diumenge, 31 de març del 2013

Homilia del diumenge de Pasqua


La Resurrecció supera tots els nostres càlculs
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43)
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-4)
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra.
Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9)
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Homilia:
Aquest matí de Pasqua fem volar la imaginació. Que no és el mateix que fer volar coloms! Posats a demanar coses a Déu, que ho fem molt sovint, avui li podem demanar una cosa, no us estranyeu: Senyor, feu-nos rucs! Tan rucs que, veient la sortida del sol del dia de Pasqua, no pensem com el savis en la física de la llum, sinó en la nova llum del ressuscitat; enduts per l’esperança, veient el sepulcre buit, entenguem que ha nascut una nova via; que el Déu de la vida pot més que nosaltres, tan savis com som... però només podem arribar a provocar la mort! Que siguem prou rucs per entendre allò que els savis més saberuts no poden entendre mai: que en vós, i només en vós, hi ha la veritable vida; una vida que, perquè és veritable, supera la mort, tota mort! Feu que aquella lluna plena del mes de nissan, únic testimoni de la Resurrecció, ens esvaeixi tots els dubtes que, a vegades, fan que siguem nosaltres més que a la lluna de nissan a la lluna de València.

Tomàs per creure havia de veure i tocar; això no és creure! Nosaltres sentim les paraules de l’àngel, que sap de què parla, i ens ha tornat a dir enguany, una altra vegada per si ho havíeu oblidat, som tan curts de memòria que se’ns ha de repetir cada any: “No és aquí. Ha ressuscitat!” Si ja us ho havia dit! Que és més, molt més, que el que nosaltres podíem imaginar i podíem esperar. La Resurrecció supera tots els nostres càlculs.

L’anunci de l’àngel només és una sorpresa per als durs d’enteniment, però per als que creuen és el més normal del món que Crist ressusciti. “I a qui anirem, Senyor? Ningú com vós és la llum veritable!”

La llum de la Pasqua pot esvair, té força per això, totes les ombres, totes! És petita, aquesta llum, com la flama d’un ciri, però de moment, ja en tenim prou; sinó és massa esclatant aquesta llum i ens podria enlluernar. I llavors nosaltres, que sempre estem preparats per a tot, si ens enlluerna ens podríem posar ulleres de sol.

Nosaltres no ens podem ressuscitar. Déu sí que ens ressuscita. Doncs... deixem-nos ressuscitar! Vivim un matí de Pasqua sense acabar d’entendre mai com pot ser un dia etern, sense una posta de sol; un dia seré sense boires ni núvols de tristor. Sigueu per a nosaltres, Senyor, en mig de tantes nits de foscor, la llum, simplement, d’una petita candela de fe. Només vós podeu vèncer totes les nostres tristors perquè sou el vençut de tots els vençuts i sou el vencedor de tots els vencedors.

Maria Magdalena, primer testimoni, representa la gosadia i també l’empenta dels que viuen amb el convenciment que el mal no pot més que el bé, i que l’amor és més fort que la mort. I Pere i Joan representen la confiança; se’n fien de la paraula d’aquella dona; van al sepulcre i “han trobat aplanat el llençol d’amortallar i plegat el mocador”; ja en tenen prou! I han entès que hi ha unes altres realitats que van més enllà de tot allò que toquem i veiem. És la fe! Per això sant Pau ens dirà: “Si heu ressuscitat amb el Crist, busqueu les coses de dalt, estimeu les coses de dalt”. El nostre desig d’eternitat només es pot omplir amb un sepulcre buit.

Avui tenia la intenció de fer l’homilia, el sermó, cantant, però hi havia el perill que em prenguéssiu per un orat. Però la veritat és que diu que els orats són els que diuen les veritats. Cert que la Pasqua és un cant a la vida, i en bona fe que ens fa molta falta!

Aquell dia no s’obrí el sol com cada dia. Aquell dia de la primera Pasqua naixia una llum nova, un sol sense posta.

Ara no sé si el sepulcre de Jesús era el lloc del morts o era el bressol d’una vida nova. Aquell diumenge va esdevenir, i amb tota raó, el naixement de tots els diumenges de l’any.

Germans, caminem segurs i ferms de pasqua en pasqua, fins a la Pasqua en majúscula. La llum del sol de Pasqua supera tota llum. La mort ha estat vençuda. Al·leluia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada