diumenge, 2 de setembre del 2012

Homilia del diumenge 22 de durant l’any


 La puresa o la impuresa no és a les mans, és al cor.
Quan ho entenguem, i ho fem, serem també un poble assenyat i molt intel·ligent.
Mn. A. Roquer.
Lectura del Llibre del Deuteronomi (Dt 4,1-2.6-8)
Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dóna, i en prendreu possessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent.” I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?»
Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 1,17-18.21b-22.27)
Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 7,1-8a.14-15.21-23)
En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, vasos i gerros i atuells d’aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.»
Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home.»
Homilia:
Avui és d’aquells diumenges que no caldria fer cap comentari de l’Evangeli perquè em penso que ha quedat tot molt clar. Però...

Acabem de llegir aquests últims diumenges l’evangeli de Joan i avui reemprenem altra vegada l’evangeli de Marc que és el que ens toca llegir enguany. I avui, i altres diumenges, ens farà una exhortació sobre l’estil de vida d’aquells que volen seguir Jesús. Dóna consells, encara avui ben actuals, com la fortalesa davant de les proves, la relativitat de la riquesa, la no distinció entre persones, o el passatge d’avui: la importància de viure, en la pràctica, l’amor fet servei.

El que sobresurt és el comportament lliure de Jesús prescindint de normes posades pels homes; cosa que fa néixer la crítica dels fariseus, tan defensors, per un cantó de la Llei de Moisés, i no recorden que Moisés va dir, i ho hem sentit a la primera lectura: “No afegeixis res als manaments que avui et dono”. En què quedem?. Els fariseus s’acosten a Jesús no pas amb ganes d’aprendre cap ensenyament sinó per discutir-los tots.

No sé si és una insinuació de Marc quan ens diu que “Aquells homes venien de Jerusalem”. D’alguna manera el procés de Jesús que acabarà a Jerusalem, ja ha començat. ﷽﷽﷽﷽﷽m" sinnLectura, " la Llei de Moisñes çat. També bé de Jerusalem. D’alguna manera aquest procés de Jesús es porta a terme per atacar, justament, un home que actua lliurament, en mig d’un món molt marcat per normes, lleis i tradicions. Jesús és un home que és lliure. No cal dir que la llibertat avui és molt valorada, és un dels valors que defineix la nostra societat i la nostra cultura. Per això ens hem de preguntar quina era, per a Jesús, la raó o el sentit profund de la llibertat?; quin és el vi nou que fa rebentar els bots vells?. La resposta no és altra que la relació que hi ha d’haver entre Déu i nosaltres; l’enfrontament no és altre que la seva experiència de Déu, segons Jesús, que és  amor, perdó, comprensió i vida. Això el fa un home lliure en un món que havia posat la Llei com a centre de la vida i no a Déu que és l’autor de la Llei. Una Llei que havia creat un món escrupolós, petit, intransigent, poc humà, esquifit... És possible que el Déu intransigent de la Llei sigui, per a molts, la imatge d´un Déu que no és el de Jesús, sinó el nostre, el que ens interessa a nosaltres.

La recta comprensió de Déu porta a la veritable comprensió de la persona humana. El que compte de cada persona és el cor, la seva actitud a la vida, la manera de ser que porta una manera de fer. És aquí on l’home acull o rebutja el Déu de la vida, el Déu de l’amor.

En temps de Jesús, molts s’autoenganyaven amb pregàries, amb pràctiques de culte, amb rentaments de mans... i avui també ens hi podem enganyar! Potser ens enganyem amb paraules que sonen molt bé, parlant de la pau, de la justícia, de la fam del món, de la manera de com hem de resoldre la crisi; i el que cal purificar no són els llavis sinó el cor. Que no és més nét aquell que es renta més sinó aquell que no s’embruta. Tots els rentaments, si no van més enllà que un ritus establert, per solemne que sigui, són ineficaços si no porten a la conversió de cor.

La puresa o la impuresa no és a les mans, és al cor. Una vegada més té raó la dita: Res del que entra de fora pot contaminar la persona, només allò que surt del cor la contamina. El problema no és un problema higiènic, és de comportament i de manera de viure. Quan ho entenguem, i ho fem, serem també un poble assenyat i molt intel·ligent, tal com diu Moisés al poble d’Israel: “Que la Llei és per complir, no només per tenir”.bruta. Tots els rentaments s renta mal purificar no smbmanera de ser