Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Homilia del diumenge 28 de durant l’any

Cap bé d’aquest món pot superar el do de Déu.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 7,7-11)
Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que el fang. L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 4,12-13)
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. A tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui haurem de donar comptes.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,17-30)
Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.» Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.» Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, què n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.» Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.»
[Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»]
Homilia:
Tot i que no sigui nova, continua sent admirable, i a l’hora alliçonadora, aquesta pàgina de l’Evangeli que hem escoltat. La podríem anomenar així: Les tres mirades de Jesús. Al jove que li pregunta què ha de fer per tenir la vida eterna Jesús, diu, “se’l mirà amb afecte”. I quan la resposta de Jesús el contraria “Jesús mirà al seu voltant”. I davant la sorpresa dels apòstols Jesús, diu, “se’ls mirà i digué...”.

El jove pregunta què li falta. Jesús li diu què li sobra. “Què em falta per tenir la vida eterna?”. Bona pregunta!. Però si la resposta no és la que jo vull o la que jo espero... malament rai! Oi que sí?. Qui no estigui disposat a escoltar certes respostes val més que no faci certes preguntes. Dit amb una dita popular: Qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Per aconseguir la vida eterna, com el jove de l’Evangeli vol, no se’ns demana complir només uns manaments, uns preceptes, unes normes..., se’ns demana una altra cosa. Se’ns demana una adhesió personal i incondicional a Jesús, i com a condició prèvia se’ns demana desfer-nos de tot allò que ens pot impedir aquest seguiment, allò que ens fa més nosa que servei.

I què vol dir, en una paraula, seguir a Jesús?. Doncs jo crec que vol dir veure les coses amb els ulls de Déu. Podem posseir tots els bens materials que vulgueu, però mai al preu de vendre’ns el bé suprem. Cap bé d’aquest món pot superar el do de Déu. Aquesta és la saviesa veritable. Qui és el savi, l’astut... sinó aquell que es ven tot el que té per comprar la perla única? O bé el tresor amagat? Gastar tot el que tinc per comprar el camp on sé que hi ha el tresor amagat és de savis, bona inversió!; però aquests savis no abunden, però és el negoci rodó.

El jove ric pregunta a Jesús sobre el camí segur per arribar a la vida eterna, però la resposta no és del seu gust; diu que “s’anà tot trist”, no havia de preguntar. Jo li diria que qui tot ho vol, tot ho perd. “Que n’és de difícil, diu Jesús, d’entrar al Regne de Cel. És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que un ric entri al Regne del Cel”. I no podem canviar l’Evangeli.

Però nosaltres, que formem part ja de l’època de la tècnica, ja hem inventat la manera, així ens ho pensem, de fer uns forats prou grans per a que hi passin els camells. No hi ha res pitjor que quan l’Evangeli no ens ve de cara busquem o ens inventem una manera de fer-lo assequible i que ens vagi a mida del nostre gust.

És l’únic cas de l’Evangeli que a la crida de Jesús a algú, li respon abandonant-lo, li dóna carbassa. Però l’evangelista s’afanya a afegir “i se n’anà tot trist”; i això pesa. Aquest jove va veure, i és així, que el seguiment incondicional de Jesús, humanament parlant, no és un negoci rodó. Però sempre ens quedarà sant Francesc d’Assis; ell troba l’alegria, l’alegria plena, l’alegria perfecta, diu, el dia que es despulla de tot davant del bisbe, aquell dia comença a ser ric. Que dic que quedi ben clar: sant Francesc no era boix.

Al jove de l’Evangeli els diners l’han empobrit, vés per on! Li han impedit de tenir la gran riquesa. Tenir diners és una sort, evidentment, però pot ser un problema; sobretot quan manen més que nosaltres; i moltes vegades, ho hem de reconèixer, manen més que nosaltres, quan són una nosa, per tant més que un servei. Sinó pregunteu-ho al jove de l’Evangeli que va marxar amb la cua entre cames, tot trist, perquè tenia, ell s’ho creia, molt a perdre i no veia, curt de vista!, que deixava molt de guanyar. Mal negoci!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada