Mn. A. Roquer.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 11,19a.12,1-6a.10ab)
El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,20-27a)
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-56)
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
Homilia:
Celebrar una festa de la Mare de Déu aquí, al Santuari, no és un afegitó més sinó que és el lloc més adequat, perquè, a més, ella és la patrona de la nostra ciutat.

Era un dia de Tots Sants de l’any 1950 quan el papa Pius XII proclamava, com a dogma de fe que Maria era al cel assumpta en cos i ànima. L’únic dogma de fe que s’ha proclamat dins del temps que nosaltres vivim en aquest món!

Si amb el pecat, ens ha dit sant Pau, ha entrat la mort al món, de la mort de Maria, la sense pecat, n’hem dit la Dormició. Celebrar la festa d’avui, i a més a més com a dia festiu, ens endinsa en la història d‘amor del nostre Déu. La victòria del bé sobre el mal troba el seu model perfecte en Maria. Ella és la nova Eva, la que no ha caigut en la trampa de la temptació.

Avui ens ho ha dit el càntic de la noia bonica de Natzaret. És el cant de la tota la humanitat que veu com el Senyor és capaç de fer meravelles. “Feliç tu que has cregut”.

La primera salvada de tot el llinatge humà és una dona. Una dona que té el sol per vestit, la lluna sota el peus i una corona de 12 estrelles segons la visió de l’autor de l’Apocalipsi.

Avui és una festa gran per a tots nosaltres. Una festa que és el ressò de l’anunci pasqual. Avui és la pasqua de Maria. Una certificació anticipada de la nostra pròpia pasqua. L’Assumpció és una festa que dóna garantia, que assegura i garanteix totalment la nostra esperança. Hi ha salvació per a la humanitat.

Hi ha una vida definitiva que s’ha complert en Jesús. Li pertoca de dret, com a fill de Déu. I aquest mateix privilegi fou un regal per a la Mare de Deu, un do. I ens serà també un do i un regal per a tots nosaltres.

Maria dóna gràcies a Déu per la seva obra “Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Sóc l’esclava el Senyor”. I per això que el Senyor ha fet... ha pogut fer meravelles en Maria.

El Déu “que derroca els poderosos del soli”, el Déu “que exalça els humils”... ho sento!... no és un Déu neutral. És un Déu que es complau en els humils, en els senzills, en una noia senzilla de Natzaret. Quan els humans badem i ens preocupem per unes grans notícies sobre la mis Mundo o la nedadora que guanya unes medalles d’or en uns Jocs Olímpics, o la Cleòpatra, qui sigui!... En el concurs de bellesa convocat per Déu, guanya Maria! Maria, una noia senzilla de Natzaret! Déu fa les coses així, tan diferents de nosaltres! I així li dirà a Maria la seva cosina Elisabet: “Ets beneïda entre totes les dones”. És que la bellesa de Maria ve per un altre cantó: “Feliç tu que has cregut”.

I avui ens arriba a tots nosaltres la mateixa salutació: “Feliços els que creuran”. “L’amor que té als que creuen en Ell s’estén de generació en generació”. I podem afegir: Ha arribat fins a nosaltres!

“Tot allò que els Senyor ens ha fet saber es complirà”, com en Maria. I nosaltres hi afegim “El meu esperit celebra Déu que em salva”. “Perquè el seu amor s’estén de generació en generació” fins avui.

I aquestes paraules de Maria en el seu cant del Magníficat no són paraules d’un profeta exaltat, ni d’un visionari, ni d’un guerrer victoriós, no! Han brostat d’una dona plena de tendresa, de netedat de cor, una dona de fe, una dona creient. I és per això que el Senyor ha pogut fer meravelles. Ha trobat en Maria la que ha promès poder fer meravelles.

Tenen molt bon nas aquells pobles que del dia d’avui n’han fet la festa major. Cap dia com aquest.


I nosaltres, entre tant, anirem cantant a la Salve: “Reina i mare de misericòrdia, en vós hem posat la nostra confiança”. Posar la nostra esperança aquí no és una il·lusió. Maria ho sap per pròpia experiència. Nosaltres, de moment, ho vivim i ho celebrem des de la fe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada