dijous, 27 de desembre del 2012

Homilia de la missa de l’aparició


L’Infant que ha nascut té vida eterna i ens dóna la seva vida. I aquesta és la Bona Nova que ens anuncia.
Mn. Roquer
Homilia:
La festa de sant Joan Evangelista és celebrada 2 dies després del naixement de Jesús des del segle IV. Sant Joan, juntament amb sant Esteve, han sigut anomenats per l’Església els cómites cristie, els que acompanyen a Jesucrist com a apòstol, un, o com a primer màrtir l’altre.

Sant Joan ha descobert el que ell anomena el secret de Déu que no és altre que, tal com ens ha dit a la carta, “Déu és amor i ha enviat el seu Fill per a que puguem conèixer qui és Déu”. I Joan parla amb autoritat; no només és una opinió. L’autoritat que dóna el testimoni directe: “Nosaltres (diu) ho hem vist i ho hem sentit”. Ho hem vist amb els nostres propis ulls i ho hem tocat amb les nostres pròpies mans; per tant el meu testimoni (podria dir) és veritat!. Nosaltres l’hem vist i en donem testimoni, i us anunciem la vida eterna que Ell ha portat.

I aquest és el motiu de llegir, en plenes festes de Nadal, el relat de la Resurrecció. El que ha nascut a Betlem ens ha portat la vida després i més enllà de tota mort. L’Infant que ha nascut té vida eterna i ens dóna la seva vida. I aquesta és la Bona Nova (la paraula Bona Nova és l’Evangeli) que ens anuncia. Si fou una bona notícia anunciant als pastors la Nit de Nadal, més bona notícia és encara que el Senyor ha ressuscitat.

Néixer, el que es pot dir néixer, neix tot esser viu. Ressuscitar és patrimoni exclusiu de Déu i de tots aquells que per Jesucrist hem esdevingut fills de Déu. Així és com podem entendre:  “el que estima té vida eterna”. Tot és qüestió de creure en la paraula dels que han fet experiència personal de tot això, ja siguin els pastors, ja sigui Maria Magdalena. Ells veieren més enllà d’un infant que plora i més enllà d’un sepulcre buit. Els pastors corren a l’establia i són capaços de descobrir en aquell infant el Messies. La Magdalena corre al sepulcre i només en veu un sepulcre buit i creu més enllà d’una cosa buida; Joan, “l’altre deixeble”, diu “Ho veié i cregué”.

Només la fe pot transformar allò que veiem amb els ulls, i així augmenta la comprensió. Joan, en veure el sepulcre buit, podia ben dir ara ho he entès tot!. Justament ara que no veu res amb els ulls del cos.

Si a l’Infant de Betlem només hi veiem un nen molt bufó i prou, no hem descobert el misteri de Nadal.

Que sant Joan ens ensenyi a veure amb els ulls de la fe, per a que “el vostre goig (com ell ens diu) sigui complet".