dimecres, 15 d’agost del 2012

Homilia de la Festivitat de l’Assumpció de Maria

 Maria ha estat fidel i Déu respon amb fidelitat.
Cada Eucaristia ens posa en camí, ens fa fer un pas més cap a l’assumpció.
 Mn. A. Roquer.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 11,19a.12,1.3-6a.10ab)
El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,20-27a)
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-56)
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
Homilia:
Avui donem gràcies a Déu dient això: És just que us donem gràcies Senyor perquè heu fet assumpta al cel la Verge Maria, imatge i primícia de l’Església gloriosa, model d’esperança certa del poble que camina. Que no és res més que la resposta de Déu a les paraules de Maria: “Que es faci en mi segons la vostra paraula”; i Déu ho ha fet!. I nosaltres ens adherim, avui, a la felicitació de la seva cosina que hem sentit a l’evangeli: “Feliç tu que has cregut”. Maria ha estat fidel i Déu respon amb fidelitat.

Maria ens és un model en tot. Model de fe, model de pobresa i de senzillesa, d’amor, de confiança plena amb Déu. Més enllà d’aquell, molt humà, “Però, com pot ser això?”. Una pregunta que hem fet moltes vegades referent a aspectes de la fe.  “Com pot ser això?”. Maria és imatge i primícia de l’Església i per això és garantia i és ja la confirmació avançada de la nostra esperança. Ara entenem aquella benaurança: “Feliços els que creuen”.

Des de sempre, des d’aquella poma del paradís, els homes hem fet mans i mànigues per obtenir la felicitat. I avui, Maria, ens ensenya el camí per on s’hi arriba, que a vegades no és per on nosaltres ens pensàvem.

La fe no és només una manifestació externa d’allò que diem que creiem. La fe és acollir el misteri de Déu en la nostra vida. L’assumpció de Maria al cel és un crit d’esperança que aferma la nostra esperança. “Tot allò que t’ha dit es complirà”. I ja s’ha complert en Maria per donar solidesa a allò que nosaltres encara esperem.

Maria és un crit de fe per expressar que són possibles, de part de Déu, la salvació i la felicitat. “Tot allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà”. En Maria s’ha complert, i així sabem que també es complirà en nosaltres tot allò que el Senyor ens ha fet saber.

No és gens estrany que la festa d’avui ja la comencessin a celebrar els cristians del segle VI amb aquest nom insinuador: Dormició de Maria.

La festa d’avui és la millor resposta als pessimismes que tot ho pinten de color negre i tot ho veuen emboirat. És la resposta a l’home materialista que en tot només veu factors econòmics de grans quantitats o de plaer sexual. Hi ha en el nostre món alguna cosa més, alguna cosa més alta que sobrepassa les nostres curtes esperances. Déu ens proposa la gran esperança!. Una cosa que va més enllà de les nostres realitats visibles. Dirà la guineu al Petit Princep: Només veiem bé amb el cor.

La festa d’avui ens ofereix la creença certa que el destí de la humanitat no és la mort, sinó la vida. Tots som cridats per Déu a la vida. És el pecat el que ha fet entrar la mort al món.

Hi ha com tres passos que donem consistència a la festa d’avui. Celebrem en primer lloc la victòria del Senyor ressuscitat; tal com ens ho ha dit sant Pau: Ell és el primer, no l’únic, el primer dels que triomfen sobre la mort. Celebrem també la victòria de Maria unida en tot al seu fill. I finalment celebrem, anticipadament, la nostra victòria. El triomf de Jesús i el de Maria és  projecta, avui, a tota l’Església. Maria és primícia, només primícia, només la primera de tots els que creuen.

Elevem al Pare el nostre cant de lloança i d’agraïment. Mengem el pa que dóna la vida, com dèiem diumenge passat, perquè en el fons cada Eucaristia ens posa en camí, ens fa fer un pas més cap a l’assumpció.