diumenge, 29 de gener del 2012

Homilia del diumenge IV de durant l’any

Avui també nosaltres hem escoltat la veu de Jesús, amb ganes d’aprendre, per això hem vingut!. Si ets el “Sant de Déu”, parla’ns cada diumenge!
Mn. A. Roquer
 Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 18,15-20)
Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s’havia reunit a la muntanya de l’Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu.
»Però si un profeta s’atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, morirà”.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,32-35)
 Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones casades s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.
 Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,21-28)
A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home.» Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.» I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.
Homilia:
Acabem d’escoltar una vegada més l’Evangeli, com cada diumenge. Res de nou. No sé si a nosaltres, però, ens ha sorprès gaire. En canvi sí que Jesús, tot allò que deia, tot allò que feia, ens ha dit l’Evangeli, “sorprenia a la gent”. Potser és que nosaltres estem curats d’espants, o  bé ja no ens fa ni fred ni calor; o pitjor: per aquí ens entra i per allà ens surt.

El llenguatge emprat per Jesús sorprèn als oients de la sinagoga de Cafar-Naüm. No és estrany!. Eh que no!. No repeteix fórmules ja conegudes. No cansa. No fa com els mestres de la Llei, que com una mena de repetició, van dient el mateix. Ho fa, diu sant Marc, “amb autoritat”. El seu ensenyament arriba al cor de les persones. L’entenen, els convenç i el segueixen.

Avui també nosaltres hem escoltat la veu de Jesús. L’hem escoltat amb ganes d’escoltar, amb ganes d’aprendre, per això hem vingut!. L’evangelista ens fa notar dues coses; primera: “Jesús (diu) ensenyava amb autoritat”; segona: “Ensenyava una doctrina nova”. Realment era tan nou el que ensenyava Jesús? Mai ningú no havia dit coses semblants?. Tinc els meus dubtes. Però Marc vol insistir en la novetat de la doctrina que predica Jesús; i potser per aquí és per on ens apreta a nosaltres la sabata: que la doctrina que ens ensenya l’evangeli de cada diumenge, més que una cosa nova, a nosaltres ens sona com una cosa vella, que la sabem de memòria, que la sabem des de petits (ah, sí, aquell evangeli ja el sé). Més que una “doctrina nova” ens sona a una cançó de l’enfadós; no ens sorprèn, no ens captiva, no ens entusiasma. Però, és clar, jo penso: no és qüestió de què diu l’Evangeli, sinó que és qüestió de què em diu a mi l’Evangeli.

Els estudis de Periodisme ensenyen que la novetat és una de les característiques principals per a que tingui ganxo una notícia. Però també és cert que la novetat per la novetat pot caure en un esnobisme, en un satisfer simplement una curiositat i prou. L’Evangeli no va per aquí.

Potser allò que ens convé no és un nou Evangeli, doncs, sinó una manera nova de llegir o d’escoltar l’Evangeli. Si allò que ens interessa és escoltar un Evangeli que ens sorprengui, que ens causi un impacte, una cosa nova que no s’havia vist mai... creieu-me, seieu... perquè us podeu cansar. Ara, si allò que ens interessa és veure què em diu avui aquest Evangeli a mi?... sempre podem trobar quelcom que, tot i ser conegut, ens sona a cosa nova perquè ens arriba al cor; i per què ens arriba al cor? perquè ens parla d’allò que nosaltres vivim; ens ve com l’anell al dit.

L’Evangeli és un got d’aigua fresca que només l’agraeix el que té set.

I en mig del silenci de la gent que escolta se sent un crit, una persona que crida com histèrica: per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret?. I nosaltres diem: Fica’t amb nosaltres, Jesús de Natzaret; entra en la nostra vida, entra a tots els recons de la nostra vida; dóna’ns un nou impuls per viure d’una altra manera, per fer de la vida quelcom que valgui la pena viure; no només tenir, perquè només tenir és un mal viure.

Si ets el “Sant de Déu”, parla’ns cada diumenge!