diumenge, 4 de març del 2012

Homilia del II diumenge de Quaresma

La Quaresma és d’un realisme sorprenent.
Tots nosaltres necessitem del Tabor si volem entendre el Calvari.
Només amb la llum de la Resurrecció s’entén tot.
 Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18)
En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te’n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust.» Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat”.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,31b-34)
Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?
Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,2-10)
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre  baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».
Homilia:
Si el primer diumenge de Quaresma, ho recordarem, mostra un panorama no massa falaguer per raó de les temptacions, avui, al segon diumenge, l’escenari ha canviat. Hem parlat de la Transfiguració. Això és com un resum de la Quaresma: caminem cap el Tabor, però, tampoc no hem d’oblidar, envoltats de perills i temptacions.

El camí quaresmal acaba amb la Pasqua; i la Setmana Santa n’és un pas necessari, imprescindible, però no és el terme, és un pas. Si el camí quaresmal acabés amb el Divendres Sant som uns desgraciats (perdoneu, això ho diu sant Pau i és Paraula de Déu).

En mig de la rutina de la vida avui ens ve com l’anell al dit aquest evangeli de la Transfiguració. És tan fàcil creure el temptador, és tan bonic el que ens diu el temptador, és tan pràctic!, escoltem-lo!. I se’ns dirà a l’Evangeli que escoltem el fill de Déu. Ell no ens enganya mai, per això ens pot dir, fins i tot, allò que no ens agrada.

Allò que val no és... (i fàcilment anem per aquest camí) si és fàcil o és difícil, si m’agrada o no m’agrada... No som en un circ, ni estem fent una cursa. Allò que de veritat ens interessa és si val per a la vida, i la vida hi ha de tot. Si passem per alt les temptacions podem pecar d’ingenus o d’idealistes; si posem la nostra atenció en el Tabor, i prou, podem pecar de massa optimistes.

I la Quaresma és d’un realisme sorprenent. A la vida, a la vida real hi ha de tot, prou que ho sabem!: temptacions i Tabors. Prou voldríem fer tres cabanes i quedar-nos dalt la muntanya (“Que n’estem de bé aquí dalt” diu Pere); prou, prou!; a les vaques grasses, tothom s’hi apunta!. Però convé estar també a les verdes i a les madures, altrament ens podríem morir d’èxit. El Calvari sense el Tabor no té cap sentit, i tampoc en té el Tabor sense el Calvari.

La tria dels tres apòstols està molt ben pensada: Pere, Jaume i Joan. Els pren al Tabor per a que aprenguin el què vol dir el Calvari. Recordem-ho: Pere, quan Jesús parlarà de la seva passió i mort, Pere li dirà “Això a Vós no us pot passar”; Pere, puja al Tabor!. Jaume i Joan demanen ocupar els llocs de prestigi quan Ell mani per damunt de totes les nacions, Jaume i Joan, anem cap al Tabor!.

Els tres necessiten del Tabor. Tots nosaltres necessitem del Tabor si volem entendre el Calvari. Només amb la llum de la Resurrecció s’entén tot. Fins i tot la mort en creu. Com Abraham se’ns demana un acte de fe, un acte de fe en el Déu, que més enllà de les nostres aspiracions (molt sovint de taulades en avall), ens vol conduir fins on som incapaços d’entendre. Tots necessitem moments puntuals de Tabor per passar elegantment per damunt de moments foscos. Ara bé, aquest moments lluminosos són moments de lucidesa que fàcilment queden difuminats per la monotonia de cada dia, la grisor de cada dia. Són la rutina i el costum que hem d’omplir de sentit de la vida i de llum!. L’èxit també es pot convertir en rutina.

No tenim altra riquesa que el moment present. És inútil viure somiant amb un demà, si no som capaços de viure intensament un avui. Som hereus d’un futur feliç que Déu ens vol donar; però també som responsables d’un present ple de temptacions falagueres que prometen el que no poden donar, però ens agrada sentir el que prometen.

“Si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra?”. I això és veritat si escoltem: “Aquest és el meu fill. Escolteu-lo”. Exacte: escoltem-lo!, bon programa per portar una bona Quaresma que desemboqui en una Pasqua.