Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 13 de gener de 2013

Homilia de la festa del Baptisme de Jesús


I amb el baptisme ens ha fet néixer, a tots, a una vida nova, l´única vida que és veritat vida: la de Déu.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 40,1-5.9-11)
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.»
Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.»
Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»
Lectura de la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14.3,4-7)
Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.
Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als homes, no l’han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d’aigua regenerador i amb el poder renovador de l’Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d’ara tenim dret a esperar.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,15-16.21-22)
En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.»
Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.»
Homilia:
Avui, la Litúrgia fa un salt en el temps: de la infància de Jesús a la l’edat adulta. És que els evangelis, de la seva vida de Natzaret, només es poden reduir a una frase molt simple però ben significativa; diu: “L’infant creixia, s’enfortia i era ple d’enteniment. Baixà amb els seus pares a Jerusalem i els era obedient”. Això són 30 anys.

La seva vida d’infant acaba amb la festa de l’Epifania. I la seva vida pública també comença, avui, amb una Epifania: el Baptisme. La paraula epifania vol dir manifestació: se’ns ha manifestat la Glòria de Déu. “Aquest és el meu Fill estimat”. Ja no és aquell infant entre el bou i la mula d’un estable... No! És el Fill estimat de Déu!

El Baptisme de Jesús, com a festa, és relativament recent: va ser instituïda l’any1960. I així se’ns dóna a tots, els batejats, no pas amb aigua sinó també en Esperit Sant, l’oportunitat de fer-nos conscients de la realitat del baptisme. Un moment apropiat per reflexionar sobre la nostra condició; i que va ser amb el baptisme que vam començar una vida nova, un camí nou, el camí de la fe.

Sempre s’ha dit que hi ha batejats d’estadística, de números, i batejats conscients de tenir amb ells l’esperit de Jesús que viu i actua a través d’ells pel baptisme. El nostre baptisme va ser el començament també d’una nova vida; el nostre baptisme també va ser una epifania. El batejat té la vida de Déu i fa cas d’aquella paraula referida a Jesús: “Escolteu-lo”. I aquí hi som cada diumenge!

El baptisme de Joan és només amb aigua... el de Jesús en Esperit. Joan no és posseïdor de l’Esperit Sant, Jesús sí. El baptisme del Jordà és, però, una epifania, una manifestació clara de Déu: “S’ha manifestat la Glòria de Déu!”. Com?, perquè la curiositat sempre ens incita: en un infant ajagut en una menjadora i en un estable a les afores del poble de mala mort que es diu Betlem; o bé al Jordà amb un raig d’aigua. El nostre Déu és així; i si no l’entenem així mai entendrem el nostre Déu!. No hi ha més gran manifestació d’omnipotència que quan l’omnipotent es val de la impotència!: en un estable o en una creu, o en un raig d’aigua. Aquí descobrim com és el nostre Déu.

A vegades intentem unir dos conceptes de Déu contradictoris: el Déu de l’amor i el Déu de la ira, el Déu de la bondat i el Déu de la justícia, el Déu de la confiança i el Déu de la por. Jo sé que aquell esperit, que l’omplia al Jordà, és present avui en tots nosaltres, els batejats. Fins i tot m’atreviria a dir que això que avui anomenen una crisi de fe pot ser un temps de gràcia. No tinc cap por d’una Església més fràgil, més feble, menys influent, més humil... Potser és per aquest camí que l’Esperit es manifestarà i veurem, de veritat, quin és l’Esperit de Jesucrist.

L’Evangeli, al narrar el Baptisme de Jesús, suggereix una cosa nova: “El cel s’obrí”. Però no pas per descarregar la ira de Déu... com, fins i tot, pensava el Baptiste, sinó per a que el seu esperit ho ompli tot, que és l’Esperit que tot ho renova. Del cel obert n’arriba una veu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat”. En el nostre baptisme va passar el mateix; clar, érem tan petits aleshores que no ho recordem!, però no vol dir que no hagués passat: Déu Pare ens va acollir com a fills seus estimats! I és per això que podem dir amb tota veritat, i amb tot el cor!: Pare Nostre.

No tornem, doncs, a les experiències del Déu pròpies de l’Antic Testament... que està caducat! Que a vegades les hem fet servir, potser, per castigar o per dir que Déu castigui a aquells que nosaltres no podem ni veure.

Abandonem-nos a l’experiència nova, inesperada, sempre immerescuda, de ser fills de Déu; l’experiència més genuïna de Jesús: Déu és un pare. I amb el baptisme ens ha fet néixer, a tots, a una vida nova, l´única vida que és veritat vida: la de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada