diumenge, 1 d’abril del 2012

Homilia del Diumenge de Rams


Donem a Déu el temps que li cal per a que es faci trobadís amb nosaltres. "Pare, confio el meu alè a les vostres mans”.I ara només cal esperar la matinada de Pasqua.
Mn. A. Roquer
Homilia:
Allò que la gent de Jerusalem no va veure (només veiem el que ens interessa veure), allò que els mateixos deixebles no van ser capaços d’entendre (només entenem allò que ens convé), ho ha de proclamar el centurió al peu de la creu: “Aquest home era el Fill de Déu”. I aquí ens hi hem apuntat tots.

El complot del covards l’ha portat fins a la creu. La sentència ja està dictada per endavant: “Aquest home ha de morir”. La mentida resulta que jutja la veritat. I aquest és el nostre món dels homes. El procés que anomenem religiós, al Sanedrí: “Aquest home ha de morir”, i el procés romà davant del governador; una altra paròdia on el just és sacrificat pels injustos, per un governador romà i les seves conveniències. Aquesta és la història humana. Aquell que ha vingut al món per ser llum del món és baratat per un criminal, Barrabàs: ens resultarà més baratet. Que Barrabàs, curiosament, vol dir fill del pare.

Marc ens diu que, en el moment de la mort, la cortina del Temple que amagava la presència de Déu s’esquinçà per la meitat. Des de la creu de Jesús tothom pot veure ja on és la glòria de Déu: en una creu. Així som els homes!. Aquesta però és la fe de l’Església. En aquest Déu s’hi pot creure o no s’hi pot creure, però ningú no se’n pot riure. Per creure en aquest Déu no n’hi ha prou de ser piadosos, de torçar el cap perquè és Divendres Sant, de fer abstinència perquè és divendres de Quaresma. Cal mirar de cara a cara la vida i la mort, perquè la podem mirar, l’una i l’altra, amb uns altres ulls. La fidelitat a la voluntat de Déu, l’amor a tota la humanitat ha portat a Jesús a la creu. I això demana una resposta.

Germans, germanes... visquem doncs amb profunditat aquests dies de Setmana Santa. Més que dies de moure’ns d’aquí i d’allà són dies d’estar quiets. Donem a Déu el temps que li cal per a que es faci trobadís amb nosaltres. No cal anar inquiets per tantes coses, quan només una cosa és necessària. Participem aquests dies a les celebracions amb cor agraït, per a que puguem escoltar amb joia les paraules de Pere (“Aquell Jesús que vau crucificar Déu l’ha fet Senyor de la història”). Qui posa la confiança en el Senyor mai no quedarà defraudat.

“Pare, confio el meu alè a les vostres mans”. I ara només cal esperar la matinada de Pasqua.