Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 11 de novembre de 2012

Homilia del diumenge 32 de durant l’any

Una de les millors aportacions de l’Evangeli a l’home d’avui és d’ajudar-nos a fer un món, simplement,
més humà!
 Mn. A. Roquer.
Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 17,10-16)
En aquell temps el profeta Elies se n’anà a Sarepta. Quan arribà a l’entrada del poble hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta’m, si et plau, una mica d’aigua per beure.» Mentre l’anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta’m, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d’oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem i després morirem de fam.» Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me’l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el pot de la farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fins al dia que Senyor enviarà la pluja al país.» Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d’Elies.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 9,24-28)
Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d’homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 12,38-44)
En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»]
Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»
Homilia:
L’any litúrgic arriba pràcticament ja a les acaballes, i el ministeri públic de Jesús també.

La catequesi de l’evangelista sant Marc ha començat el seu escrit, de l’evangeli, amb aquestes paraules, per a que quedi ben clar de qui parla: “Evangeli de Jesús, el Messies, el fill de Déu”. I així exposa ben clara quina ha de ser la relació de Jesús amb nosaltres i..., també, amb els mestres de la Llei.

Ara, com mai, convé deixar les coses ben clares, posar els punts sobre les is, no ens equivoquem. I Jesús s’atreveix a dir: “No us fieu dels mestres de la Llei”. Jesús això no s’ha de dir, això no és diplomàtic, que no ho veus!. I a més a més afegeix posar com a model no a aquells que manen, sinó a aquella viuda pobra que ha tirat la moneda més petita. El contrast és flagrant, però la veritat és la veritat. I Jesús dirà, davant de Pilat, “Jo he vingut a aquest món per ser testimoni de la veritat” (peti qui peti!).

Això ens agrada quan ho diuen dels altres, però si aquestes veritats ens les diuen a nosaltres... arrufem del nas! No ens fa cap gràcia. Però també és veritat! Oh no?.

Nosaltres, que som molt vius, molt!, diem: si Jesús fa l’elogi de la viuda que ha tirat la moneda més petita, doncs, tirem la moneda més petita! Que és l’elogi que ha fet Jesús. Però la mesura de la generositat no és el que es dóna sinó el que queda després de donar. Portem a Caritas la roba i els vestits que no ens atrevim a posar perquè han passat de moda, però que deixin els nostres estalvis tranquils perquè sinó no podrem fer vacances. Sabem donar el que ens sobra. I aquest és el cas de la viuda pobra de l’Evangeli?. No. I l’exemple a imitar és la d’aquesta viuda pobra. Per tant no mereix cap elogi, no!. L’elogi de la viuda pobra és perquè ha donat tot el que tenia per viure. Sabem donar el que ens sobra, i no ens sabem estar de satisfer tots els capricis, que en podríem prescindir tranquil·lament.

Bona ocasió ara que arribem al final de l’any per fer una seriosa reflexió sobre el que en podríem anomenar la generositat. Sempre serà més fàcil fer residències per a vells que tenir-los a casa. Sempre serà més fàcil donar coses als fills que donar-los afecte; resulta l’afecte més car que allò que podem comprar.

Jesús posa en guàrdia les mentides de tots els llocs i de tots els temps. Les seves acusacions no són només per a la gent del seu temps, que ja ha plogut molt!. Poden ser també per a avui. No era, doncs, en temps de Jesús que es donaven aquells contrasentits, és de sempre!.

L’evangelista proposa una lliçó que cal que aprenguem també avui nosaltres. Jesús fa l’elogi de la generositat. I és clar, es queden exclosos aquells que no són generosos, i aquests són la majoria. Amb tot, cal reconèixer, i ho hem de dir ben clar, hi ha moltes, moltíssimes persones, i també grups, que no només es preocupen dels més necessitats sinó que hi dediquen hores, temps, part de la seva vida.

Una de les millors aportacions de l’Evangeli a l’home d’avui és d’ajudar-nos a fer un món, simplement, més humà!. El model de societat que configura el nostre viure es basa no el que cada u és, sinó el que cada u té! Un model de societat que ens empobreix com a persones humanes. Tot això, potser, es pot resumir dient que Jesús mirava amb els ulls del cor. Crec que en el fons és la mirada més sincera, més autèntica. Per veure-hi clar ens caldran sempre les ulleres del cor; ja que ho hem de reconèixer, poc o molt, tots som una mica curts de vista. Doncs ens calen ulleres; ah!, advertiment, que no siguin de sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada