Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

dilluns, 25 de març de 2013

Homilia de la missa de l’aparició


Si no som capaços d’entendre l’amor, no serem mai capaços d’entendre la generositat.
Continuarem sent pobres, molt pobres, pobres d’amor.
Mn. A. Roquer
Homilia:
Falten pocs dies per a la Pasqua. Així hem començat l’evangeli: “Faltaven cinc dies per a la festa de Pasqua”.

La decisió de fer desaparèixer Jesús ja ha estat pressa; ara només falta la manera. Però mentre es van tancant totes les portes se n’obre una. La conjura de la seva mort, la traïció d’un dels seus... també hi ha un gest d’amor, el de Maria, la de Magdala. Una dona trenca una botella de perfum de molt preu per ungir els peus de Jesús. L’olor d’aquell perfum ens ha arribat fins a nosaltres després de 2000 anys; era de bona qualitat!. Ens ha arribat a nosaltres, aquesta olor de perfum, si tenim bon nas!

Alguns, entre ells Judes, s’indignen per aquest gest. Pensen que el preu que val, diu “300 denaris”, podria tenir un altre objectiu. El preu que cobrarà Judes era només de 30 denaris! La fe val molt però, a vegades, si no vigilem la podem malbaratar per molt poca cosa. “Més valdria donar-ho als pobres”. Jesús, en aquells moments, era el pobre que demanava caritat, que captava una mica d’amor. I el troba en aquella dona que estima tant perquè són molts els pecats que li han estat perdonats! Només el qui estima de veritat no mira mai el preu que val allò que ell dóna.

Així Jesús anirà a la creu. Qui pot regatejar davant la generositat? Només aquell que estima de veritat no mira el preu perquè allò que ha rebut no té preu. En aquells moments, la dona vol manifestar el seu amor; i Jesús, en aquells moments, necessita ser estimat!

Només el que no estima regatejarà. Només el preocupa complir amb uns mínims. És aquell que sempre pregunta Amb això ja he complert? Que quedaré bé? L’evangelista ens ho ha aclarit per a que no ens quedi cap dubte, quan s’afanya a dir “Judes ho va dir, no perquè l’interessessin els pobres, sinó perquè era un lladre: guardava la caixa i en prenia els diners”. Ara ja podem entendre “la bona”, ho dic entre cometes, “la bona” intenció de Judes pels pobres. Aprenem-ne la lliçó.

Sempre és més fàcil, massa fàcil, dir allò que han de fer els altres, més que preguntar-nos què hem de fer nosaltres. Jesús, que dóna la vida per tots nosaltres, té dret a demanar-nos una mica de generositat. I nosaltres no tenim dret a regatejar. Ni amb l’excusa d’allò dels pobres que, a vegades, és l’excusa de mal pagador; és una tapadora.

Gràcies Maria per la teva generositat, i que Déu ens perdoni totes les excuses de mal pagador. Si no som capaços d’entendre l’amor, no serem mai capaços d’entendre la generositat. Continuarem sent pobres, molt pobres, pobres d’amor. I així sempre serà difícil d’entendre tota generositat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada