diumenge, 30 de juny del 2013

Homilia del diumenge 13 de durant l’any

L’home lliure és el que, quan convé, va cap a Jerusalem... i sap el que li espera.
Mn. A. Roquer
Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,16b.19-21)
En aquell temps, el Senyor digué a Elies: «Ungeix Eliseu, fill de Safat, d’Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta.» Elies se n’anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies va fer com si passés de llarg i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu.» Elies li digué: «Vés, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho?» Ell se’n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se’ls van menjar. Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 5,1.13-18)
Germans, Crist ens ha alliberat de l’esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l’esclavatge. Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: «Estima els altres com a tu mateix.» Però si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos. Ara, doncs, us dic: Deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,51-62)
Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s’encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?» Però Jesús es girà i els renyà. I se n’anaren a un altre poblet.
Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu.» Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.»
A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi.» Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare.» Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el regne de Déu.»
Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.» Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu.»
Homilia:
Avui més enllà de tot, toca fer un comentari de l’Evangeli que no el pot substituir ningú, ni jo ni ningú. L’evangelista Lluc ha precisat: “Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, decidí encaminar-se cap a Jerusalem”. Dissabte a Jerusalem hi haurà sí... un Diumenge de Rams, i també hi haurà un Divendres Sant. La vida és així.

I Ell, preveient el que pot passar, parla de seguiment. D’un seguiment, això sí, incondicional. No pot ser d’altra manera. A les verdes i a les madures. “Ningú que tingui la ma a l’arada i miri enrere...” No m’interessa. Seguir a Jesús quan totes ens ponen no és de seguidors de Jesús, sinó que és d’aprofitats. I això també és dóna. “Les guineus tenen caus, i els ocells tenen nius, però el Fill de l’home no...” sap on dormirà aquest vespre.

Jesús camina cap a Jerusalem i nosaltres, com que sabem on va i sabem el què li espera, anem a contrapàs. Tot i que Ell deixa ben clar: “Qui em vulgui seguir...”. Home... Voler, voler, sí que volem, però... I sempre hi ha el però. I aquí poseu-hi el què vulgueu; millor dir, posem-hi allò que ja sabem.

Sempre portarem una pedra a la sabata. I esperem que ens digui: Seu! Treu-te la pedra de la sabata. I no! Ens diu: Treu-te la sabata! Jesús té una manera de fer... per tant té una manera de dir... que és difícil d’entendre. No és estrany! I això no deixa indiferent a ningú. I nosaltres, que acostumem a anar a la nostra, que no sempre és la seva, tenim una solució fàcil: posem ma de Jaume i Joan (“Voleu que diem que baixi foc del cel i els consumeixi?”). D’això sí que en sabem, però és contra la seva voluntat, i ho hem fet moltes vegades.

En tot cas si seguir-lo se’ns fa difícil, només tenim un cap de corda per aferrar-nos, el que ens ha dit el salm: “En vós trobo refugi”. Senyor, ningú com vós no em fa feliç. Sabem, doncs, a qui seguim. Hem d’aprendre una cosa que, si vivim de la fe, vivim al ras moltes vegades.

Però sant Pau ens ensenyava un camí. Aquell que és capaç de seguir-lo i no es deixa entabanar per cap cant de sirena, sempre tan bonics però tan esclavitzadors.

I no podem falsificar la llibertat. No és el mateix ser lliure per fer allò que em dóna la gana, i que ser lliure per fer allò que haig de fer; sense ser esclau d’una societat, en una paraula, que ens vol domesticar. Una societat que ens diu com hem de vestir, què hem de comprar i on hem d’anar de vacances.

El seguiment de Jesús moltes vegades serà un anar contra-corrent. Però no pel fet d’anar contra-corrent sinó per anar on hem d’anar, per trobar allò que realment busquem. L’home lliure és el que, quan convé, va cap a Jerusalem... i sap el que li espera. També és lliure aquell que és capaç d’afrontar l’adversitat; i a vegades ens pensem que ho és aquell que l’esquiva.

Per això el cristià no només evita el mal, sinó que lluita contra el mal. Ser cristià, seguir Jesús, no és tenir fe; sinó que és un camí, un procés de creixement en la fe. Som creients quan seguim les petjades d’aquell que és el Mestre, ens anem fent creients a poc a poc i en la mesura que ens atrevim a seguir Jesús, ni que sigui quan va cap a Jerusalem. Seguir-lo és deixar-nos guiar pel seu esperit, per viure com Ell va viure, per esperar el que Ell va esperar, per passar el que Ell va passar; i així arribar on Ell ha arribat.


Ser capaços de dir: Senyor, manteniu-nos sempre en l’esplendor de la vostra veritat, la vostra veritat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada