Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

dimarts, 25 de desembre de 2012

Homilia de la missa “del gall”


Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 9,1-6)
El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian. Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells revolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà.
Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d’ara i per sempre, sobre el dret i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de l’univers.
Lectura de la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14)
Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,1-14)
Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà. Era el primer cens de l’imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la població d’on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.
A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar. Però l’àngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora.»
I una multitud dels exèrcits celestials s’uní llavors mateix a l’àngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.»
Homilia:
Tot pensant de com havia de ser l’homilia de la nit de Pasqua se m’ha acudit una cosa: he posat ma del Poema de Nadal d’en Segarra que em sembla que ningú com ell ens ho sabrà dir. Jo no ho sé fer millor.
Diu:
Ai, aire d'aquesta nit! / Quina sentida de rosa / hi ha en l’aire gelat que es posa / sobre el pols esfereït? / Ai, aire d'aquesta nit! / Dins la teva covardia / i en la gira del teu llit, / home nafrat de cada dia, / tremola el mot que el llavi no diria; / hi ha una estrella que anuncia / dins l’aire d'aquesta nit! / Tu i jo i els altres follament, / direm les coses quotidianes / del nervi i de la dent, / direm el nostre pensament / que vola baix, i que té ganes / de senyoria i nodriment... / Però l’estrella solament , / tremoladissa i impalpable, / pot anunciar el neguit d’un naixement / entre el bou i la mula d’un estable. / Avui el llavi cansat / vol estrafer l’alegria, / homes de bona voluntat; / avui la llengua impia / sembla com que demani caritat / per esborrar la gran malenconia / del nostre món atabalat. / Del nostre món de crits i arpelles, / de mandrejar encomanadís, / del nostre món cansat i gris, / del nostre món tan lluny de les estrelles!. / És per això que us donc la bona nit, / perquè entre tots busquem l’alegria, / i l’estrella en l’infinit, / i el perfum de misteri d’aquest dia. / I els pastors van trobar el rabadà / que jeia com sempre a la palla, / a les dents una llesca de pa / i al cor una escorrialla / de cançó per mandrejar. / El rabadà, de tots ells, / es triava la carn més ben salada / i tenia pel jaç les millors pells / i fins per la pluja tenia teulada; / i si era l’hora d’escorxar / sortia el ganivet del rabadà. / La veritat dels pastors / el rabadà no la volia veure. / No va sentir llampecs ni clarors, / ¿com s’ho podia creure? / Però, la veritat era tan clara, / que hauria capgirat el més mesell, / i els pastors la duien pintada a la cara, / i els escaldava la pell!
- A Betlem me’n vull anar, / vols venir, tu, rabadà?
-  Vull esmorzar.
- El Messies elegit / ha nascut aquesta nit.
- Qui t’ho ha dit?
- Un àngel flamejant / pel cel ho va pregonant

- No serà tant!...
Ningú sentí la conversa / del rabadà i els pastors.

I en el Nadal d’avui, com es fa viva / la resposta brutal dels rabadans! / Com ens cou dins l’ànima, el que ens priva / de donar el pit i d’aixecar les mans! / Avui precisament? No és cosa nova! / És mil·lenari el mal que arrosseguem! / Sobre la carn, hi ha la mateixa roba / de la nit de l’estable de Betlem.

L’estrella viu en el cimal abrupte, / a mig camí la voluntat es torç, / i abans de començar ja salta el dubte / i la peresa que aigualeix l’esforç. / Si ets net de cor, pastor mesquí, / no t'has de perdre pel camí / que et va guiant l'estrella cauta; / no t'has de perdre, pastoret, / anant seguint pel camí dret, / amb el sac de gemecs i la flauta! / Pastor dels meus somnis d'infant, / de les meves tristeses de gran, / pastor menut del meu pessebre, / tant és que fem com que no fem, / sempre es troba el camí de Betlem, / encara que ens escanyi la tenebra!

És l'alegria, la gran alegria / de pensar serenament / que de tot el bagatge de la vida, / de tot l'orgull passat i present, / no hi ha res que ens crida; / no hi ha res que ens apagui la set, / ni ens ompli la mirada, / no hi ha res que ens escalfi el nostre fred / de l'ànima descarnada, / i només una cançó, / d'una Verge i un Infant / i un Fuster que la contempla, / té la força enlluernant / que no té tot l'or del temple; / té un sentit tebi i pregon, / que no té cap veu inflada, / ni cap ciència d’aquest món, / ni cap mitra encarcarada! / Quan ve Nadal, la cançó del miracle, / amb el pessebre de molsa i arboç, / ens fa pensar en unes ganes molt vives, / ens fa pensar en un desig de debò / de donar coses al Noi de la Mare, / coses que surtin de dintre del cor, / perquè si és llum i misteri que espanta, / perquè si aguanta la bola del món,/ té la carn nua ajaguda a la palla / i té les galtes mullades de plor, / i vol sentir-nos molt més a la vora, / ben apretats al voltant dels pastors, / i vol sentir / a la pell les nostres ànimes / com l'alè de la mula i el bou! /

Va ser una nit que va florir l’estrella, / i va néixer l’Infant! / Imaginem que fou la nit més bella, / més musical, més flamejant!... / I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna / el nostre pit per atiar l’oblit, / per fer-nos infidels, però retorna / cada any, aquesta nit. / La nostra vanitat prou s’afigura / que està damunt del bé i del mal, / mes no hi val ganivet ni ànima dura, / és més forta la nit de Nadal. / Ai, si no fos aquesta nit tan clara! / Seriem tros de carn i pensament / que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para, / pell d’home que arrossega la corrent! / Però Nadal ens ha pintat el rostre / amb un vermell precís i decidit / i ens dóna un sentiment de llar, de sostre, / de terra, de nissaga i d’esperit. / I ens dóna un punt d’humilitat de cendra / per estimar un recó dintre l’espai, / i desperta en el cor aquell blau tendre / que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures / amorosint el baladreig raspós / i diguem: “Glòria a Déu en les altures” / amb aquell to que ho deien els pastors. / I si tot l’any la mesquinesa ens fibla, / i l’orgull de la nostra soledat, / almenys aquesta nit, fem el possible / per ser uns homes de bona voluntat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada