Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 24 de febrer de 2013

Homilia del diumenge II de Quaresma


Vet aquí, doncs, com l’opi del poble no és pas la religió, sinó l’excés de terrejar, sense mai pujar a la muntanya, sense escoltar mai la veu de l’enviat de Déu.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 15,5-12.17-18)
En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. Després li digué: «Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortit d’Ur dels caldeus per donar-te aquest país; serà el teu heretatge.» Abram preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?» Ell respongué: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.» Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol s’anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta, quan ja s’havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 3,17-4,1)
Germans, [seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: N’hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu del Crist. El terme on s’encaminen és de perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals.
Però] nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l’univers.
Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,28b-36)
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.
Homilia:
“Jesús pujà a la muntanya a pregar”. Així hem començat avui la lectura de l’evangeli. Els evangelistes tenen, a vegades, un interès especial en narrar els fets importants de la vida de Jesús citant el lloc on s’esdevenen. L’orografia, doncs, per a ells, és un escenari important; així ens parlen de la muntanya, del desert, de la vora del llac, del camí, del pou de Jacob... Que la Transfiguració tingui lloc a la muntanya no és anecdòtic, és important! Mireu només el lloc de les Benaurances, de les Temptacions, del Calvari, el lloc de l’Ascensió: en una muntanya.

En el llenguatge bíblic la muntanya és un signe de proximitat amb Déu: Moisés al Sinaí. Pels inexperts, i avui som molts, la muntanya és allà on hi ha pins i farigoles, o bé és allà on anem a buscar rovellons i para de comptar.

El desert és el lloc on ens podem buidar i el Tabor el lloc on ens podem omplir. El desert és el lloc on ens podem omplir i el Tabor el lloc on ens podem buidar. Ens omplim de Déu i ens buidem del nostre jou. La Quaresma és un buidar per omplir, perquè si no es buida no es pot omplir, ja està ple. Al desert s’escolta la veu del temptador, al Tabor s’escolta la veu del Pare: “Aquest és el meu Fill, escolteu-lo”.

Pere, Jaume i Joan estaven adormits, profundament. Però si no fossin només aquests tres els que estan adormits?. La Quaresma hauria de ser per a tots nosaltres un despertador, o bé una transfiguració, des del desert al Tabor, des de la cendra a la Pasqua.

El Déu que havia cridat a Abraham a sortir de la seva terra i emprendre un nou camí, s’assembla el Jesús que convida als seus deixebles a fer camí, a pujar la muntanya que els obrirà uns altres horitzons. La Quaresma cada any ens convida, a tots, a fer un camí. I tot camí, la Quaresma també, té un final, i un final gloriós, com el del Tabor: la Pasqua; aprendre a veure la vida i a les persones tal com Déu les veu; fer-nos capaços d’entendre quins són els valors autèntics de la vida. Els camins de Déu no els marquem nosaltres, en tot cas els seguim, és Ell que els marca. I a vegades nosaltres voldríem marcar els camins de Déu, i li dictem per on ha de passar, per on ha de venir. Si fos així no hauria nascut en un estable, si fos així no hauria passat ni la Passió ni la mort en creu; només Tabor i pedres convertides en pans, això si que ens va bé; tot foren palmes, tot foren al·leluies... que és allò que ens agrada.

A la societat en general, i a les persones que en formem part, hi ha una dosi força gran de desencís, de desconfiança fins i tot. Tantes institucions que garantien un futur... s’estan esberlant; i això afecta la família, l’economia... tot allò que toca de prop les persones.

L’evangeli d’avui ens suggereix aquesta pregunta: Què és el que pot transfigurar la nostra societat, la nostra vida? Jesús convida els seus a convertir, a compartir la pregària. Això permet a la persona entrar en el més pregon de la seva pròpia existència i veure la seva veritat.

Avui Déu Pare ens convida a dialogar amb el Fill: “Escolteu-lo”. Aprenem d’ell la manera de ser persones, persones de veritat. Col·laborar amb el projecte de Déu de fer néixer un món nou, diferent. Fer néixer persones segons el model de Jesucrist. Tot un programa per viure la Quaresma, de preparar degudament la Pasqua, que és la veritable i la total Transfiguració.

Vet aquí, doncs, com l’opi del poble no és pas la religió, sinó l’excés de terrejar, sense mai pujar a la muntanya, sense escoltar mai la veu de l’enviat de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada